La Fundació URV, en col·laboració amb el Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili i el vicerectorat de Valorització del Coneixement, Transferència i Ocupabilitat, ha concedit els ajuts del programa R2B (Research to Business) corresponent al 2025 a quatre projectes d’emprenedoria d’investigadors i investigadores de la URV al voltant de la salut i l’alimentació. Aquesta convocatòria, que atorga 10.000 euros als guardonats, posa en valor els coneixements i les tecnologies desenvolupades a la Universitat i ajuda a la seva conversió en projectes empresarials per facilitar-ne l’accés al mercat.
El rector de la URV, Josep Pallarès, ha destacat la importància de generar oportunitats per als projectes i les idees sorgides a la URV, que és l’objectiu de convocatòries com aquesta, que és un primer pas per testejar les iniciatives de recerca. Fèlix Boronat, representant de la Generalitat al Consell Social de la URV, ha considerat clau que la recerca de la Universitat traspassi els seus murs i es transfereixi i s’apliqui a la societat per al seu progrés i per a la millora de la qualitat de vida de les persones, mentre que Ercilia García, vicerectora de Valorització del Coneixement, Transferència i Ocupabilitat, ha agraït la dedicació dels premiats i els ha animat a continuar tirant endavant els seus projectes, que, de fet, ja estan execució.
“Desenvolupament d’una spin-off per a la comercialització d’hidrolitzats i ingredients funcionals innovadors per als sectors alimentari, veterinari i cosmètic”, és el títol del projecte de Begoña Muguerza, investigadora del Departament de Bioquímica i Biotecnologia. La iniciativa sorgeix de la necessitat de dedicar més temps i recursos al desenvolupament dels anomenats ingredients funcionals, els que destaquen per ser innovadors, naturals, saludables i obtinguts mitjançant pràctiques respectuoses amb el medi ambient. Es tracta d’un camp en què el grup de recerca de Nutrigenòmica té una llarga trajectòria, sobretot pel que fa a projectes de transferència amb empreses de múltiples sectors. Així, l’empresa es basaria en el coneixement i les metodologies generades en el grup de recerca i permetria posar-hi més dedicació i optimitzar-ne la transferència, aprofundint, per exemple, en l’anàlisi de mercat, en el pla financer, en una valoració inicial per oferir-la als inversors potencials i en una cerca més activa de clients.
Josep Gumà, del Departament de Medicina i Cirurgia, ha ideat un “assaig ràpid de flux lateral basat en orina per a la detecció precoç de metàstasi de càncer colorectal”, que anomena METAspread. Segons Gumà, un repte important per als oncòlegs clínics en la detecció del càncer colorectal metastàtic és la necessitat de biomarcadors no invasius, més sensibles i específics, que permetin detectar de manera fiable les metàstasis en estadis inicials. Malgrat els avenços, encara hi ha limitacions i els mètodes actuals són insuficients. METAspread proposa una solució innovadora mitjançant un assaig de flux lateral en orina basat en la quantificació de diferents biomarcadors. Es tracta d’un mètode no invasiu, ràpid, pràctic i accessible, i que millora els resultats, ja que la detecció precoç de la metàstasi permet ajustar el tractament i augmentar la supervivència.
A Ricard Garcia Valls, del Departament d’Enginyeria Química, el preocupa el malbaratament d’aliments, un problema global que afecta la seguretat alimentària, l’economia i la sostenibilitat. Per altra banda, les noves regulacions redueixen l’ús d’envasos de plàstic d’un sol ús, per ser substituïts per envasos i etiquetes biodegradables de traçabilitat de la vida útil de l’aliment i per sensors capaços de monitoritzar-ne la qualitat. Així, el projecte de Garcia Valls desenvolupa un sensor intel·ligent per la monitorització de l’estat de preservació dels aliments en temps real, interpretat com un indicador de la idoneïtat per al consum, i que es basa en canvis colorimètrics irreversibles induïts per l’evolució bioquímica de l’aliment. El sensor utilitza compostos d’origen natural sensibles a aquestes variacions, encapsulats en nanoestructures fabricades mitjançant tècniques electrohidrodinàmiques. Un enfocament sostenible i biodegradable, en definitiva, que ha de permetre reduir el malbaratament i millorar la seguretat alimentària global.
Finalment, Eduard Llobet, del Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica, ha presentat l’EMAI, un dispositiu no invasiu de detecció de brots d’infecció vírica epidèmica que crea entorns protegits epidemiològicament gràcies a un model predictiu d’alta sensibilitat, ràpid i basat en símptomes, amb la posterior recomanació de mesures de protecció, com ara l’ús de mascareta facial. El projecte va ser validat amb 519 pacients durant la segona onada de la pandèmia, en què es va detectar el risc de COVID-19 entre els usuaris del sistema sanitari de salut pública de tota la ciutat de Reus, amb resultats amb una alta sensibilitat de fins al 97%. Els resultats d’un qüestionari en què es pregunten símptomes i dades personals, i d’una prova olfactiva, s’aporten a un model predictiu que, mitjançant IA, detecta el risc de patir COVID-19. Actualment, el projecte té l’objectiu de dissenyar i produir prototips, que són dispensadors de gel hidroalcohòlic amb un codi QR vinculat al qüestionari que ofereix recomanacions de protecció a través del mòbil en funció del risc d’infecció. Un altre objectiu del projecte és la creació d’un estudi de mercat i un pla de negoci per transferir la tecnologia al mercat.
Durant l’acte, els quatre investigadors que van rebre els ajuts l’any passat han exposat l’estat dels seus projectes i en quins aspectes els ha ajudat el programa. Enrique Calvo, del Departament de Bioquímica i Biotecnologia, ha exposat els avenços en el seu projecte de desenvolupament d’una plataforma basada en el cuc nematode Caenorhabditis elegans per a l’avaluació de nous ingredients bioactius contra l’obesitat.
Omar Boutureira, del Departament de Química Analítica i Química Orgànica, ha detallat en quin punt es troba el seu projecte de desenvolupament d’una alternativa als PFAS, o substàncies polifluoroalquíliques, que són productes químics sintètics àmpliament utilitzats, però que presenten greus riscos per a la salut i el medi ambient. Aquesta alternativa són els compostos que contenen SF5.
Noelia Ramírez, del Departament de Medicina i Cirurgia, ha parlat del projecte, liderat per Joaquín Escribano, del mostrejador portàtil i personal per controlar l’exposició a tòxics atmosfèrics, mentre que Joan Josep Carvajal, del Departament de Química Física i Inorgànica, continua amb el desenvolupament del seu prototipus de dispositiu intel·ligent per a la detecció de microplàstics en aigua en temps real, in situ i en continu.
