El Morell és un municipi de la comarca del Tarragonès situada enmig d’un triangle fonamental als vèrtex del qual hi ha Tarragona, Reus i Valls. A més, comparteix amb altres poblacions el veïnatge amb la indústria química amb la qual són amics i crítics a la vegada. Amb un cens d’unes 3.700 ànimes, El Morell està encarant un final de legislatura carregat de projectes començats que finalitzaran en els propers anys i d’altres ja enllestits pensats per facilitar la vida de les persones.
Eloi Calbet, alcalde d’El Morell, parla de totes aquestes qüestions en aquesta entrevista per a La Ciutat.
Ser el successor d’un alcalde històric com és en Pere Guinovart, que va ser alcalde del Morell durant 27 anys, no deu ser gens fàcil…
No, no ho és. Entomar el relleu sempre és una responsabilitat però a més, també he entomat la càrrega simbòlica d’un alcalde amb tanta trajectòria. Jo havia sigut regidor fins el 2019 i Tinent d’Alcalde amb el Pere Guinovart i al final es vam proposar assumir la responsabilitat d’encapçalar la llista.
Quan vam començar la legislatura, vam creure que havíem de seguir una línia heretada de la política que havia fet en Pere Guinovart, enfocada a l’expansió a nivell municipal i el creixement pensant, sobretot, en el benestar de les persones. Teníem clar que volíem dotar el municipi de totes aquelles necessitats que feien falta.
Llavors, ens traslladem al 2019 quan encara no sabíem què era una pandèmia, que vindria una crisi de preus provocada per la guerra d’Ucraïna i per tant, ens hauríem de moure en un context molt diferent a l’habitual. Tot i així, hem procurat posar-nos molt al dia en temes que estaven iniciats, altres els hem començat de zero, i el que teníem molt clar era que calia treballar per les persones.
Com heu gestionat al Morell la crisi provocada per la Covid?
No feia ni un any que estàvem al govern quan va començar tot. Recordo que el Carnaval del 2020 va ser l’últim acte públic que vam fer. El canvi de rumb que va ser necessari prendre va ser brutal i va estroncar totes les previsions que teníem pel que fa a l’activitat normal de qualsevol Ajuntament.
A l’hora de la veritat la porta de l’ajuntament sempre és la primera a la que la gent truquem buscant resposta quan passen coses. L’heu pogut donar aquesta resposta?
Crec que sí. El primer va ser atendre l’emergència sanitària. Al Morell tenim centres educatius de titularitat municipal, com l’Escola Bressol, l’Escola de Música, un Centre de Dia amb gent gran… Per tant, vam intentar organitzar-nos amb la informació que teníem posar-nos al dia amb aquelles directrius difuses i en tot el que caldre anar fent.
Ràpidament vam activar dues campanyes d’ajut directe a les famílies per fer front a despeses generals, una d’elles centrada en una doble vessant perquè de retruc beneficiava el comerç local. Eren diners que donàvem a les famílies en una targeta moneder per gastar-los només al municipi. Era una subvenció oberta a tothom per finançar la despesa corrent de les famílies i per altra banda, ajudar el comerç local amb aquesta campanya.
Sempre estem en contacte i en diàleg permanent amb l’Associació de Comerciants del municipi per procurar ajudar-los, avançant subvencions als comerços afectats pel tancament, a petites mitjanes empreses, restauradors… Va anar molt bé perquè vam trobar que era una forma d’ajudar moure els negocis de casa.
Hi ha una constant que diu que encara que hi hagi hagut una aturada forta, els ajuntament no deixen de fer el que calgui i sovint han multiplicat la seva activitat en la gestió del dia a dia.
Si, hem complert els objectius però també hem fet altres coses que no són visibles, com donar musculatura a l’Ajuntament, i amb una plantilla de 110 treballadors, no som un ajuntament ordinari.
La indústria química fa que tinguem un pressupost per sobre del que ens pertocaria pel nombre d’habitants, però pels serveis que oferim ens assimilem a un municipi mitjà més que a un de petit.
Quan parlem de projectes a nivell d’Ajuntament el més visible solen ser els carrers, les places i la neteja. Com ho teniu al Morell?
Som un equip de govern que ens hem donat prioritats. El primer que vam fer va ser donar la musculatura administrativa de la que parlàvem centrant-nos també en objectius futurs. Un bon exemple són els projectes urbanístics. Sabem que la planificació urbanística en aquest país és un procés molt lent i calia posar-se en marxa des del principi amb modificacions puntuals de planejament que ens permetin tirar endavant el desenvolupament en terrenys de gran indústria.
També un pla de voreres per millorar la imatge de les voreres del municipi adaptant aquells punts que encara estan pendents i que al llarg del 2022 també integrarem amb el pla de reducció de les barreres arquitectòniques. Tot això està en marxa. El projecte es va iniciar el 2020, es va començar a posar en pràctica el 2021 i el 2022 es continuarà treballant en aquesta línia, perquè està funcionant molt bé.
Aquestes sí que són obres visibles per a la ciutadania. Alguna més a nivell urbanístic?
Si, vull destacar dues obres molt importants que són el tram baix i el tram alt de la Rambla, arranjats de punta a punta amb una inversió d’1.5 milions d’euros.
Volem fer també un Pla d’Asfalt per reasfaltar alguns carrers, en especial el carrer Sant Isidre. Tot això són obres que fan falta i és important que estiguin bé perquè faciliten el dia a dia.
Un aspecte important de la vostra gestió és el Pla d’Ocupació de l’Ajuntament. Què en pots explicar?
En plena pandèmia vam subvencionar les famílies, però el que és realment important és proporcionar feina a les persones i per tant, hem tirat endavant el primer Pla d’Ocupació de la història del Morell. Aquest pla ha tingut 2 torns de 6 mesos cadascun, amb 10 persones en cada torn.
Hem donat feina a 20 persones que no en tenien, durant 6 mesos. Això no s’havia fet mai i me’n sento molt orgullós perquè hem donat feina que serveix a la ciutadania. Si tenim una plantilla de brigada de 10 persones més, el Morell està més net, fa més goig i de retruc donem feina a aquelles persones que potser feia temps que no treballaven i que ara tenen l’oportunitat d’inserir-se al mercat laboral. Crec que això és molt important.
El Morell és un dels municipis de Catalunya i potser de l’Estat espanyol amb més potencial de desenvolupament de gran indústria, diferent de la que tenim actualment, perquè les indústries han de ser d’economia circular, amb límits d’emissions més regulats i un impacte menor en la població.
Hem visibilitzat i estem treballant per aconseguir l’Ecoplanta de la que es parla tot sovint. És una inversió de 400 milions d’euros que compta amb el finançament de 106 milions de la Unió Europea amb els fons Next Generation.
Per tant, estem treballant de forma transversal en la imatge del poble, en donar feina i en mantenir aquelles coses que realment motiven.
Pel que fa a la transició energètica i la política ecològica, què està fent l’Ajuntament del Morell?
Des de l’inici de la legislatura hem fet una inversió de 20.000 euros per canviar els llums de la via pública a led, així com els llums dels equipaments.
Anem fent aquesta transició i progressant en aquest aspecte.
Actualment estem treballant en un pla singular per un municipi com el nostre, que és un estudi energètic de tots els equipaments municipals i les infraestructures de titularitat municipal. Aquest estudi energètic ens diu quines són les despeses hora a hora, què és el que fa que hi hagi més o menys consum en un equipament per franges horàries, per dies de la setmana i quins són els equips que consumeixen més electricitat. Servirà per identificar la despesa i fer un consum més racional. Aquest pla també conté un estudi d’instal·lació de plaques solars en els diferents equipaments i ens permetrà definir per on avancem.
Per exemple, si omplíssim la coberta del pavelló de plaques solars, l’electricitat generada alimentaria al propi pavelló, l’Escola Nunicipal, el camp de futbol i la Llar d’Infants. És moltíssim i representaria un fort estalvi de costos i energètic en matèria climatològica. Per tant, estem en procés de fer aquest pla per aplicar-lo poc a poc.
A nivell de poble, la reactivació econòmica va lligada a la reactivació cultural?
És que nosaltres no hem parat de fer festes majors i no hem deixat de tenir una programació estable al Teatre-Auditori, ni que sigui amb unes condicions que ens han complicat, però hem intentat fer el que faríem amb normalitat i les entitats també han anat treballant.
Al Morell sou rics en aquest aspecte, amb una vida associativa i veïnal i una activitat molt intensa?
El Morell som, en paraules de Pere Guinovart, la capital interior del Camp de Tarragona. Estem al bell mig de l’eix Tarragona-Reus-Valls.
El morell no té una trajectòria històrica ni grans edificis emblemàtics, però tenim una vida molt activa. Disposem de tots els serveis que la ciutadania necessita, hem sigut aglutinadors, durant molts anys, de serveis fins i tot provincials que han sigut referència i han acabat instal·lant-se en el nostre municipi.
I a banda, el mercat del dissabte que és una d’aquelles coses de poble digna de veure. Habitualment els pobles fan els mercats entre setmana però al Morell el fem el dissabte i per tant, el dissabte és una festa. Entre que juguen a futbol, els del bàsquet, el mercat a tope, les botigues a vessar… fa goig. I a més, si ho barregem amb un cap de setmana que tinguem alguna activitat cultural, amb gent que ve de fora, visitar el Morell és un goig. Som referents en concerts de festa major, perquè som aglutinadors i perquè la gent del Morell és molt bona gent. Tenim una societat mobilitzada, comerç, restauració i tots plegats fent una bona feina pel bé comú del nostre municipi.
