Magí Seritjol fa 28 anys que està al capdavant del festival Tarraco Viva, del qual és director i impulsor des de la seva creació. Aquesta 28a edició, que se celebrarà de l'11 al 24 de maig, serà l'última sota la seva direcció, ja que passarà el relleu a Julio Villar. A les portes de la jubilació, l'historiador i director artístic fa balanç de les gairebé tres dècades dedicades a l'organització del festival, que ha convertit Tarragona en un referent europeu de la divulgació del món romà.
Aquest és el seu últim any al capdavant de Tarraco Viva. Com viu aquesta edició?
Una mica estranya, és diferent quan saps que no hi haurà continuïtat en la teva direcció. Els altres anys mentre organitzava el festival ja pensava en l'any vinent. Però l'afronto amb il·lusió com sempre. És una edició que crec que agradarà.
"La història no ens parla només del passat, també ens interroga a nosaltres del nostre present"
Què té aquesta edició que la faci diferent o especial respecte a les anteriors?
Per mi evidentment és especial perquè serà l'última i pel tema que han triat. Volíem fer una espècie de balanç, una reflexió sobre el festival. El tema és 'Per què Roma?', però al final també és 'Per què el patrimoni històric?' i 'Per què el festival?', és a dir, quin sentit li donem al festival i perquè el continuem fent. Preguntar-nos que ens aporta fer una mirada al passat i interessar-nos en les generacions que hi van viure. Hi ha una frase de Marc Bloch que diu: "Jo soc historiador, no antiquari", és a dir, no m'agraden les coses antigues per ser velles, sinó perquè fan pensar sobre el present. La història no ens parla només del passat, també ens interroga a nosaltres del nostre present. A cadascú la història li aporta coses diferents, des d'identitat fins a coneixement o fins i tot crítica, coneixement. Crec que totes les respostes a la pregunta 'Per què Roma?' són vàlides.
Recorda el primer any? Què es diria a si mateix d'aleshores?
"Quin desastre!". Li diria això perquè quan un comença un projecte de zero, perquè no existia, jo no vaig succeir ningú ni vaig reemplaçar ningú, un no pensa amb el que passarà després. Jo no crec que hi hagi cap projecte important per un mateix que el que pensis sigui el futur que tindrà. Si penses en el futur del projecte abans de fer-lo ja comences malament, el que importa és fer-lo. A les primeres edicions no pensàvem que duraria. De fet, vam fer la primera edició, el 1999, sense saber si hi hauria una segona. La primera edició va ser un desastre en el sentit que es va fer com es va poder. Amb un pressupost d'uns 1.600 euros que encara eren pessetes. No va ser fins a la tercera o quarta edició que vam veure que podria tenir continuïtat i permanència.
Hi ha alguna edició que, ara veient-ho en perspectiva, hauria fet d'una altra manera?
Totes, per això dic "quin desastre!". Sempre penses que podries haver potenciat més algunes coses, afegit algun tema, millorat l'enfocament... però el que està fet, ja està fet. El que si pots fer és aprendre per millorar-ho en les edicions que vindran després. Tarraco Viva és una contínua ampliació de temàtiques i d'èpoques. Per exemple, vam començar amb Roma i vam ampliar a Grècia i Egipte; i el 2013 o 2014 vam decidir que no hi hagués un tema central. La mateixa vivència del festival fa que ampliïs o disminueixis. Tot i això, tinc una gran satisfacció personal.
S'ha trobat en alguna situació complicada a l'hora d'organitzar el festival?
Al final, com totes les iniciatives que impliquen molta gent, és complex i genera friccions a l'hora d'arribar a un acord. Per molt bona voluntat que hi hagi, perquè els humans som complexos. Però forma part de la realitat i ho has d'afrontar així. Totes les edicions han tingut les seves dificultats, algunes més que altres. Per exemple, quan va venir la crisi econòmica el 2008 la vam esquivar bastant, però el 2015 es va notar bastant i va ser crític. Vam passar a tenir la meitat del pressupost d'un any per l'altre. No només el festival, totes les propostes culturals ho van patir molt per les retallades.
"A través dels personatges, la gent entén el context de l'època històrica"
Com ha evolucionat la manera d'explicar el món romà al llarg dels anys?
El festival va començar amb una part molt important de recreació històrica, que era una metodologia de didàctica de la història que venia del món anglosaxó. Quan vam començar, la vam agafar com a model, sobretot per poder separar-lo del que és una festa històrica com Montblanc o altres festivals, nosaltres vam voler evitar-ho. Al començament la recreació històrica tenia un paper molt més central que ha anat perdent a mesura que hem anat afegint més iniciatives com els documentals arqueològics, els monòlegs històrics, les exposicions o les converses i les conferències. Hem passat a un model híbrid entre la recreació històrica i la didàctica. El festival ha creat un format que junta la dramatúrgia amb la informació històrica. Per exemple amb els monòlegs, a través dels personatges, la gent entén el context de l'època històrica.
A vostè quina és l'activitat que més li ha agradat del festival?
Si tu li preguntes a Mozart, i no és per comparar-me, quina part destacaria d'alguna de les seves sintonies, et diria "totes". Així em sento quan he d'escollir una activitat. Però recordo especialment una lectura de Les Geòrgiques de Virgili a les Muralles un diumenge a les 10 del matí amb la torre de Minerva al darrere, sota un arbre que ens feia ombra i sentint els moixonets. Quinze persones assegudes mentre escoltàvem a Pau Sabaté traduint el tercer llibre de Les Geòrgiques. Vam descobrir que ens parlaven de coses tan actuals com l'ecologia o les lluites polítiques. Em va semblar molt interessant. I això crec que és l'esperit del festival: descobrir que té d'interessant la història. A vegades una activitat petita com aquesta pot englobar l'essència d'un festival.
Creu que el festival ha canviat la manera com Tarragona entén el seu patrimoni i la seva projecció cultural?
Crec que ha influït a apreciar el patrimoni de millor manera. Les 'pedres' dels monuments ens parlen de la gent que les va construir. Ara són monuments, però abans eren edificis que utilitzaven per a alguna cosa; amb valors simbòlics, culturals, religiosos i funcionals. La història no parla de 'pedres', parla de la gent.
Ha canviat també el públic al llarg dels anys?
Forçosament ha hagut de canviar perquè trenta anys són unes quantes generacions. El festival ha anat creixent gràcies al públic que ens demanava més temes i formats. D'aquí a un temps, les noves generacions demanaran coses a les quals potser ara no hi hem prestat tanta atenció, com pot ser el tema de les noves tecnologies o la intel·ligència artificial.
Quina ha estat la seva edició preferida o que li ha fet més il·lusió organitzar?
Totes les edicions han tingut el seu paper. La més ambiciosa va ser la del 2014, va durar tres setmanes amb quasi mil actes. La temàtica era el bimil·lenari de la mort de Cèsar August i vam intentar no fer una apologia de l'emperador, sinó utilitzar la seva figura com una eina per explicar el moment determinant en la història de Roma. Recordem que Cèsar August va viure dos anys a Tarragona i, per tant, estava lligat a la ciutat. Una figura gairebé patètica i cruel, però molt potent en idees i decisions polítiques.
Li passa el relleu a Julio Villar, creu que és bon successor?
Jo crec que sí. El Julio és una persona molt vinculada al festival des del 2014. Treballa de guia, és historiador i té passió. Ha estat dins la creativitat del festival amb activitats i exposicions. Crec que pot aportar una mirada més jove que la meva i canvis importants per ampliar-lo. Per molta il·lusió que tingui, arriba un moment en el qual toca apartar-se i que sigui un altre qui ho porti més enllà.
"És molta feina, però és molt gratificant"
Quin consell li donaria?
"Pensa en novetats teves, li has de donar el teu enfocament". Que faci cas a si mateix, que a mi no m'escolti; perquè anem parlant per explicar-li com funciona tot. S'ha d'arriscar; i s'equivoca, rectificar. Hi ha dos tipus de festival: el de compra i el de producció. Els de compra, la persona que dirigeix orienta el festival segons el producte que està existint en el mercat. El 80 % del festival Tarraco Viva és de producció pròpia, no hi ha un mercat que puguis anar a veure. Si ho vols fer ho has de produir, el director ha de tenir un paper actiu. Jo dirigeixo, però també faig guions. És molta feina, però és molt gratificant.
Queda pendent algun projecte o idea de Tarraco Viva que li hauria agradat fer?
Molts, per això dic "quin desastre!". M'hauria agradat poder tocar més el tema dones, que el vam introduir amb la secció 'Dones de l'antiguitat' però no ha crescut el que jo crec que hauria de créixer. Hi ha un gran volum de llibres de l'estudi del gènere femení que la visió que ens donen és molt més diversa del que pensàvem. Un altre tema que no he pogut tocar és l'esclavatge, el sistema esclavista i què significa viure en una societat esclavista. També el tema de l'imperialisme i el colonialisme, la substitució de cultures per elecció militar i com van desaparèixer algunes colònies. Has de triar i molts temes no s'acaben fent. També t'has d'adaptar, pels Jocs del Mediterrani vam dedicar el festival a com era l'esport en l'antiguitat amb una visió bastant crítica perquè els romans no eren gens esportistes, aquests eren els grecs. Els romans feien exercici per anar a la guerra, no per ser atletes. Un altre projecte que m'ha quedat pendent és crear una secció de creativitat audiovisual al voltant del patrimoni i la història antiga. Hi ha mil coses que es poden fer per vincular la història amb el present.
