El president del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona (COFT), Joaquim Nolla, alerta en una entrevista a La Ciutat sobre la venda de medicines per Internet. Ara mateix les inquietuds dels col·legiats ja no es troben tant en els impagaments de la Generalitat sinó en com afrontar els canvis socials i d’hàbits de consum, així com de quin paper han de tenir els professionals en nous escenaris.
Quin balanç fa del que porten de mandat?
- Ja és el segon mandat, des de 2012 i el 2016 vam renovar. Som en una època de canvis constants, no tan sols en la professió farmacèutica sinó també a nivell de país. El que sí que intentem és adaptar-nos per seguir sent uns professionals sanitaris imprescindibles per totes aquelles activitats que considerem que són bàsiques. Que passi per la formació continuada dels nostres col·legiats. Som 855 col·legiats, sí que hi ha 339 oficines de farmàcia, és la part més visible de la nostra professió, però n’hi ha molts que treballen en indústria, distribució, òptiques, ortopèdies, ensenyament… El 90% de la població de Tarragona tenen una farmàcia a la que poden accedir caminant, amb horaris amplíssims, molt ben valorat… Hem de ser bàsics en la detecció i prevenció de malalties, evidentment, som l’espai sanitari més proper a la població. El 30% de la gent que entra en una farmàcia no en surt amb un producte, en surt amb un consell. I, a banda, a tots els que es dispensen un medicament, donar tots aquells consells farmacològics que són necessaris.
Quines són les inquietuds que traslladen els col·legiats?
- Són en tots els sentits. En les noves eines tecnològiques que tenim a l’abast, s’han fet campanyes pels professionals. Medicaments a Internet és una cosa que està súper-regulada, el 30% dels medicaments que hi ha a nivell mundial són falsificats, és a dir, no contenen el que diu, el principi actiu, les característiques, la dosi controlada, etc. És una problemàtica l’accés que tenim al medicament, ha d’estar regulat, dispensat per un professional, contínuament hem d’estar controlant pàgines de venda de medicaments. Portem dos-tres anys després de la crisi que hi ha una estabilitat en el pagament, el que havíem demanat nosaltres era tenir una certesa de pagament. En el moment de la crisi més forta vam estar suportant bona part dels medicaments que es dispensaven en un any a nivell de Catalunya. No et pagaven però no sabies quan cobraries aquells medicaments. Ara aquesta sensació de perill no la tenim, tot i que durant aquell temps gràcies a la professionalitat del farmacèutic cap persona de Catalunya es va quedar sense la seva medicació. Ara hem de saber quin serà el nostre conseller, quines polítiques tirarà endavant, tots aquests temes estan una mica paralitzats.
Pel que fa a Internet, quina és la situació ara mateix?
- Per Internet tot el que és parafarmàcia es pot fer; medicaments de taulell, de l’OTC, no totes les farmàcies ho poden fer sinó que han de demanar un codi europeu de verificació; i tot el que s’escapa d’aquest àmbit crea una preocupació fins i tot per la seguretat del mateix pacient. Molta gent posa que li han sobrat pastilles, “si algú necessita…”, el pitjor que hi pot haver és l’automedicació. Sempre darrere d’un medicament hi ha d’haver una prescripció necessària, el que li va bé a un no té per què anar-li bé a l’altre, evidentment posar el focus en aquella persona. Podem certificar que els medicaments són per allò, tenen les dosis adequades, etc.
Falta modernitzar el sistema de distribució dels medicaments?
- Nosaltres ens hem d’adaptar, inicialment anàvem amb receptes de paper, ara el 98% dels medicaments que es recepten són amb recepta electrònica, dona seguretat perquè ja se sap quantes pastilles li toca a cadascú, en això ja s’està evolucionant. Al 2019, al febrer, teòricament entra en funcionament un sistema europeu, el SEVeM, de verificació i senyalització del medicament. Tant els fabricats de la Unió Europea com els que entren de fora s’aboquen dins d’un node europeu en què cada medicament és individual. És a dir, nosaltres parlem de lots, poden ser mil unitats, però a partir de llavors no, cada medicament va identificat i quan es dispensa es dona de baixa a nivell europeu, o sigui que es podrà seguir el moviment d’una caixa a l’instant. Això també comporta que quan es retiri un medicament del mercat es pugui bloquejar la seva dispensació per a totes les caixes. Això ens comportarà una sèrie de canvis a les farmàcies però serà més segur de cara al pacient.
Li falta o li sobra burocràcia al sistema de verificació de medicaments? Quan la gent compra medicaments per Internet és sobretot per aquells que no són legals en aquest país però sí en altres.
- Els que no són legals ja no s’haurien de vendre. A nivell europeu, per vendre un medicament per exemple a Espanya s’ha de fer en base a la legislació d’aquell país. Es tendeix que hi hagi una regularització a nivell de tot Europa, que sigui àgil i global, però evidentment ens podem trobar amb un medicament que allà ja està donat d’alta aquí necessita un període de restricció, de passar més proves, etc. Això passa per l’agència espanyola del medicament, que depèn de l’agència europea, estableix tots els requisits legals. Pensem que molts són d’ús hospitalari i no van a farmàcies, tot això és un món, evidentment hi ha una burocràcia però si funciona bé la burocràcia és bona perquè dona una seguretat. S’ha de fixar en quins casos s’ha de donar, cada persona és un focus, avui dia es focalitza en una persona.
