Josep Pallarès va arribar a rector de la Universitat Rovira i Virgili fa quatre anys i ara vol aspirar a revalidar el seu mandat a les eleccions del pròxim mes de maig. Parlem de les actuacions en aquest període, de la remodelació de la Facultat d’Educació i Psicologia, el trasllat de Medicina a Bellissens i l’espai que vol tenir la URV en el sistema universitari català.
Quin balanç fa d’aquests quatre anys? Com han sigut?
Intensos, divertits i emocionants. Han estat com me’ls esperava, tot i que hi ha moltes sorpreses en el dia a dia. Just després de guanyar les eleccions em van preguntar: ‘i ara què faràs?’. I vaig respondre: ‘farem el que vam dir al programa electoral’. Durant aquests quatre anys teníem 250 actuacions en sis grans eixos i els hem seguit fil per randa. Un 80% estan plenament assumides, un 14% estan iniciades i la resta no les hem pogut fer. A part, han aparegut oportunitats que han sigut tant o més importants del que teníem previst. No he posat mai matrícules com a profe, però crec que un notable alt el tenim. A banda d’això, dins del món universitari hi ha diversos col·lectius i les accions les hem fet dialogant amb ells.
De què se sent més orgullós?
Del tracte amb les persones. Aquest prestigi i reconeixement que té la universitat és un element que valoro molt positivament.
I què li sap més greu?
Moltes vegades és la lentitud amb què hem pogut fer les coses. Per exemple, teníem al programa que faríem les obres d’Educació i Psicologia, un edifici dels anys predemocràtics. Teníem una primera reserva econòmica que vam dotar per tenir els 9,5 milions amb recursos propis i poder-ho fer. Tot i anar bé i ràpid, el 10 d’abril hem fet la jornada de portes obertes amb casc i armilla. Esperem i confiem poder començar el curs allí. És un bon exemple d’aquestes dinàmiques a l’administració que fa que tot vagi més lent del normal.
Aquesta actuació a la Facultat d’Educació i Psicologia és la inversió més destacada en infraestructures. Quines altres han tirat endavant?
Durant aquests quatre anys hem fet una inversió de 21 milions d’euros en obres. N’hi ha algunes que es veuen -com la facultat- i n’hi ha d’altres que no es veuen, però fan falta. Per exemple, al Campus Catalunya hem invertit dos milions d’euros en canviar tota la climatització. Per fer un resum, hem remodelat la plaça de la Concòrdia, hem renovat l’Aula Magna del Campus Catalunya, s’estan fent petites millores de manteniment al Campus Sescelades, a la seu de Coma-ruga hem fet la remodelació de tota la zona externa, hem actualitzat la Facultat vella de Medicina, hem fet la seu pels quatre anys d’Infermeria a Vilafranca, hem instal·lat plaques fotovoltaiques i a Bellissens hi ha obres pel baixador i també hi haurà el trasllat de Medicina.
El nou campus de Medicina és el gran objectiu pel següent mandat?
Hem posat les bases per futures actuacions, tant a nivell de personal com en infraestructures. Fa molts anys que se’n parla, però mai havia estat damunt de la taula i no ho teníem previst al programa electoral. Tot i això, hem plantejat fer aquest hub de salut, tenint juntament espai de docència i de recerca, el Centre Tecnològic de Nutrició i Salut i l’Hospital Sant Joan. Vam fer una primera reserva de crèdit per fer el projecte executiu i ara ho estem empenyent amb el Govern perquè sigui una realitat. Estem parlant del voltant de 100 milions d’euros.
De fet, el president ha anunciat una reserva de 100 milions d’euros per tres projectes, un dels quals és el de la Facultat de Medicina.
La conclusió de la notícia és que el projecte està en marxa des del punt de vista de la Generalitat; és la primera vegada que el president ho anuncia oficialment. Hi ha voluntat política. Ara cal concretar el projecte plurianual perquè és d’una envergadura econòmica important.
El fet que no hi hagi pressupost afecta d’alguna manera a tots aquests projectes? Les modificacions de crèdit estan a l’ordre del dia.
No tenir pressupost alenteix els projectes. S’han fet coses? Sí. Però no les pots consolidar en el temps. Tenim el Pla de xoc del PTGAS i tenim 10 places cada any, tot i que formalment no està consolidat. Ningú t’assegura que tinguin continuïtat. En pic tens pressupost, ningú t’ho treu. Un altre cas és Farmàcia, que tenim previst amb la Generalitat començar el curs 2027/2028. Tenir pressupostos t’asseguraria l’arrencada. Vull pensar que, tot i no tenir-los, arrencaríem igualment, però és un fre de mà que t’alenteix.
Comenta que han posat les bases de futur a nivell de personal. En què han avançat?
A banda del Pla de xoc del PTGAS, a la campanya portàvem la proposta de créixer 24,6 places de professors a temps complet. Només aquest curs hem fet 28 concursos nous. En aquests quatre anys són més de 130 places i quan estiguin tots els plans desplegats en seran 168. És un increment del 25%.
El creixement en personal està dimensionat al creixement d’alumnes?
En els últims cinc anys hem crescut un 11% en alumnes de grau, mentre que al sistema català havia crescut un 6% i la plantilla un 0%. S’havia suplit amb professors associats i no era sostenible en el temps. No hem augmentat en capacitat docent, però hem transformat places de professor a temps parcial en professorat a temps complet. A Terres de l’Ebre hem doblat aquest nombre.
Parlava del Grau de Farmàcia. Quines altres vies estan explorant per augmentar l’oferta de la URV?
Ens centrem molt en els graus, però l’oferta de formació és molt més ample. Tot el que fem a través de la Fundació, els màsters i els doctorats. En aquests dos últims casos el públic és principalment internacional. En el darrer acte de graduació hi havia alumnes de 42 països diferents. Si mirem a nivell de graus, estem en màxim d’alumnes i no tenim una necessitat de manca d’estudiants.
La nostra prioritat és adaptar l’oferta a les demandes socials. Quan pensem un nou grau mirem diverses coses: la demanda dels alumnes i què reclama el sector empresarial. Tant el cas del Grau de Farmàcia com el de Dades i Intel·ligència Artificial han tingut el mateix patró. Per un costat, tenim estudiants a les nostres comarques que demanden això i no està cobert. I, d’altra banda, tenim un sector empresarial que demostra amb dades que fa falta talent. Són projectes molt sòlids i no es tracta de fer un grau des de zero, aprofitem altres recursos.
Ampliar Medicina a Terres de l’Ebre entraria en aquesta lògica?
És diferent perquè és un ensenyament on nosaltres ja cobrim les places. No és només créixer en places de Medicina, que es podria fer a Reus, sinó que això neix del Govern de la Generalitat, que intenta que l’assistència que reben les persones de Terres de l’Ebre sigui de màxima qualitat. Què necessitem? Bons hospitals. I perquè hi hagi bons hospitals què necessitem? Bons professionals. El fet que el Verge de la Cinta sigui un hospital universitari el fa atractiu. L’objectiu no és incrementar places, sinó tenir la millor assistència possible.
S’ha encetat el meló de la procedència dels estudiants de Medicina, on la majoria dels alumnes són de fora de Catalunya. Alguns han proposat inclús reservar unes places per alumnes catalans. Què en pensa?
És un debat que sobrepassa la universitat. L’origen de tot és el districte únic espanyol. Qualsevol alumne pot fer el batxillerat en una comunitat autònoma, la selectivitat en una altra i matricular-se en una tercera. Hi ha àmbits on ens afecta més i altres menys. Normalment en aquelles titulacions amb notes de tall molt altes hi ha més mobilitat d’estudiants. On tenim més estudiants de fora de Tarragona? A Medicina, Infermeria, doble grau de ‘Telecos’ i Enginyeria Biomèdica, el doble grau en Enginyeria Informàtica i Biotecnologia… Com a universitat no és un problema i és l’oportunitat perquè hi hagi gent que aprengui català. No triem quins alumnes ens venen, però és interessant que totes les persones de les nostres comarques puguin fer la formació que els agradaria. S’ha de trobar l’equilibri, encara que no depèn de nosaltres.
Quin estat de salut té el català a les aules de la URV?
Sempre es pot millorar, però crec que és bo. Quan l’alumne es matricula, en la fitxa sap l’idioma de l’assignatura i procurem que es faci en aquest idioma. Això ens dona una informació bastant real de l’ús del català. A les últimes xifres que tenim, varia molt entre màster i grau. És normal perquè molts màsters tenen estrangers com a públic objectiu i no arriba al 50% de català. En canvi, amb el grau estem en el 81% (per sobre de la majoria) i hi ha només quatre queixes per canvi de llengua anunciat.
En un sistema universitari català on Barcelona té tant de pes, quin lloc vol tenir la URV?
La missió de la URV és proveir d’educació superior les nostres comarques. Hi ha algun ensenyament que no tenim, però procurem que hi hagi oportunitat en tots els camps perquè els alumnes de graus puguin formar-se adequadament aquí. Som l’única universitat catalana que tenim Medicina i Arquitectura. Tenim un espectre que combina disciplines i està dimensionat al volum de població. Si mires el perfil de l’estudiant, el 80% és de les nostres comarques. I, si a més treus les carreres amb major mobilitat, te’n vas al 90%.
I amb el màster o doctorat?
De cada tres alumnes que fan el màster, només un ha fet el grau amb nosaltres. I de cada tres que fa el doctorat, només un ha fet el màster amb nosaltres. Hi ha molta mobilitat amb 42 països diferents. En els graus, un 3% d’estudiants és internacional, mentre que gairebé un 30% de màster ho és i aproximadament un 50% de doctorat també ho és. Tenim una dualitat que combina una formació de grau pensada en clau local i una visió mundial amb el màster i el doctorat. Avui dia, la formació de grau està molt homogeneïtzada allà on vagis, però la resta està molt especialitzada. Els alumnes no es mouen perquè el màster o el doctorat és a Tarragona, sinó perquè hi ha un grup de recerca concret o algun investigador.
L’he vist molt actiu a xarxes socials amb un llenguatge enfocat al públic jove. La intenció és apropar a l’alumnat què és exactament el rector?
Quan vas estudiar sabies què era el rector?
Sabia que existia, però no recordo cap votació ni tampoc coneixia què feia.
Al final, el que es tracta és de tenir proximitat i utilitzar el llenguatge correcte. L’alumnat és un col·lectiu molt important i has d’intentar fer-te proper. Tots tenim fills i saps com pots arribar a la gent.
Una de les coses que segur que recordaran els estudiants és la posada en marxa de la Festa Major. Ha arribat al seu límit d’aforament?
L’organitza una comissió i s’autogestiona bastant. Enguany hem arribat a un punt d’equilibri. Es tracta de fer el dia de la comunitat universitària. No és una festa major de Tarragona. La comunitat URV som 20.000 persones. Quin és el límit de gent que et pot venir? L’any passat vam fer 5.000 entrades i es van esgotar en dues hores. Aquest any en vam fer 8.000, es van vendre totes, però quedaven entrades sense vendre dos dies abans. L’objectiu no és fer una festa amb 50.000 persones. No estem molt allunyats del nombre òptim.