Els treballs de restauració i consolidació d’un tram de l‘aqüeducte romà del Camp de Mart, han finalitzat després de tres mesos de tasques i han permès alhora, documentar, fotografiar i investigar sobre aquest monument i la seva importància.
Es tracta d’un tram de conducció romana que probablement portava les aigües des de les fonts del riu Gaià fins a Tàrraco. És a dir, un dels aqüeductes que proveïen d’aigua la capital de la Tarraconense. Des d’aquest punt, transcorre per sota la muralla, fins a l’angle nord-occidental de la gran plaça de representació del Fòrum Provincial.
Pel que fa al projecte s’ha dut a terme, d’una banda, la consolidació de la base d’aquest tram de l’aqüeducte i la muralla, que es d’uns 31 metres; i per fer-ho possible, s’han retirat els afegits moderns que podien malmetre la interpretació de l’aqüeducte i s’han eliminat i netejat les restes de plantes i arrels.
L’obra ha tingut un cost de 40.039,96€ i ha comptat amb el suport de la Generalitat de Catalunya per a l’execució d’obres de restauració i consolidació d’immobles de notable valor cultural.
COM EREN EN REALITAT ELS AQÜEDUCTES ROMANS?
Quan parlem d’aqüeductes romans gairebé tothom pensa en el Pont del Diable o en l’aqüeducte de Segòvia i no, això no són aqüeductes en sentit estricte, sinó arqueries per salvar un gran desnivell, sobretot una vall estreta, fets, sobretot, per donar prestigi a una ciutat o a un patrocinador.
L’aqüeducte és el canal o fistula (originalment tapat) que passa per damunt del pont d’arcs. Però en la major part del seu traçat els aqüeductes eren una conducció d’obra (o excavada en la roca, en túnel), normalment amb volta, i que solia estar feta amb formigó romà o maó i arrebossada per dins amb una capa impermeabilitzant (que en alguns casos encara ha arribat fins als nostres dies).
Els aqüeductes podien tenir desenes i fins a centenars de quilòmetres des de la captació fins a les ciutats on anaven destinats, ja que pels romans el fet de disposar d’aigua de qualitat, en els seus assentaments era fonamental.
Eren grans obres d’enginyeria, amb un pendent constant (de pocs centímetres cada 100 metres), ja que l’aigua avançava per gravetat, i comptaven amb grans elements d’enginyeria avançada com registres, basses de decantació, cisternes, vàlvules, sifons.
