Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
L’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona ha publicat un estudi que confirma l’impacte positiu del nirsevimab en la prevenció de les infeccions greus causades pel virus respiratori sincicial (VRS) en la població infantil.
La investigació, liderada per professionals del Servei de Pediatria del centre i de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i publicada a The Pediatric Infectious Disease Journal, demostra que la immunització universal amb nirsevimab ha reduït en més d’un 80 % els ingressos hospitalaris per VRS en els pacients menors de sis mesos i ha disminuït més d’un 55% els ingressos a la Unitat de Cures Intensives Pediàtriques (UCIP).
El VRS és la principal causa de bronquiolitis i una de les principals causes d'hospitalització en nadons durant els primers mesos de vida. Fins fa pocs anys, la prevenció es limitava a infants amb factors de risc, com els prematurs o els nens amb cardiopaties.
A Catalunya, amb la incorporació del nirsevimab al calendari d'immunització universal, a finals de 2023, es va començar a oferir aquesta protecció a tots els nadons menors de sis mesos durant la temporada de circulació del virus.
BAIXADA ESPECTACULAR DELS INGRESSOS HOSPITALARIS
L'estudi ha analitzat 1.384 hospitalitzacions per infeccions respiratòries baixes agudes en menors de cinc anys registrades durant sis temporades epidèmiques del VRS entre 2018 i 2025. Els resultats mostren que, després de la introducció del nirsevimab, la taxa d'hospitalització per VRS va passar de 5,04 a 2,51 casos per cada 1.000 infants menors de cinc anys, mentre que els ingressos a l'UCI pediàtrica per infeccions respiratòries van disminuir de 2,9 a 1,3 casos per cada 1.000 infants.
Esther Parada, pediatra de l'Hospital Joan XXIII, membre del grup de recerca PEDINUR de la URV i investigadora principal de l'estudi, destaca que "els resultats confirmen que el nirsevimab està sent molt efectiu en els infants menors de sis mesos, que és precisament el grup d'edat més vulnerable i el que presenta formes més greus de la malaltia".
Un dels aspectes que més preocupava als professionals era si la disminució dels casos de VRS podria suposar un augment d’infeccions per altres virus respiratoris o d’una major gravetat dels casos en edats posteriors.
BAIXADA GENERAL D'INGRESSOS PER ALTRES VIRUS RESPIRATORIS
"La nostra percepció clínica era que vèiem menys VRS, però teníem el dubte de si altres virus podrien estar ocupant aquest espai o si els infants que no havien passat la infecció durant els primers mesos la patirien de forma més greu més endavant", explica Parada.
Tanmateix, l'estudi descarta aquestes hipòtesis. Els investigadors no han detectat un increment dels ingressos causats per altres virus respiratoris. De fet, s'ha observat una disminució dels ingressos per infeccions respiratòries diferents al VRS.
A més, tampoc s'ha evidenciat un augment de la gravetat ni del nombre d'hospitalitzacions en els infants que van rebre nirsevimab durant la seva primera temporada i es van exposar al virus l'any següent.
"El que observem és que la immunització protegeix els nadons en el moment en què són més vulnerables, sense que això comporti conseqüències negatives en temporades posteriors", assenyala la pediatra.
Els autors destaquen que aquests resultats reforcen el paper del nirsevimab com una eina clau de prevenció en salut infantil i aporten evidència científica basada en la pràctica assistencial real. L'equip de Pediatria de l’Hospital Joan XXIII ja treballa en nous projectes de recerca multicèntrics per continuar estudiant l'evolució del VRS i l'aparició de possibles resistències al tractament preventiu.
