El grup musical Alosa, format per Giulietta Vidal i Irene Romo, actuarà el divendres 29 de maig a les 21.30 h a l'Auditori Municipal del Camp de Mart de Tarragona en el marc del Tetafest. Hi presentaran el seu primer àlbum, El primer cant del matí, nominat a millor disc en català en els premis MIN. Una proposta sincera, enèrgica i personal dins l'imaginari folklòric català des d'una mirada contemporània.
Què significa per vosaltres participar en el Tetafest?
Fa molta il·lusió perquè coneixíem la proposta. Les dones en els festivals és un dels temes que ens interessen. Fer-nos lloc en una indústria tan masculinitzada, i més en festivals, és difícil. Teníem moltes ganes de participar en un festival com el TETA que programa actuacions només a dones. Creiem que són espais necessaris, tot i que molaria que no calguessin.
De quina manera creieu que la proposta d'Alosa connecta amb l'esperit del festival?
Som dues noies que ens ho hem fet pràcticament tot nosaltres. És evident que tenim un equip darrere que ens ajuda molt, però hem tirat amb la nostra força i hem cregut en un projecte que a priori no tindria per què ser una cosa que funcionés en el moment en què va sortir, que igual no es portava tant la música tradicional. Nosaltres amb la nostra energia i la nostra feina, també amb la relació i l'afecte que ens tenim, ho hem tirat endavant. I creiem que va d'això, de dones que s'han fet un lloc i que cada dia continuen treballant per mantenir-se en el lloc on estan.
Has mencionat l'element tradicional, és així com definiu el vostre estil?
Sí, a nosaltres ens costa una mica definir-lo també perquè tothom molt ràpidament ens pregunta: "Exactament què feu?". Nosaltres el que diem és que fem música tradicional o d'inspiració d'arrel. Agafem cançons tradicionals, però li donem les voltes que ens venen de gust. El que fem tampoc és estrictament tradicional català, o sigui fem una mica el que ens dona la gana. Però perquè la gent ho entengui o es pugui imaginar un so diem 'tradicional'.
Quines influències us han marcat més a l'hora de crear el vostre estil?
Ens agrada molt un grup que es diu Coetus. Són qui ens van descobrir el pandero quadrat, la pandereta i tota aquesta percussió ibèrica que és una mica la que després ha conformat el so d'Alosa. La manera en què treballen Coetus és la inspiració màxima, tant els arranjaments com la manera de treballar en les percussions. Les Marala també ens han inspirat molt, perquè feien una cosa molt semblant amb percussió i veus; i per nosaltres són un gran referent.
Com és el vostre procés creatiu?
Quan estàvem fent el disc vam intentar treballar-ho tot molt a la par per sentir que les dues estàvem participant en el procés de la mateixa manera. Però sí que és veritat que a vegades una aportava una idea i llavors la treballàvem juntes. Intentem que sigui sempre molt conjuntament, per tenir tota l'estona l'opinió de les dues. Ens diem sobre que volem parlar i seiem amb el piano amb el xel·lo o amb el que sigui i escrivim conjuntament. Ho fem una de la mà de l'altra i cada cop ens hi trobem més còmodes. Al principi, quan no havíem escrit mai una cançó juntes, era més complicat.
Hi ha alguna cançó vostra que sentiu que us defineix especialment ara mateix?
Sí, la de Flors i violes, que és la que obre el disc. Ens encanta i creiem que aquest és el so d'Alosa i cap a on va. Ens sentim súper satisfetes amb aquesta cançó perquè la gent també hi connecta molt als concerts
El Tetafest s'emmarca dins dels missatges feministes i tot el que aporta el moviment. Quin missatge feminista llanceu amb la vostra proposta?
Llancem un missatge sobre que 'és possible'. Sent noia pots tocar l'instrument que et vingui de gust, pots fer el que et vingui de gust dalt de l'escenari i si tu et sents còmoda i a gust és el que has de fer. Nosaltres cantem, però també toquem percussió; la Irene també toca el violoncel; ens movem per l'escenari, però també estem quietes; i fem cançons més íntimes i altres més mogudes. El que intentem és donar un missatge sobre que siguis nena o nen pots cantar, tocar i fer el que vulguis, perquè si ho fas de debò és possible que la gent hi connecti i li agradi.
Com es tradueix això a les vostres cançons?
Intentem sempre fer cançons que ens representin a nivell de valors que parlin d'amor lliure, d'un amor empoderat. A les cançons tradicionals hi havia aquesta idea de l'home que cortejava a la dona i que ella era una mica com "si em donen permís per casar-me m'hi casaré". Nosaltres el que intentem és empoderar-nos d'això, que sigui la dona qui tria i qui porti la veu cantant.
Quin paper creus que té la música en festivals com el TETA a escala social o cultural?
Crec que és important que hi hagi festivals que no siguin els típics que programen els mateixos grups o els que s'escolta tothom o el que generarà més diners. És important que hi hagi un ventall de propostes ampli i idees artístiques concretes, perquè la gent pot veure el que li vingui de gust. A nivell cultural, tot el que sigui promocionar la música i portar-la al públic per mi és molt valuós.
El vostre primer àlbum El primer cant del matí ha estat nominat a millor disc en català als premis MIN. Com ha sigut aquesta rebuda?
Va ser molt guai perquè moltes vegades sembla que per fer música en català t'hagis de quedar a Catalunya, que a nosaltres ens encanta, però costa entendre que si fas alguna cosa en català pots sortir. Tot i que evidentment estàvem nominades al millor disc en llengua catalana, ja és com "ei, hi ha un reconeixement més enllà del que nosaltres aquí valorem". No és que valgui més, però simplement és per demostrar a la gent que fent les coses de debò i amb l'idioma que et vingui de gust és possible arribar on sigui. Nosaltres hem anat a tocar a Manchester i a Còrsega cantant en català. El català trenca barreres i és possible anar més enllà.
A nivell personal, que t'ha aportat formar part d'Alosa?
M'ha canviat la vida. Quan estudies música de petit i comences a tocar un instrument tu somies que algun dia podràs dedicar-t'hi, que pujaràs dalt d'un escenari i que la gent cantarà les teves cançons. Alosa el que m'ha aportat és complir aquest somni. Veure que això que m'imaginava i pel que he treballat tota la meva vida es fa realitat d'aquesta manera tan bonica compartida amb la meva millor amiga és un somni increïble. Sempre diem que tenim molta sort de poder-nos-hi dedicar i a més conjuntament. És un regal aquesta emoció que ens fa tan feliç a les dues.
Quins són els pròxims passos d'Alosa després del festival?
En el moment actual en el qual vivim en el que tot va tan de pressa i has d'estar traient música tota l'estona, el que ens ve de gust és reivindicar que hem dedicat molt d'esforç en fer aquest disc i ara el que tenim ganes és de cantar-lo, rodar-lo, que evolucioni i que la gent el pugui compartir amb nosaltres. Estem concentrades en la gira i en els concerts de l'estiu, fent que cada un sigui increïble. Tenim ganes de fer un segon disc i continuar amb el projecte, però ens ho volem prendre amb calma i respectar el nostre procés i canvi personal i de grup.