La CUP reclama el desplegament de polítiques d’habitatge a Tarragona

La Candidatura d’Unitat Popular vol que el govern d’ERC i ECP compleixi els compromisos en matèria d’habitatge, com és el cens de pisos buits o les ajudes a la rehabilitació de pisos amb caràcter permanentment desocupat que es destinin a lloguer social, mesures clau per poder sancionar als gran tenidors i bancs.

Les anticapitalistes asseguren que no els va sorprendre que durant el mandat anterior, el govern del PSC i el PP fes “sistemàticament cas omís” de les reclamacions cupaires sobre habitatge, però no s’ho esperaven d’un govern d’esquerres com el present. De fet, recorden que durant la campanya electoral el dret a l’habitatge va ser un dels temes clau defensat per ECP, que són precisament qui se n’encarreguen a l’actualitat. Tanmateix, la consellera de la CUP Laia Estrada afirma que la realitat és que “les polítiques d’habitatge brillen per la seva absència”, i veuen injustificable que “a aquestes alçades no s’hagi dut a terme el cens de pisos buits ni el modificatiu de crèdit de 600.000€ per ajudes a la rehabilitació”.

Així, des de la CUP mostren la seva preocupació, doncs en plena crisi social i econòmica i amb la incertesa que es pugui produir un nou confinament, consideren essencial desplegar polítiques que garanteixin el dret a l’habitatge. En aquest sentit, Laia Estrada ha posat l’exemple de l’Ajuntament de Barcelona, on ECP tenen l’alcaldia, que la setmana passada va anunciar que destinaria 20,5M€ a ajudes per a habitatge.

Per últim, la CUP ha posat sobre la taula les ocupacions de pisos que hi ha hagut a la ciutat aquests darrers mesos que, malgrat no ser una situació nova a Tarragona, s’ha vist aguditzada recentment. Les cupaires apunten que les ocupacions no s’han d’entendre com el centre del problema, sinó una conseqüència directa de la problemàtica creixent de pisos buits a la ciutat juntament amb la vulneració del dret a l’habitatge. La CUP, recorda que en temps de crisi la realitat és que l’empobriment de la població augmenta alhora que es redueixen els seus drets socials i, per tant, la gent es veu abocada a “autogarantir-se’ls, malauradament, com bonament pot; i per això es produeixen la majoria de les ocupacions”.