Un dels moments que posen més en valor la cultura popular durant Santa Tecla és la Mostra de Folklore Viu. Es tracta d’un acte que se celebra el primer cap de setmana de festes i que acostuma a ajuntar diverses peces de la imatgeria festiva d’arreu del país. Deixant de banda algunes excepcions, l’encarregada d’aplegar aquests protagonistes és una entitat del seguici que està d’aniversari i convida els seus homòlegs d’altres localitats.
En aquesta 41a edició, els amfitrions seran els Gegants Vells de Tarragona, que acumulen 200 anys a les seves espatlles i són els més antics de Catalunya que encara surten amb les peces originals. Juntament amb ells, es donaran cita colles geganteres de nou municipis més. El dissabte 13 de setembre totes les parelles de gegants arribaran a la plaça de la Font a les 13.00 hores. La mostra, però, no s’iniciarà fins a les 17.30 hores, amb la plantada al tram del Banc d’Espanya de la Rambla Nova. Una hora després aniran en cercavila fins a arribar a la plaça de les Cols.
Els Gegants del Pi
Un dels més coneguts seran els Gegants del Pi de Barcelona. El Mustafà i l’Elisenda tenen la seva primera referència el 1601 i es van recuperar el 1960. Tot fa pensar que les figures amb les fisonomies actuals van néixer el 1772 i alguns documents apunten que són obra de Ramon Amadeu. Hi ha qui defensa que el gegant i la geganta són obra de diversos artistes i que daten dels primers anys del segle XIX. Sí que sabem amb certesa absoluta que el 1860 van ser objecte d’una restauració a fons. Un dels fets més coneguts dels Gegants del Pi és la seva cançó, que, entre altres coses, fa referència al fet els gegants “ara ballen, ara ballen” després d’aixecar-se les prohibicions dictades per Carles III el 1780. A banda del Mustafà i l’Elisenda, també vindran els gegantons del Pi.
Els Gegants de Santa Maria del Mar
Des de la capital barcelonina també apareixeran els Gegants de Santa Maria del Mar. Es tracta del rei Salomó i la reina Saba, que representen una parella reial jueva. Eren unes figures de 1880 que sortien en poques ocasions a causa del seu pes i dimensions. De fet, al segle XX se’ls va perdre la pista i no va ser fins a l’any 2002 que la Colla Gegantera del Casc Antic va decidir recuperar-los.
Gegants de Badalona
Des de Badalona vindran els gegants Anastasi i Maria. Són els més antics de la ciutat i els seus noms provenen dels dos patrons del municipi. L’origen d’aquests gegants el trobem el 1858, moment en què són adquirits per la Confraria de Sant Anastasi. Any rere any i fins al 1880 van anar sortint ininterrompudament al carrer, però llavors ho deixaren de fer a causa dels problemes econòmics que suposava restaurar-los per part de la Confraria. Així que 14 anys més tard, la Comissió de Festes de l’Ajuntament i la Confraria acordaren un preu amb el qual l’Ajuntament els comprà i els arreglà. Van estar en actiu fins als anys 40, quan a causa del seu mal estat foren substituïts per una altra parella. L’any 1981 es varen trobar els antics gegants al dipòsit de la Brigada Municipal i 4 anys més tard, després de ser restaurats, van tornar a sortir al carrer. L’any 1986 van patir un incendi i van haver de ser reconstruïts.
Gegants de Lleida
Malgrat que Lleida té referències geganteres durant els segles XVII i XVIII, l’actual comparsa municipal es remunta al segle XIX i la parella més antiga és del 1840. Inicialment, aquests tenien aparença de gegants moros, però van patir diversos canvis. El 1898 els vesteixen de cristians, 1906 de faraons egipcis i el 1924 adopten la forma que hi ha avui dia: romans. Posteriorment, la comparsa ha incorporat a la llista gegants xinesos, Jaume I i Elionor, gegants moros, els gegantons Berenguer i Violant i els faraons. De totes maneres, els més antics són la Cleopatra i el Marc Antonio, coneguts com els Gegants Romans.
Gegants de Terrassa
L'any 1850 l'artista terrassenc Francesc Torras i Armengol, per encàrrec de l'Ajuntament, va esculpir uns gegants perquè la ciutat gaudís d'una parella en les seves festes tradicionals. Els seus noms van ser el Robesa i la Pepona. Al gegant, que representa un noble del segle XV, se'l va abillar amb vestidures de l'època; en canvi, la vestimenta de la geganta, així com el seu pentinat, seguia, cada any, la moda del temps. El seu pes i les dificultats per portar-los va comportar múltiples caigudes i les seves respectives reparacions. Per això, quan es complia el centenari de les peces, es va encarregar una nova parella i van decidir cremar els vells. Ara bé, la pressió popular els va salvar de quedar reduïts en cendres. L'any 1966 eren jubilats i dipositats al Museu de Terrassa. L'any 1981 eren recuperats pel nou grup de geganters i tornaven a sortir acompanyant els gegants nous.
Gegants de Tivissa
Els Gegants del Barri d’Avall de Tivissa tenen més de 150 anys. Van ser construïts a Tortosa per un artista fuster i transportats fins al nostre poble en llagut pujant pel riu Ebre. Tant l'estructura com el vestuari van ser confeccionats pels veïns i veïnes de Tivissa. Podem veure els gegants en les diferents festivitats del poble, com la Festa Major de Sant Jaume, la Fira de Nadal, Corpus Christi, entre d'altres.
Els Gegants de Torroella de Montgrí
Els gegants gironins es troben documentats l’any 1880, en la seva estrena. Amb tot, hi ha referències de gegants a Torroella de Montgrí del 1608. Pel que fa a l’actual parella, l’home representa un noble fort i ferotge, mentre que ella és una pagesa vestida de moda. Les figures que surten actualment al carrer no són les de 1880, sinó còpies del 1948 fetes pel Taller d’En Bretxa d’Olot. De totes maneres, els originals es poden visitar encara.
Gegants de Sabadell
L’Avi i l’Àvia (no tenen nom de pila) són els primers gegants que van aparèixer a Sabadell, estrenats la Festa Major de 1929. Van ser construïts per “El Ingenio” de Barcelona, amb un pressupost de nou-centes pessetes. Es van estrenar vestits de reis, amb corona i mantell vorejat d’ermini. Segons el contracte, aquests gegants es van fer de cartró pedra, pintats a l’oli, amb perruca de cabell natural i la resta de fusta. Posteriorment, però, han estat modificats i millorats per altres constructors.
Gegants Bojos de Solsona
Els Gegants de Solsona són potser els qui tenen una estètica més diferent de la resta. Tot i existir peces similars a les de Tarragona, els convidats són els Gegants Bojos de Solsona. De fet, els primers que es van crear per carnaval caricaturitzaven directament les dues parelles de gegants existents, que eren més tradicionals. Posteriorment, va anar un pas més enllà amb aquesta caricaturització i es va crear la parella de Gegants Bojos. El gegant es va estrenar el 1978 i és un rei panxut, geperut i calb. A més, els braços són mòbils. La seva arribada va trencar amb la imatge tradicional dels gegants i va ser un punt d’inflexió del Carnaval de Solsona. El 1979 va ser el torn de la geganta, que també té els braços mòbils, corona de reina i uns pits gegants que reboten quan es mou. Amb ells, vindran també el Mocós i la Geganteta, que representarien els fills dels Gegants Bojos. Tots formen part de l’Associació de Festes del Carnaval de Solsona.
Gegants de Vilafranca del Penedès
Els gegants penedesencs tenen referències del segle XVII i l'últim canvi que han patit és el de 1929, amb algunes modificacions fins ara. Pertanyien a la Confraria de Sant Macari i Sant Josep, formada per fusters, picapedrers, mestres de cases, ballesters i altres oficis del ram de la construcció com els rajolers. Els seus noms són Ferragut i Elisenda, i tenen unes vestimentes de monarques medievals, inspirats en els Reis Catòlics. Tot i això, anteriorment han portat roba de cabdills musulmans, pagesos o reis renaixentistes.