Aquest dilluns 28 de maig el Comitè de Suport al Moviment Popular Rifeny ha convocat una concentració davant del consolat marroquí de Tarragona per tal de denunciar la situació de vulneració de drets que està vivint el seu poble. Tot seguit, cinc membres del comitè han iniciat una acampada que està previst que duri quinze dies i, un d’ells, ha començat una vaga de fam. Continuen, així, la sèrie d’accions reivindicatives que s’han fet en els últims mesos a la ciutat.
La CUP de Tarragona vol expressar públicament el suport al vaguista i als acampats així com reiterar la seva solidaritat amb el poble del Rif. El Moviment Popular Rifeny té el seu origen en les manifestacions que van començar l’octubre de 2016 arran de la mort del venedor de peix Mohsin Fikri, aixafat dins un camió d’escombraries en el transcurs d’una intervenció policial. El moviment va anar creixent i consolidant-se i assumint com a pròpies reivindicacions de valors democràtics, de drets humans i de reconeixement dels trets culturals i lingüístics del poble rifeny.
Malgrat el caràcter pacífic d’aquestes mobilitzacions, la resposta del govern marroquí ha estat molt violenta i d’un alt nivell de repressió, amb la militarització dels espais públics, atemptant contra els drets de reunió i de circulació així com la llibertat d’expressió, i les tortures i violacions dels drets humans dels activistes presos. La CUP considera molt important la feina de visibilització que fa el Comitè de Suport a Tarragona, que permet apropar a la majoria de la població un conflicte que no gaudeix de cap protagonisme als mitjans de comunicació generalistes.
Per últim, la formació anticapitalista denuncia les bones relacions dels estats marroquí i espanyol, ambdós interessats a coordinar-se en la pràctica reiterada de vulneració dels drets humans en el tracte a les persones que volen creuar les fronteres de Ceuta i Melilla. La CUP assenyala la responsabilitat que té el govern espanyol en fer tractes d’aquesta profunditat amb un estat a qui, tant en aquest conflicte com en el del Rif, no li tremola el pols a l’hora de saltar-se els drets més fonamentals de les persones.
