Parlem dels projectes que estan en marxa a la Pobla de Mafumet amb el seu alcalde, Joan Maria Sardà. Amb ell també repassem l'estat de la indústria tarragonina i les transformacions que ha viscut el municipi des que va entrar a l'alcaldia fa 31 anys.
Quin balanç fa dels tres anys de mandat?
Han sigut de planificació del que portàvem al programa i ara tots aquests projectes s’estan palpant. Alguns els hem començat, mentre que els altres estan a punt d’iniciar-se les obres.
La perllongació de la rambla Jaume I és l’obra més emblemàtica?
Hem resolt alguns problemes que teníem amb Adif per la millora del pont del carrer Guàrdies i la tenim a punt de començar. Suposo que durant aquest mes iniciarem les obres. Portàvem temps treballant-hi perquè és un pont que està sobre la via del tren i hi havia problemes de mobilitat. Per això, farem la vorera ben ampla perquè tingui un carril únic i els veïns puguin entrar i sortir amb total tranquil·litat.
El cap de setmana passada es va inaugurar el parc de les Pobles.
És un parc que està catalogat com un dels millors de Catalunya i, a partir d’ara, serà el millor. Volem que sigui un parc inclusiu on cadascú tingui el seu espai. Abans estava acotat per zones amb una sèrie de tanques i ara és diàfan completament.
Un dels projectes a llarg termini és el del Complex Esportiu. En quin punt es troba?
S’està licitant la redacció del projecte. Estem en una fase inicial. Les línies mestres estan traçades i passat l’estiu agafarem l’equip perquè pugui fer aquest macroprojecte. Redactar-lo són uns 7 o 8 mesos, així que serà pel pròxim mandat.
Havia quedat petita la zona esportiva?
Es va estrenar el 2003 i quasi que tenim 2.000 abonats. Hem anat fent ampliacions dels vestidors, gimnàs o zones esportives, però arriba un moment en què convé una remodelació integral. A més, volem minimitzar l’impacte ambiental. La tecnologia ha avançat molt en 20 anys i cada vegada es pot reduir més el consum. Millorarem tant en instal·lacions com en els costos.
Què s’hi planteja?
Hi ha una zona de restaurant-bar, farem un circuit saludable i adquirirem una zona d’equipament per fer aparcament, una pista 3x3 o una zona de calistenia. Volem un espai obert.
Quins altres projectes tenen en cartera?
Tenim altres projectes de menys calatge, però prou importants. S’està a punt de licitar la remodelació del parc dels Colors; s’està redactant el projecte dels vestidors del camp de futbol base; s’ha d’aprovar l’ampliació del cementiri; traslladarem el cos de vigilants a un local al costat de l’Ajuntament, i l’enllumenat de la Rambla i de tot el poble també s’està adjudicant. Tenim molts fronts oberts amb projectes a punt de realitzar-se. A més, estem fent el projecte d’una nova biblioteca i ens trobem en converses amb una empresa important perquè vingui a la Pobla.
Del sector químic?
No, comercial.
La química ha estat notícia pels impostos de Repsol, on municipis com Constantí es queixen del seu repartiment. Com viu la Pobla aquest debat? Hi surten guanyant.
És important aclarir que aquí no hi ha cap litigi ni reclamació de diners entre la Pobla i Constantí. La realitat és que el repartiment dels impostos és molt complex i els municipis afectats vam proposar alternatives a la fórmula que aplica BASE, l'organisme de la Diputació que gestiona aquesta recaptació. Al final, el Tribunal Suprem ha rebutjat totes les nostres propostes i ha dictaminat que el sistema de BASE és el correcte. Per tant, la Pobla no reclama res a Constantí; de fet, si el tribunal hagués acceptat la tesi de Constantí, hauria estat la Pobla qui hauria hagut de tornar una quantitat molt elevada de diners. La sentència, simplement, manté el sistema actual.
També ha saltat la notícia dels acomiadaments a DOW. Preocupa que pugui afectar el conjunt de la indústria?
És la primera vegada que ho fa una indústria potent des que estic a l’ajuntament. És per preocupar-se. Les químiques també tenen processos de crisis. Necessitem poder competir amb l’exterior, que no es tracta només de poder vendre, sinó aquí també, perquè les empreses estrangeres també venen aquí els seus productes si resulten més econòmics. Aquí els costos energètics són més alts que a altres zones d’Europa o a la resta del món. Portar un vaixell d’etilè de l’exterior val menys que fabricar el producte aquí directament. Però quan hi hagi un contratemps i no puguem portar-lo, com ara el dia que hi hagi mala mar o es tanqui l’estret, què farem? Esperem que DOW no marxi del territori perquè seria un problema. Han tancat altres crackers d’Europa, però aquest l’aguanten.
Quina visió té la gent de la Pobla de la indústria química?
El concepte en general és bo. La qualitat de vida de la Pobla ve de la petroquímica. Els equipaments que tenim i les ajudes són gràcies a la indústria. Tenim una relació de confiança i respecte. Hi ha molta gent d’aquí que treballen a la indústria i, quan coneixes què s’hi fa i com, li tens respecte, però no por. De vegades hi ha crítiques per desconeixement perquè, per exemple, el “fum” blanc no és fum, sinó vapor. El que està aquí sap que aquest fum no li farà res. A més, a la Pobla no hi ha olors.
Heu fet el pas d’adherir-vos a l’Associació per l’Impuls Metropolità. Què ha de venir a partir d’ara?
Havíem d’estar presents per poder dir la nostra en qualsevol debat. Veurem quins melons s’obren i quines propostes hi ha. Hi entrem amb actitud positiva i per aportar-hi tot allò que puguem.
S’han de centrar en dos o tres temes o obrir el ventall?
Hem de començar per la mobilitat. Els trens, les mercaderies… S’ha de consensuar una solució. Cada dia pugen a la Pobla 3.000 persones i, quan hi ha una parada, en són 6.000. És important per definir i cohesionar el territori.
Hi ha alguns municipis recelosos amb l’àrea metropolitana. Entén la seva posició?
Cadascú mira pel seu municipi. Evidentment que has de defensar el teu poble, però has de mirar que tot el territori en surti beneficiat. Al final, aquestes polítiques de campanar no serveixen per a res. Serà complicat, Barcelona va trigar 20 anys a formar l’àrea metropolitana.
Si mirem a la Pobla que va agafar fa 31 anys, s’assembla en alguna cosa a l’actual?
Absolutament en res. Entre tots li hem donat la volta com un mitjó.
Què ha sigut el més transformador?
Hi ha hagut una evolució constant. Des dels equipaments fins al clavegueram. Hem arreglat els problemes abans que succeïssin. Per exemple, hem hagut de pensar en un dipòsit d’aigua, en fer una nova escola o en crear una nova llar d’infants. Si no haguéssim tingut aquesta planificació, hauria estat impossible i et trobaries amb un poble desmembrat i ple de pegats. La previsió de creixement ens ha permès anar sempre per davant. Hem canviat tot l’urbanisme i tots els serveis. La majoria de carrers són nous i cada any renovem noves vies.
Amb aquest creixement, ha hagut de canviar la manera de treballar com a alcalde?
És la mateixa manera, amb il·lusió. Ara mateix m’acaben de trucar per un problema que tenia un veí. La gent em té confiança i això no s’aconsegueix en un dia. El dia que marxi estaré eternament agraït als veïns, que m’han donat un suport incondicional brutal. Per això, no puc fallar. Si fallo als veïns o no tinc il·lusió, marxo.
La intenció és tornar-se a presentar el 2027?
No t’enganyaré. En principi, sí. Si els veïns em donen confiança, em tindran aquí.
La intenció és marxar amb un gran projecte culminat?
N’hi ha molts de projectes. No té per què. Tot el que hem fet és prou important.
Ha mantingut les majories absolutes sense tenir un partit darrere després de la desaparició de CiU. Afecta d’alguna manera?
Ens hem beneficiat de no tenir cap color polític. Som un partit 100% municipalista. A les generals i al Parlament cadascú vota per la seva ideologia, però a les municipals votem poble. La gent es troba a gust amb un partit transversal i el poble és el primer.
Què ens espera aquesta Festa Major?
Hem començat aquest passat dissabte i el dia fort és el 23. Tenim tres ambients: la zona chill out, el ball típic de festa major i la discomòbil pels joves. Després es complementa amb el concert de Doctor Prats, teatre o activitats a la piscina.