Ester Roca (Front Ampli): “Tinc un deute amb els meus avis antifeixistes, el món que ve no és el que ens volien deixar”

Parlem amb la candidata de Comuns-Front Ampli a la demarcació de Tarragona, Ester Roca

18 de novembre de 2026 a les 07:00h

Ester Roca fa el salt a la política institucional. La fins ara tècnica de Cultura i Festes de l'Ajuntament de Tarragona i codirectora del Concurs de Castells encapçalarà aquest 29N la llista de Comuns-Front Ampli a Tarragona. Roca agafa el testimoni de Fèlix Alonso empesa pels valors democràtics i antifeixistes dels seus avis i pares, que van militar el PSUC durant la dictadura.

En unes eleccions que es preveuen ajustades a la demarcació, el gran objectiu de la coalició és mantenir un escó que ha obtingut en els últims cinc comicis de manera ininterrompuda. Parlem amb l'Ester per conèixer com afronta aquests dies de campanya i les seves propostes. 

 

Com ha acabat una tècnica de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona liderant la candidatura del Front Ampli?
És bastant senzill. Havia estat vinculada al PSUC i a Iniciativa quan era més petita. Els meus pares havien estat militants i els meus avis també. Quan se’m va fer la proposta de Comuns-Front Ampli, sentia que tenia un deute amb els meus avis, que van ser lluitadors antifeixistes i van estar a l’exili. L’any 68 van poder tornar a Catalunya, però amb un nom fals. Ells van treballar moltíssim per aconseguir la democràcia que tenim actualment i tinc la sensació que ve un món que no és el que ells ens volien deixar. Tinc dos fills i creia que, si podia ajudar d’alguna manera a què la dreta no avancés, ho havia de fer. A més, l’experiència laboral en Cultura és un revulsiu per tirar endavant la proposta. 

 

Com et marca políticament el fet de tenir aquestes arrels? La política era un tema de debat a casa?
Quan van tornar a Catalunya, els meus avis no volien ser model de res. Els seus companys de partit em comentaven que ells no volien ser ídols. Simplement volien que aquesta experiència servís perquè no tornés a passar. El debat polític ha estat vinculat sempre a la meva família. Recordo de petita anar a manifestacions contra l’OTAN i veure el meu germà petit anar a la llar d’infants dient “OTAN no, bases fora”. La ideologia que ens han inculcat els nostres pares i els nostres avis tendeix cap als valors democràtics i sobretot de la lluita antifeixista. Després vaig miliar a Iniciativa, però me'n vaig desvincular. 


 

Comparar VOX amb la dictadura franquista no és banalitzar la repressió que van haver de passar milions d’espanyols i catalans?
Segurament és banalitzar-ho, però també és cert que algunes de les propostes que presenten és el que ja passava durant la dictadura. Per exemple, prohibir el català. No ho hem de comparar, però tampoc hem de deixar de veure el que volen dur a terme. Volen prohibir les manifestacions públiques al carrer o els drets de les dones que s’han aconseguit amb molta lluita. Tant de bo si ells governen no sigui com el que vam passar a la dictadura. Però tot apunta que anirà cap aquí. 

 

"Algunes de les propostes que presenta VOX és el que ja passava durant la dictadura"

 

En aquest context tan decisiu de les eleccions, la manca d’unitat a l’esquerra alternativa és un fracàs?
No ho definiria com un fracàs. L’esquerra està unida en Comuns-Front Ampli. És una coalició de diverses coalicions. Qui no s’ha volgut asseure a parlar, no s’hi ha assegut. Però l’esquerra té una dinàmica d’unitat i Comuns-Front Ampli n’és la prova. 

 

La gent esperava una mica més. 
Insisteixo que, qui no es vol asseure a parlar, no ho fa. Estem contents amb el que hem aconseguit: una coalició de 15 partits. Amb això treballarem perquè les esquerres continuïn liderant l’Estat. 

 

Què representaria per Tarragona que les esquerres continuessin al govern?
Té molts beneficis. Sobretot la continuïtat del que s’ha estat fent aquests tres anys amb els ministres de Comuns. El cas més clar segurament és la Cultura amb Ernest Urtasun. Hem aconseguit un museu nacional o la biblioteca a la Tabacalera. S’ha fet molta feina. 

 

L’habitatge és un dels principals punts de la campanya. Tinc la sensació que, quan escolto els partits progressistes, sembla que no portin vuit anys governant Espanya o donant suport a l’executiu. Per què ens hem de creure ara les promeses?
El problema de l’habitatge és endèmic i el portem arrossegant des de fa temps. No es pot resoldre en dos o tres anys. Si tenim continuïtat en el govern, continuarem treballant les polítiques que ja hem començat.

 

"El Ministeri de Cultura amb Ernest Urtasun és el cas més clar dels beneficis d'un govern d'esquerres a Tarragona"

 

La gent es pregunta per què no s’ha aplicat abans tot el que es proposa ara.
En un govern hi ha coses que les has de portar a votació al Congrés. De fet, s’han avançat les eleccions perquè Junts, PP i VOX van votar en contra del decret d’habitatge. Hem tirat endavant mesures, però, si tens una gent al costat que t’ho frena, no pots continuar-ho. Entenc que la gent pugui estar frustrada per això.

 

Ha sigut un error construir un govern que depengui de Junts?
Les coses en democràcia no es poden considerar un error. En aquell moment es va considerar oportú i hi havia una sèrie de condicions per fer-ho. 

 

Què proposa Front Ampli en habitatge?
D’entrada facilitar que tothom pugui accedir a un habitatge digne i lloguers assequibles. Hi ha una sèrie de persones que tenen molts pisos i que els posen a un lloguer excessivament alt que la immensa majoria no pot pagar. Hem d’ampliar el parc d’habitatge públic amb pisos de lloguer assequible i social, i limitar els pisos d’ús turístic. A Salou, Vila-seca o Cambrils les persones que treballen al sector turístic han d’anar fora perquè no es poden permetre aquest lloguer.

 

La qüestió ferroviària és també una de les principals preocupacions i fins i tot ha nascut una plataforma per defensar els drets dels usuaris, Dignitat a les Vies. 
També és un problema que ve de molt enrere. L’altre dia vam estar reunits amb Dignitat a les Vies i una de les coses que em va impactar bastant és que tota la xarxa ferroviària i els túnels són de 1960. No s’ha fet cap inversió de millora ni tampoc del dia a dia. Això ha de començar a canviar. S’ha d’actualitzar el servei perquè no és el mateix les persones que ara es traslladen per anar a estudiar o treballar que les que ho feien als anys 70-80. La gent no pot perdre set hores al dia per anar a treballar. Hi ha gent que troba feina a Barcelona, però els diuen que els rebutgen depenent de la població d’on venen. 

 

"La gent no pot perdre set hores al dia per anar a treballar en tren"

 


Hi ha partits que defineixen la immigració com un “problema”, altres com un “repte”. Tenim un problema amb la integració de les onades migratòries?
No. Recordem que molta gent que viu a Catalunya era immigrant i se’ls va acollir. En aquell moment hi havia unes polítiques d’habitatge i culturals molt diferents de les d’ara. A la gent immigrant actualment li és molt complicat trobar un espai on poder viure i conviure. Hi ha gent que lliga la immigració amb la inseguretat. Això és molt perillós. És obvi que pot haver-hi inseguretat en alguns aspectes, però no vol dir que sempre la provoquin immigrants. Hem d’habilitar espais on aquesta gent es pugui integrar al 100%. Vinguin d’on vinguin. 

 

Em sobta molt quan companys que són professors que m’expliquen que alguns fills d’immigrants no se senten ni catalans ni espanyols. Això no és un problema?
La gent que va venir d’Andalusia als anys 40-50 encara ara diuen que són andalusos. 

 

Però molts també se senten catalans. 
També hi ha molts immigrants que se senten catalans, parlen un català perfectíssim i s’adapten a la cultura. Tinc dos fills i el de 13 anys té companys magrebins a l’escola i al bàsquet, i estan adaptats. Sincerament, no hi veig el problema. 

 

Per exemple, el seguici popular de Tarragona és molt poc divers en el seu públic. Hi veus algunes dones amb vels, però poques. 
Això també t’ho trobes amb gent que no és immigrant. Tot i això, la prova més clara són les colles castelleres. Hi trobes gent de tota mena, edat, orientació sexual i origen. Sí que hi són i cada cop s'hi estan adaptant més. Santa Tecla a les Escoles és un projecte molt bonic. En el seu moment, un estudi de l’escola Els Àngels va detectar que els nens i nenes dels barris de Ponent no coneixien el seguici popular. El que es va fer és portar les entitats cap allí i ensenyar el seguici. El primer any es va fer amb cinc escoles i actualment arribem a totes. 

 

"A què ens referim com a vot útil? El vot útil del Tiktok o el real?"

 

Sumar o Unidas Podemos s'han hagut d'empassar molts gripaus aquests anys. Ha valgut la pena formar part del govern? La intenció seria revalidar-lo?
Ha valgut la pena formar part del govern. Ho haurem de veure, però l’experiència ha estat bona i la intenció seria revalidar-lo. 

 

Hi ha gent que dubta a votar al Front Ampli i plantegen un vot estratègic a PSC i ERC. Què li diria a aquest votant?
El tema del vot útil surt a totes les eleccions. A què ens referim com a vot útil? És el vot útil del Tiktok o el real? Actualment, estem en un 9,4% a les enquestes i sabem que, si arribem al 10%, doblarem els escons. Hem d’anar cap aquí. El vot sempre és útil i triar el Front Ampli és garantir el dret a l’habitatge, a la cultura i a reduir el cost de la vida.

 

Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara