El Departament d’Economia i Finances de la Generalitat i l’Ajuntament de Tarragona han signat un acord que posa fi a més d’una dècada de conflicte sobre la titularitat dels terrenys de l’antiga fàbrica de licors Chartreuse, on actualment s’ubica l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI) de la ciutat. El pacte fixa que el Govern abonarà 5.988.295,28 euros al Servei Municipal de l’Habitatge i Actuacions Urbanes (SMHAUSA), empresa pública de titularitat municipal, en concepte de cancel·lació dels drets de superfície.
A partir d’aquest pagament, l’edifici deixarà d’estar en règim de lloguer i passarà a formar part del patrimoni immobiliari de la Generalitat en propietat plena. Segons el text de l’acord, les dues institucions "manifesten la seva voluntat de solucionar definitivament les controvèrsies" i es "comprometen a sol·licitar de manera immediata la finalització dels processos judicials" oberts des del 2024.
Un litigi llarg i complex
Els orígens del cas es remunten al 9 de novembre de 2010, quan la Generalitat va establir un dret de superfície sobre les finques de la Chartreuse a favor de l’Ajuntament de Tarragona per un termini de 33 anys. Aquest mecanisme havia de permetre al consistori finançar i construir l’EOI. No obstant això, a partir del 2013, amb la formalització d’un contracte d’arrendament entre la Generalitat i SMHAUSA, i sobretot a partir del 2021, van sorgir discrepàncies sobre la manera de cancel·lar aquest dret i l’import de compensació.
El setembre del 2021, el Govern va comunicar la seva intenció de rescindir tant el dret de superfície com el contracte d’arrendament, però les parts no es van posar d’acord en la xifra. Això va derivar en demandes creuades als tribunals: SMHAUSA contra la Generalitat el maig del 2024, i la Generalitat contra l’Ajuntament i l’empresa municipal l’octubre del mateix any.
L’acord actual, que situa la compensació en un punt intermedi entre les dues postures, permet tancar definitivament aquests litigis i garanteix estabilitat sobre la titularitat de l’EOI.
Declaracions institucionals
La consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, ha volgut destacar l’esperit de col·laboració que ha permès arribar a la solució: "No hi ha d’haver conflictes entre administracions. Hem de donar exemple", ha remarcat, tot agraint la predisposició del consistori i subratllant que el diàleg és "la millor eina" per respondre a les necessitats del país.
Per la seva banda, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha defensat el paper del govern municipal en la negociació: "Des del govern municipal, hem treballat sempre des de la lleialtat institucional, demostrant que funciona. Ara, per fi, hem trobat una solució intermèdia molt satisfactòria", ha dit. Viñuales també ha afirmat que "amb aquest acord s’ha fet justícia" i ha anunciat que els 5,98 milions rebuts es destinaran a habitatge "públic, de qualitat i assequible" per a la ciutat.
Impacte i futur
Amb la signatura del pacte, la Generalitat recupera la plena propietat dels terrenys i garanteix la continuïtat de l’EOI com a equipament educatiu de referència. Al mateix temps, l’Ajuntament disposarà d’uns recursos que revertiran directament en polítiques d’habitatge, una de les principals prioritats del consistori en l’actualitat.
Tant el Govern com el consistori han coincidit a assenyalar que l’acord posa fi a una situació enquistada i representa "un pas endavant en les relacions institucionals", reforçant la col·laboració per donar respostes útils i estables a la ciutadania.
