La cultura popular festiva de la Canonja ha tingut un creixement exponencial en poc més d’una dècada. Fins fa 12 anys, els únics elements que tenien presència al municipi eren els seus dos estimats gegants, però des d'aleshores el seguici no ha fet més que ampliar-se. Els primers a fer el pas van ser els Diables, seguits del Mico i la Mica, el Mamut i els Nanos. Tot i la notable expansió, hi havia un element que encara no tenia presència al municipi del Tarragonès: els balls.
Aquesta mancança havia sigut tema de conversa en algunes xerrades entre amigues, però no va ser fins fa dos anys que es va decidir fer el pas definitiu. Ens hem de remuntar al correfoc de la Festa Major 2023, quan un grup d’amigues canongines es van mirar i van tenir clar que era el moment. Ball de Bastons, Ball de Pastorets… Les opcions eren múltiples. Malgrat que s’havia parlat de diversos balls que podien impulsar, elles tenien bastant clar que la Canonja necessitava l’estil gamberro i la gresca característica del Ball de Gitanes i es van posar mans a l’obra.
En el procés de confecció del nou ball, la Marta -una de les impulsores- explica que van voler “donar-li identitat” i arrelament al poble. La Carla i la Laura van ser les encarregades de fer el treball de camp i van optar per tenir un estil de ball penedesenc, en consonància amb el Ball de Diables de la Canonja, que també segueix aquesta tradició.
A més, en aquests primers passos es van adonar que ja existien referències d’un ball de cintes a la Canonja, fet que reforçava la seva inclusió a la cultura popular canongina. “Entre converses, hi va haver gent que ens va dir que als anys 80 havia sortit un ball de cintes a Tarragona com a convidades. Es van arreglar els vestits amb quatre teles que tenien per casa, van fer el pal i van sortir un únic cop”, relata la Marta. De fet, el president de l’Orfeó Canongí, entitat a la qual s’han adherit, tenia encara el pal i va trobar alguna fotografia del moment. Tot i que no se sap amb precisió, la seva aparició podria estar datada l’any 1981.
Els padrins del ball
Les intencions eren clares, però la feinada ingent que hi havia darrere de fer un ball des de zero era considerable. “Teníem les ganes, però ens faltava el context i donar-li forma”, afirmen. La Carla explica que en primer lloc van anar a buscar el Raimon Casals, que havia estat implicat en la recuperació del ball a Vilafranca del Penedès entre d’altres. A més, es van posar en contacte amb el Ball de Gitanes de Tarragona perquè fossin els seus padrins.
L'encarregat de guiar-los en aquest esprint final ha sigut l’Òscar, membre de Gitanes a Tarragona des de fa 26 anys. Ell apunta que tot ha anat molt ràpid i en dos mesos han hagut de pitjar l’accelerador. “Van decidir tirar més per un estil de ball penedesenc. Pels tempos que teníem d’assajos, veia molt apurat fer un estil com el de Vilafranca, en què el punt és tot espolsat i és més complicat. Per això, vaig decidir fer una barreja. Mantenir l’estil penedesenc amb un puntet del Camp de Tarragona”, assenyala.
Per tenir-ho tot a punt només tenien dos mesos i el temps jugava en la seva contra. “Va ser un repte. Vaig pensar que començar de zero i treure un ball al carrer en dos mesos seria complicat, però no impossible. L’evolució ha sigut increïble”, reconeix.
El Ball de Gitanes de Tarragona serà present el 9 d’agost, quan està previst que es presenti el nou ball al poble. La Marta confessa que està una mica “nerviosa” de cara a la posada de llarg, però vol que arribi el moment i es mostra il·lusionada pel “compromís” del poble. En poc temps el verkami que havien obert per finançar el projecte està a punt d’aconseguir l’objectiu. Per la seva banda, la Carla està “emocionada” amb el dia 9 i ja compta els dies que queden per arribar-hi.
Els vestits que portaran sorgeixen de l’esbós d’una sòcia i estan elaborats pel Taller Avall de Reus. El pal, del mateix taller, estarà coronat amb l’escut de la Canonja i les cintes seran dels dos colors característics del poble (groc i blau cel). Pel que fa a la música, és obra d’Oriol Oliver, que prèviament havia compost la música del Mamut, els Gegants i el Mico.
Feminitzar el seguici
Tant la Marta com la Carla posen en valor una qualitat que té el projecte i que les diferencia de la resta de peces del seguici: l’alta presència femenina. “Hi ha molta presència masculina a la cultura popular. Volíem que el ball tingués presència femenina i ho hem aconseguit. Totes les que ho han engegat són dones”, assenyala la Carla. “Molta gent no hi confiava i al final el 9 d’agost estrenarem amb pal i vestits a mida”, presumeix la Marta.
És cert que tant el foc com els gegants són elements força masculinitzats dins de la cultura popular i la presència d’un ball obre l’horitzó festiu a molta gent. A més, recalquen que també és una peça pot ser un espai d'acollida pel jovent d’entre 20 i 35 anys, que ja no forma part del Mico de la Canonja, però volen continuar dins de la festa sense passar pel foc.
A banda del 9 d’agost, el dia 13 serà el seu primer moment de carrer amb la cercavila posterior al pregó. “Són reptes totalment diferents. El dia de la presentació serà tot molt estàtic i a la cercavila ens enfrontarem al repte de caminar al mateix moment que fas les trenes”, subratllen. Amb els assajos cada cop més madurs, asseguren que la gresca i el toc picardiós i gamberro estaran garantits per aquesta Festa Major de la Canonja.