Fundación Repsol, en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, ha posat en marxa una nova Càtedra de Transició Energètica, centrada en la captura l’aprofitament de CO2, amb el propòsit de contribuir a un major coneixement a la societat sobre la transició energètica i les tecnologies necessàries per lluitar contra el canvi climàtic.
Fundación Repsol i la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona han presentat una nova Càtedra de Transició Energètica que se centra en els sistemes de captura i aprofitament de CO2, i té l’objectiu de fomentar un coneixement més gran sobre el rol de les diferents tecnologies d’emissions negatives (també anomenades tecnologies NET pel seu acrònim en anglès net emissions technologies) i el seu rol en un futur amb zero emissions netes.
La presentació de la Càtedra s’ha realitzat avui en una jornada titulada “Captura i aprofitament de CO2, un pilar indispensable per a la descarbonització”, i ha tingut lloc al Paranimf de l’edifici del Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona. L’acte l’ha presidit Roger Torrent, conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Josep Pallarés Marzal, rector de la URV, Antoni Brufau, president de Repsol, i Fèlix Llovell, director de la Càtedra de Transició Energètica de la Fundació Repsol a URV. L’acte ha estat conduït pel periodista Pere Estupinyà.
Durant l’acte, el Director de la Càtedra, Fèlix Llovell, ha destacat que “és imperatiu que actuem ara mateix per abordar el desafiament del canvi climàtic i la descarbonització és una de les peces clau d’aquesta estratègia”. La Càtedra pretén promoure un coneixement més gran sobre el paper de les diferents tecnologies d’Emissions Negatives (NET) i l’ús del CO2 en un futur de zero emissions netes i difondre’l a la societat. La singularitat del nostre territori, amb un dels complexos petroquímics més importants d’Europa i alhora un llegat històric i patrimonial a preservar, ens obliga a ser pioners i líders en el camí cap a la transició energètica.”
Per part seva, Antonio Brufau ha assenyalat que el compromís de Repsol amb la reducció d’emissions de CO2 és ferm: “Tenim un full de ruta clar per arribar a l’objectiu de ser zero emissions nets el 2050, amb el desenvolupament de nous negocis a l’àmbit de les energies renovables i la transformació dels negocis tradicionals. Per això estem invertint en generació renovable, elèctrica, però també estem produint nous productes com els combustibles renovables.”
Igualment, el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Roger Torrent i Ramió, ha destacat que “des del Govern de la Generalitat ens hem marcat el propòsit d’impulsar la transformació verda. Un objectiu transversal, que es tradueix en l’impuls a la generació d’energies netes; o en l’aposta per posicionar-nos en l’àmbit de l’hidrogen verd, estructurada entorn a la Vall de l’Hidrogen, com a alternativa per a la descarbonització del transport pesat i la indústria.”
Per la seva banda, el rector de la URV, Josep Pallarès, ha destacat que aquesta càtedra “reafirma el nostre compromís amb la descarbonització industrial. No és punt de partida, és un punt seguit d’una sèrie d’accions, com l’impuls i la coordinació de la Vall de l’Hidrogen, la nostra participació en el primer màster interuniversitari en tecnologies de l’hidrogen i els deu grups de recerca que hi treballen temes des dels diferents àmbits del coneixement”.
La sessió ha continuat amb un discurs de Julio Friedman, CEO a Carbon Wrangler LLC i Chief Scientist a Carbon Direct, en què ha incidit en el paper fonamental que jugaran les tecnologies de reducció i eliminació de carboni de l’atmosfera. Finalment, la jornada ha acabat amb una taula rodona titulada “Perspectives, desafiaments i oportunitats en el camí cap a la descarbonització per assolir les zero emissions netes”.
Dirigida per Fèlix Llovell, professor agregat del departament d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili i coordinador del Màster Interuniversitari en Tecnologies d’Hidrogen, la Càtedra comptarà amb professors i experts de la universitat i del grup d’investigadors especialitzats del Repsol Tech Lab — el centre d’innovació que la companyia té ubicat a Móstoles (Madrid)— que investigaran sobre el paper de les tecnologies de captura i aprofitament de CO2, un pilar indispensable per avançar cap a una societat més sostenible i resilient davant del canvi climàtic.
En línies generals, les principals vies de recerca de la càtedra seran les tecnologies d’emissions negatives i el potencial en la retirada de CO2 a l’atmosfera; les tecnologies d’utilització del CO2 i l’estudi del marc regulador per possibilitar el desplegament d’aquestes tecnologies.
Tant l’Agència Internacional de l’Energia com el Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic han expressat la necessitat de comptar amb tecnologies de captura, emmagatzematge i ús de CO2 per assolir la neutralitat en carboni i sense les quals consideren virtualment impossible assolir els objectius climàtics. Cobren especial rellevància en sectors on l’electrificació o altres alternatives als combustibles fòssils no són viables de moment, com ara la indústria de l’acer, el ciment o el sector químic.
La xarxa de càtedres de la Fundación Repsol, una xarxa d’impuls a la transició energètica
Amb la creació d’aquesta nova Càtedra, que apropa la Fundació Repsol a l’ecosistema energètic de Catalunya, la companyia continua apostant i reforçant la seva estratègia de col·laboració amb l’entorn acadèmic i empresarial com a eina per accelerar la consecució dels objectius de descarbonització, demostrant el seu compromís amb la inversió en formació i coneixement i impulsant un futur sostenible i rigorós.
En l’estratègia de promoure el coneixement científic i donar suport al paper de les universitats en l’àmbit de la transició energètica, Fundación Repsol compta amb diverses càtedres en una xarxa d’universitats de referència, a la qual ja se suma aquesta nova Càtedra amb la Universitat Rovira i Virgili.
Actualment, la xarxa de Fundación Repsol està integrada per la Universitat Rovira i Virgili, focalitzada en l’anàlisi i l’estudi de les tecnologies de captura i aprofitament de CO₂; la Universidad Politécnica de Madrid, amb una càtedra centrada a l’estudi de mobilitat sostenible; la Universidad de Comillas-ICAI, la càtedra de la qual treballa a analitzar les vies per aconseguir una descarbonització sostenible de la indústria; la Universidad del País Vasco, amb la càtedra sobre economia circular, com a estratègia de descarbonització i desmaterialització del sector industrial; i la Universidad de Navarra (Tecnun), centrada en el rol de l’hidrogen com a vector energètic.
