Un estudi ha identificat evidències de comportaments tecnològics avançats en les eines de pedra fabricades pels hominins fa entre 900.000 i 780.000 anys al jaciment del Barranc de la Boella (la Canonja, Tarragonès).
La recerca, desenvolupada per un equip de l’IPHES-CERCA, ha utilitzat tècniques analítiques modernes per estudiar les estratègies de fabricació i gestió dels recursos per part dels hominins.
Els resultats han permès demostrar que aquestes eines no només representen una fita evolutiva, sinó també obren una nova perspectiva sobre l’arribada de noves poblacions humanes a Europa.
Aquesta és la principal conclusió de l’article publicat a la prestigiosa revista Journal of Paleolithic Archaeology, en un treball liderat pel Dr. Diego Lombao, investigador de la Universidade de Santiago de Compostela i investigador associat a l’IPHES-CERCA, en el qual hi ha participat també els investigadors i investigadores de l’IPHES-CERCA Dr. Juan Ignacio Morales, Dra. Marina Mosquera, Dr. Andreu Ollé, Dr. Josep Vallverdú i la Dra. Palmira Saladié.
INNOVACIONS TECNOLÒGIQUES
Els hominins que ocupaven el Barranc de la Boella van desenvolupar eines de grans proporcions, com destrals i pics, utilitzant matèries primeres locals amb un alt nivell de planificació i eficiència.
Aquestes eines, creades amb tècniques de talla bifacial, eren usades per a diverses activitats relacionades amb la subsistència.
Segons l’equip, els comportaments tecnològics identificats representen un avenç significatiu respecte a les tecnologies presents a Europa en aquell moment, conegudes com a Mode 1 o olduvaià.
Entre aquests avenços destaca la selecció i preparació de matèries primeres, amb una gestió diferencial dels recursos.
El sílex s’utilitzava principalment per fabricar eines més petites, mentre que l’esquist es reservava per a la producció d’instruments de gran mida. També s’ha identificat que les primeres etapes del procés de fabricació d’aquestes eines grans podrien haver tingut lloc fora dels jaciments excavats i que haurien estat transportades sistemàticament als llocs on es necessitaven.
Els hominins que van habitar el Barranc de la Boella van demostrar comportaments tecnològics avançats i flexibles, incloent-hi l’ús de diverses estratègies de talla. Aquestes pràctiques tecnològiques reflecteixen una capacitat d’anticipació significativa, visible en el transport d’instruments ja elaborats i en la selecció de morfologies inicials per facilitar l’obtenció de formes desitjades.
Aquestes pràctiques no només reflecteixen una sofisticació tecnològica, sinó també una elevada capacitat cognitiva dels hominins d’aquest període.
“El Barranc de la Boella és un testimoni únic del canvi tecnològic dels hominins d’Europa en un moment en què les eines no només eren utilitàries, sinó que també implicaven una planificació sofisticada i un ús més eficient dels recursos”, assenyala Diego Lombao, autor principal de l’article.
“Aquest jaciment ens mostra que la innovació tecnològica no va ser lineal ni un salt completament abrupte, sinó el resultat de múltiples onades de dispersió de poblacions i de l’arribada gradual a Europa de comportaments tecnològics nous procedents d’Àfrica”, assegura Lombao.
“El Barranc de la Boella ens mostra que el continent europeu no va ser un escenari aïllat, sinó un espai d’intercanvi i evolució tecnològica en constant contacte amb Àfrica i el Pròxim Orient”, conclou Lombao. Aquest descobriment reforça el paper clau del jaciment en la comprensió dels primers capítols de l’evolució tecnològica dels hominins al continent europeu.
UN JACIMENT ÚNIC A EUROPA
El Barranc de la Boella, format per diversos indrets com la Mina, el Forn i la Cala 1, és reconegut com un dels jaciments més antics del Mode 2 o acheulià a Europa. Les investigacions dutes a terme a la unitat II han revelat una gran quantitat d’eines de pedra i ossos d’animals que permeten reconstruir les activitats quotidianes i els hàbits de subsistència d’aquests primers grups humans.
El nivell II.2 del jaciment Cala 1, per exemple, ha estat interpretat com un lloc d’explotació i descarnament d’un mamut (Mammuthus meridionalis), mentre que La Mina, s’han trobat evidències d’interacció amb altres depredadors, com hienes i grans felins. Aquestes dades apunten a una gran capacitat d’adaptació dels hominins a entorns canviants i a la gestió dels recursos disponibles, i a la competència derivada de la presència de grans carnívors.
