Joan Martí Pla va entrar a la presidència del Consell Comarcal del Tarragonès a finals de juliol, d’acord amb el pacte de coalició en el qual socialistes i juntaires es repartien aquest càrrec a parts iguals. Juntament amb ells, els Comuns també formen part del govern. L’actual president ja havia ostentat aquest càrrec durant dos anys el passat mandat, forma part de la corporació des de fa 22 anys i és alcalde de Perafort i Puigdelfí.
Parlem amb el president del Consell Comarcal del Tarragonès sobre les competències de l’ens que lidera, el pes dins dels petits municipis i el futur metropolità de la demarcació.
Quines són les principals competències o serveis del Consell Comarcal?
Treballem en els àmbits de Serveis Socials, Ensenyament, Joventut, Urbanisme i Habitatge, Cultura, Promoció Econòmica, Medi Ambient... Treballem tots aquests aspectes als 22 municipis de la comarca, excepte el turisme, àmbit en què no tenim competències i que el gestiona la Diputació. Bàsicament, el Consell està pensat per mancomunar serveis, abaratir-ne el preu i arribar allà on els municipis petits de la comarca no hi poden arribar per si sols.
Per exemple, amb la recollida i la gestió de la brossa o l’atenció en l’àmbit de Benestar Social, on es fa una tasca importantíssima amb els municipis de menys de 20 mil habitants. Qui més necessiten la nostra ajuda són els municipis petits i els qui tenen menys recursos. Els ajudem a fer que puguin prestar uns serveis als seus veïns i veïnes que, per si sols amb les seves dimensions i recursos, no podrien.
Un tarragoní, un vila-secà o un salouenc nota el Consell Comarcal en el seu dia a dia?
Evidentment que ho noten, però per les seves dimensions i recursos, els seus ajuntaments poden anar més per lliure i gestionar per si sols els serveis bàsics. No depenen tant del suport del Consell Comarcal. Amb els municipis grans treballem aspectes més transversals de comarca. Cal destacar que els alcaldes i alcaldesses de tots els municipis, grans i petits, tenen cabuda al Consell d’Alcaldies que celebrem de forma periòdica. Allà els hi presentem temes que poden ser del seu interès, alhora que obrim un espai de diàleg i debat per posar coses en comú i treballar plegats per al progrés de la comarca.
La comarca és heterogènia. Municipis grans, el Baix Gaià, les localitats pròximes a la indústria... és fàcil treballar amb una visió global de comarca?
Ho intentem fer fàcil, tot i que evidentment és una tasca complexa gestionar les particularitats de tots aquests municipis. Intentem escoltar a cada un d’ells, veure què necessita i actuar en base a això. Per exemple, amb el servei de la brossa fem un vestit a mida per a cada municipi. Tots necessiten més o menys el mateix, però amb diferents quantitats i freqüències. I la nostra tasca és donar la solució que necessiten. Treballar contractes d’aquestes característiques no és gens fàcil. Malgrat això, els resultats són positius.
Hi guanya el Baix Gaià dins del Tarragonès?
Sempre hi guanya. Hi ha coses específiques que has de tractar amb ells, però també es beneficien d’altres serveis que tenim mancomunats. La diversitat de visions és bona per al territori.
Tenen un pacte entre PSC, Junts i Comuns. Els colors polítics queden difuminats en una administració com el Consell Comarcal?
Som un equip de govern de tres colors diferents i tots anem en la mateixa línia. Al final treballem pels pobles i municipis, independentment dels colors polítics. Aquí el que preval és el progrés dels nostres pobles i ciutats i el benestar de la seva gent. I tots treballem amb aquesta premissa, deixant de banda colors i ideologies. És a dir, funciona perquè separem la gestió de la part política. Estem repetint una fórmula de pacte que ja havíem dut a terme en anteriors mandats. Si repetim és perquè ha funcionat, perquè el resultat ha estat positiu, l’entesa ha estat bona i la comarca n’ha sortit beneficiada.
"El pacte entre PSC, Junts i Comuns funciona perquè separem la gestió de la part política"
Aquest repartiment de la presidència suposa algun canvi en el govern?
El passat mes de juliol vam fer el canvi en la presidència i vaig assumir-la per als propers dos anys, agafant el relleu a Salvador Ferré qui durant la primera part del mandat, conjuntament amb nosaltres i els Comuns, va dur a terme una tasca pràcticament immillorable. Continuem doncs amb el diàleg fluid i l’entesa com a base de la nostra gestió.
Hauran d'ensenyar als partits nacionals el seu exemple.
Potser sí! Em consta que dins de Comuns hi va haver cert debat intern per votar un president de Junts, però el Jordi Collado els va saber transmetre la gestió que feien en un departament molt important com el d’Ensenyament, a través del qual gestionem més de 10.000 beques menjador que es tradueixen en 12 milions d’euros.
Quin ha estat el paper del Consell Comarcal en el procés de confecció de l’àrea metropolitana?
Donar suport al 100% a aquesta àrea metropolitana. De fet, soc alcalde d’un municipi que juntament amb la Secuita fa molts anys que la demanàvem. Sobretot per qüestions com l’estació d’alta velocitat, per on passen 1,3 milions de passatgers. Inicialment, es va plantejar posar-hi infraestructures com l’aeroport i el Port, però l’estació la deixaven de banda. Aleshores, vaig fer una intervenció per posar-la en valor. L'estació és la porta d’Europa, tots els trens fan cap al Camp de Tarragona.
Un cop es constitueixi l’associació, què ha de fer el Consell?
Un dels papers que té és ser la veu dels municipis de tota la comarca. Serem els portaveus de les seves inquietuds.
És una manera de salvaguardar que els municipis petits no en surtin perjudicats.
És el que reivindicaven. Primer, només parlaven els municipis grans i els petits no teníem veu ni vot. Evidentment, a les reunions no hi podran estar tots, però nosaltres podrem ser la seva veu, defensar les seves inquietuds i tenir un resultat positiu.
Tenen algun projecte entre mans per aquests dos anys o es basaran en la gestió?
La nostra tasca és bàsicament de gestió. No recaptem impostos ni tenim ingressos propis. Els diners que gestionem ens venen pràcticament tots de la Generalitat o la Diputació i estan enfocats a programes o actuacions concretes que ja ens venen marcades. Som un ens finalista. No podem fer més del que ens demanen. Cal posar de manifest també el tema de la manca de recursos. A vegades ens volen encarregar més coses, però no rebem els recursos econòmics ni les eines de personal ni d’espais necessàries. I d’aquesta manera ens resulta molt complicat poder-hi donar resposta.
Falta redimensionar alguns serveis?
Evidentment. Ens demanen que portem molts aspectes que sense els recursos necessaris no ho podrem assumir. Per gestionar les més de 10.000 beques hem hagut de derivar espais que abans eren sales de comissions. Cada any les gestions augmenten i els recursos són els mateixos.
"Si no existíssim, els serveis quedarien coixos"
Hi ha algun pla per redoblar esforços?
Ens van augmentar un 22% les aportacions, però és molt poc si tenim en compte el que necessitem per oferir a la ciutadania. Costa molt arribar a tot arreu.
Cada cop tenen més pressió per gestionar coses, però la ciutadania no ho percep. Què hem de fer perquè la gent conegui el que fa el Consell Comarcal?
No ens sabem vendre. La gent se’n preocupa quan té algun problema i, quan el soluciones, veuen realment la importància de la nostra tasca. S’hauria de treballar molt aquest aspecte. Hi ha gent que diu que hauríem de desaparèixer, però aquesta tasca l'haurà de fer algú. De fet, la mateixa Diputació ens trasllada feina a nosaltres... Si no existíssim, quedaria tot molt coix. Som fonamentals per al territori i per als petits municipis i cal posar en valor la tasca que fem dia a dia.