Josep Maria Cruset va aconseguir l’últim escó de la demarcació a les passades eleccions generals de 2023. El candidat de Junts a Tarragona espera mantenir la representació traient pit del que ha aconseguit el seu grup a Madrid: l’amnistia, la llei de multireincidència, garantir la inversió de l’Ecoplanta o les indemnitzacions dels veïns del Coll de Lilla. Parlem extensament amb ell sobre la relació amb Esquerra, la posició de centralitat que aspiren a tenir i els principals problemes de la demarcació.
Ets l’únic candidat que repeteix a la demarcació. Et dona algun avantatge?
El que ha passat és una evidència política. Vaig demanar als grups polítics que fessin balanç de la feina feta tant a Madrid com a territori i només un d’ells en va fer una mica. La resta no van agafar el repte perquè realment no hi han sigut. Han estat tres anys en què m’he trobat sol al territori per reivindicar qualsevol qüestió. Els diputats no han exercit de diputats del territori. No em sorprèn que hagin optat per canviar-los a tots. En política hi ha una màxima: si un diputat fa la feina, repeteix.
Aquests tres anys hem vist diverses enganxades entre Rufián i el grup de Junts. Les vostres posicions i les d'Esquerra estan més allunyades que mai?
Trobem a faltar aquella Esquerra Republicana que tenia com a prioritat el país. Això no està passant. No és casual que en aquestes eleccions vagin en coalició amb Podemos, l’extrema esquerra més extrema. Amb els seus vots -i a petició d’Esquerra- van votar en contra de la llei que transferia les competències d’immigració per Catalunya. Fins i tot ens van dir que els catalans érem uns racistes perquè volíem gestionar-nos nosaltres mateixos les competències en immigració.
A més, Gabriel Rufián té una virulència contra els diputats de Junts. És aquell alumne que li agrada poc treballar i es passa el curs al bar. Quan arriba l’examen final, s’asseu al costat dels qui han anat a classe i només li queda menystenir-nos i maltractar-nos emocionalment perquè no es noti que no ha fet la feina. No han aprovat una sola llei d’Esquerra en tota la legislatura. No hi ha hagut aprovació del FLA, nou sistema de finançament, gestió de l’IRPF, transferència de Rodalies… Només li queda generar soroll.
"Trobem a faltar aquella Esquerra que tenia com a prioritat el país"
Aquest matí escoltava la ràdio i tots els talls de Junts eren crítiques a Esquerra i Rufián. Junts no contribueix també a aquesta confrontació?
Una cosa és ara que estem en campanya. Evidentment, si algú fa un posicionament polític, l’has de contestar. Ara bé, nosaltres hem estat tres anys en silenci. De fet, la primera vegada que contesto a Rufián és a la passada diputació permanent quan falta l’honorabilitat dels meus companys, dient que voten el que voten perquè algú els hi paga. Hi ha un moment que decideixo que ja n’hi ha prou, però mai havíem contestat en seu parlamentària. Deixàvem que parlés tota la intervenció al castellà i es passés al català per insultar-nos.
Si en campanya ens acusen de “col·laboracionistes” del feixisme quan tenim el president vuit anys a l’exili per culpa dels feixistes, no pots fer res més que contestar. Nosaltres no comencem mai una confrontació amb Esquerra. Amb altres diputats tenim una excel·lent relació, precisament els que Rufián ha fet tots fora.
Rufián titllava Junts de “col·laboracionista” per situar-se en el centre entre els dos blocs. Per Catalunya, és el mateix un govern socialista que un popular?
Només cal mirar l’hemeroteca. Els dos blocs acaben generant el mateix. La diferència és que uns van de cara i els altres et venen amb pell d’ovella. Tenim una classe mitjana i treballadora escanyada, un sistema ferroviari que no funciona, un sistema sanitari col·lapsat i un sistema educatiu desprestigiat. Té molt a veure amb els recursos de Catalunya. Mani qui mani a Madrid, a Catalunya se li treuen els recursos i no se li dona el que tocaria. Mentre que se sobredota la Comunitat de Madrid. A Catalunya s’assignen 160 euros per habitant en els pressupostos i a Madrid 450. Quan any rere any multipliques per tres els diners per habitant, s’explica que allà hi hagi un sistema de Rodalies que funciona i aquí quan cauen quatre gotes s’atura.
Només utilitzen Catalunya pel seu interès. PP per guanyar vots a fora de Catalunya. I el PSOE perquè és l’encant que intenten fer als catalans per consolidar els mínims vots i mantenir el poder. La seva voluntat sempre és la mateixa: escanyar Catalunya.
Si mirem l’hemeroteca, el PP va reprimir l’1 d’octubre, mentre el PSOE va aprovar l’amnistia i els indults.
No he dit que siguin iguals. Uns i altres són perjudicials per Catalunya. El 2023 Feijóo no és president perquè els 7 vots de Junts hi va votar en contra. Vam fer l’esforç titànic d’encaixar una majoria alternativa per veure si tenia recorregut. Després vam descobrir que a l’hora d’anar contra Catalunya el bloc de les esquerres no té cap impediment. Per això reclamem aquesta centralitat. Ens permet en cada moment condicionar en funció de Catalunya. Si algú diu que sempre votarà a favor de les esquerres, políticament és un zero absolut.
"Mani qui mani a Madrid, a Catalunya se li treuen els recursos i no se li dona el que tocaria"
La posició de Junts és curiosa. No a Feijóo, no a Sánchez i potser sí a un govern del PSOE liderat per un altre president. Això només ho he vist un cop amb la CUP i Artur Mas. En aquell moment es deia que una minoria no es podia “imposar” a una majoria.
Va passar perquè vam prioritzar el país. Artur Mas va agafar i va fer un pas al costat. No fa massa això ho hem vist a Europa. Li diem la via Starmer (exprimer ministre del Regne Unit).
Sí, però a Starmer no hi ha un partit minoritari que l’obliga a dimitir.
Però és el model. M’aparto i ve un candidat que fa un canvi. En política necessites tenir la capacitat de condicionar. Catalunya ha aconseguit coses importants quan hem tingut la capacitat de ser decisius.
Emiliano García Page, un dels grans opositors a Sánchez dins del partit, tindria més sensibilitat per Catalunya?
Això no ho he dit pas. A Catalunya per ser president has de ser diputat, mentre a Espanya no cal ser-ho. Qualsevol ciutadà de l’Estat espanyol pot ser president sense haver-se presentat a unes eleccions. Pots dir: “això no passarà”. A les últimes eleccions Pedro Sánchez deia que Puigdemont no tornaria si no era dalt d’un cotxe de policia…
"Catalunya ha aconseguit coses importants quan hem tingut la capacitat de ser decisius"
L’habitatge és un dels principals temes de la campanya.
Fa vuit anys que governen i l’únic que ha passat és que el problema de l’habitatge s’ha agreujat. Ha augmentat un 27% el preu del lloguer, un 61% el de venda de l’habitatge i s’han reduït un 37% els contractes de lloguer. És evident que persistir en aquestes polítiques és agreujar el problema.
Què proposa Junts?
És un tema d’oferta i demanda. Dintre de la baralla de la demanda, és greu deixar en la situació més desfavorida els vulnerables. Quan negociàvem amb el PSOE l’últim decret, dèiem que s’havia de construir habitatge públic -una via lenta-, s’havia de simplificar la tramitació urbanística per construir habitatge privat i s’havia de cuidar el petit propietari que té habitatge amb possibilitat de posar-lo al mercat de lloguer. Ara l’estem expulsant.
Mentre no s’acaba de desplegar, hi ha d’haver control sobre determinades zones on els preus estan en fase especulativa. Proposàvem que els fons voltor no poguessin comprar un sol habitatge més i el PSOE no ens ho va comprar. Deien que només el prohibien si compraven per sota del 70% del valor del mercat. Què passa? Petits propietaris que estan fregits estan venent els pisos a fons voltor.
Què és un petit propietari per Junts?
Algú que té 2-4 cases. Gent que no viu exclusivament del lloguer. A banda d’això, diem que el que paguem de lloguer s’ha de poder desgravar a la declaració de la renda i la hipoteca del pis on vius també s’ha de poder desgravar. Això passava el 2012. A més, els joves que estalvien en un compte habitatge també se l’han de poder desgravar per pagar l’entrada d’un pis més endavant. El PSOE no va voler perquè necessiten el conflicte de l’habitatge per intentar sobreviure electoralment.
"Proposàvem que els fons voltor no poguessin comprar un sol habitatge més i el PSOE no ens ho va comprar"
Quina és la línia vermella de Junts pel que fa als trens?
Hi ha d’haver una transferència integral de Rodalies.
No val l’empresa mixta?
És una broma de mal gust. Hi té majoria l’Estat. Ha de ser integral: gestió 100% des de la Generalitat i els recursos transferits perquè els gestioni la Generalitat. Només cal comparar què passa amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). 98% de puntualitat enfront del 30% de Rodalies. Circulen pel mateix país i en llocs d’alta densitat de població. Proposem que Rodalies s’incorpori al sistema d’FGC.
Com la gent no pot agafar un tren, va a l’AP-7, que està col·lapsada. S’hauria de plantejar algun peatge per reduir-ne la densitat?
No. El problema no és l’AP-7, sinó el sistema de transport públic que no funciona. No et pots permetre anar a estudiar, al metge o a treballar si no saps l’hora que arribes. No parlem del temps que trigues, sinó que no saps ni quan arribaràs. A mi, m’és més fàcil reunir-me a Madrid que a Barcelona. És una salvatjada. La solució de l’AP-7 és la solució de Rodalies.
"La solució de l'AP-7 és la solució de Rodalies"
Quan es van treure els peatges, ja va augmentar aquesta densitat.
Requereix una resposta que no cap en una entrevista. Han passat més coses al país. Quan treuen el peatge, era una AP-7 en un país de sis milions d’habitants. Ara som un país de vuit milions i alguns el volen de deu milions. El transport públic té major capacitar d’absorbir la població i l’AP-7 s’hauria d’actualitzar sobretot en el tram de Tarragona-Terres de l’Ebre. És injustificable quan tens les capitals del territori, la Diputació, els departaments, la presidència de la Generalitat i els ministeris d’un mateix partit polític. És imperdonable. Venen aquí Sánchez, Abascal, Feijóo i Rufián, fan els seus actes i marxen.
Ja poses Rufián com si fos un líder estatal.
No, no. Ho dic perquè venen a donar quatre lliçons, marxen i deixen els problemes aquí. No ho dic perquè sigui un líder estatal, sinó perquè té el mateix comportament que els altres. L’exemple més clar és la variant de Gandesa, que fa 24 anys que en parlem.
Fins quan s’ha d’allargar la vida de les nuclears?
El 55% de l’energia a Catalunya prové de la nuclear. Mentre les renovables no tinguin la capacitat de compensar aquesta xifra, tancar les nuclears és un problema matemàtic. Voldrà dir importar energia de França a un preu més car. El que ens diferencia del PP i VOX és que diuen que la pròrroga ha de ser fins a l’infinit. Nosaltres diem que s’ha de prorrogar fins que les renovables tinguin el desplegament que han de tenir. Han de ser la màxima prioritat energètica del país. A més, si les nuclears tenen el negoci obert més temps, això ha de revertir en benefici dels ciutadans del territori.
Els hi sortirà a compte?
La prova és que volen fer-ho.
"S'han de prorrogar les nuclears fins que les renovables tinguin el desplegament que han de tenir"
La indústria química clama contra el preu de l’energia. Què es pot fer des de les administracions per reduir-ne el cost i fer que la nostra indústria sigui més competitiva?
Hem de comparar el preu de l’energia als països d’Europa abans que se’ls apliqui els recàrrecs fiscals. Es pot veure com a l’Estat espanyol l’energia és barata, però quan arriba la factura al mercat finalista és de les més altes d’Europa. L’Estat és qui li posa els peatges. És una enorme irresponsabilitat.
Em va tocar negociar en primera persona l’impost a les energètiques que comportava la no instal·lació a Tarragona de l’Ecoplanta i l’electrolitzador. Amb aquell impost, a les empreses els hi sortia més a compte instal·lar-se a Portugal. D’aquí depenia el futur del polígon petroquímic a Tarragona. Quan parlava amb la vicepresidenta Montero (PSOE), t’adonaves que els hi importava zero. Només pensava en els mil milions que recaptaria. Li deia que els acabaria perdent, però vam fer servir la força dels set vots per tombar l’impost.
Aquesta iniciativa és la més rellevant dels tres anys al Congrés?
És la més transcendent pel futur industrial i per la magnitud. Són 1.500 milions d’euros d’inversió i mil llocs de treball. És de la que em sento més orgullós? També n’hi ha d’altres. A l’altre extrem poso els veïns del Coll de Lilla. El dia que els vaig dir que cobrarien els diners que els hi devia l’Estat, la presidenta de l’associació de veïns em va dir amb llàgrimes als ulls: “què fa un diputat perdent el temps en un lloc on voten 50 persones?”. És l’essència de la política.
Mires les enquestes? Junts és un dels partits que pugna pels últims escons.
Al supermercat electoral hi ha un prestatge que hi ha polipropilens, un altre que hi ha pancartes i al costat hi venen enquestes. No fa massa dies un mitjà feia una portada amb una enquesta que, quan miraves la fitxa tenia, s’havien fet 250 trucades en un país de 8 milions d’habitants. És una broma lo de les enquestes. El 2023 ens donaven tres diputats a Catalunya i en vam fer set. El cas més bèstia és el CIS, frega la corrupció.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
