Empreses agroalimentàries exigeixen una solució al conflicte de l’estiba al Port de Tarragona

El conflicte laboral que s’està vivint al Port de Tarragona des de principis del 2022, arran de la liberalització de l’estiba portuària ja ha  perjudicat un sector agroalimentari molt afectat aquest darrer any per la guerra a Ucraïna, la crisi de preus i la meteorologia adversa. Tot plegat ha provocat molta tensió en un possible desproveïment de pinsos per als animals, principalment de les zones de Catalunya i Aragó.

Des d’ASFAC (Asociació Catalana de Fabricants d’Alimentos Compostos), CESFAC  (Confederación Española de Fabricantes de Alimentos Compuestos para Animales),  ACCOE (Asociación de Comercio de Cereales y Oleaginosas de España), la Llotja de  Cereales de Barcelona i AECEC (Asociación Española de Comercio Exterior de Cereales y Productos Análogos) reivindiquen la necessitat d’una solució a curt termini al conflicte de l’estiba a Tarragona. 

No només ha comportat importants sobrecostos als importadors, ja que la demora a les  descàrregues dels vaixells que transporten cereals i oleaginoses ha provocat que les empreses haguessin de pagar una quantitat addicional als armadors pels dies extra ancorats a les entrades del Port, sinó que, alguns vaixells han optat per desviar-se a altres ports propers on poder descarregar. 

Així, des de mitjans del 2022, els integrants de la cadena agroalimentària han dut a  terme diferents reunions amb els principals agents implicats amb l’objectiu que la situació dels estibadors no arribi ni afecti el benestar dels animals ni dels consumidors. Especialment, davant les previsions d’aquest 2023 pel que fa a la collita espanyola de cereals que apunten a una reducció del 50%, i per això les necessitats d’importació  s’incrementaran. 

Implicacions del conflicte al Port de Tarragona 

Tot i això, la directora d’ASFAC, M. Carme Soler, lamenta que “el conflicte no estigui  resolt i que no hi hagi hagut cap acció contundent”. En concret, l’associació critica la  manca de personal i les preferències d’assignació de personal portuari que han deixat  els productes agroalimentaris com a darrera prioritat de l’estiba. Aquest conveni intern suposa que altres productes (cotxes, paper, siderúrgic…) passin per davant a l’hora de descarregar. 

Actualment, no hi ha cap acord entre les empreses estibadores i els treballadors portuaris que permeti resoldre el conflicte laboral. Alhora, les 130 persones que treballen són insuficients per cobrir les necessitats del Port de Tarragona, un dels més importants del Mediterrani per l’àmbit agroalimentari internacional. Segons les empreses del sector agroalimentari, caldria incrementar la plantilla en 50-60 treballadors portuaris, amb una plantilla variable -d’acord amb les fluctuacions de les importacions-, inclosos els 19 treballadors ja formats i que estan pendents d’entrar en plantilla portuària. Per tant, per assolir un ritme adient de descàrrega haurien de comptar amb 200 portuaris.

És més, si a finals del 2022, els treballadors ja havien assolit totes les hores laborals anuals, aquest any coincidirà l’arribada massiva de vaixells amb el període de vacances d’estiu de gran part del personal. 

Alhora, davant l’exigència de la Unió Europea de modificar les societats portuàries per tal de liberalitzar la professió, l’Estat Espanyol ja ha hagut de pagar una multa de 140.000 €/dia, durant el període entre el 2017 i el 2021.

Afegit a això, també manifesten la seva preocupació per la situació dels serveis  d’inspecció al port de Tarragona, dependents dels Ministeris d’Agricultura, Pesca i  Alimentació i de Sanitat on l’horari i els despatxos de vaixells no concorden amb la nova realitat del Port. 

D’altra banda, la decisió d’algunes importadores de cereals de canviar el destí dels  vaixells per les demores significa una disminució competitiva del Port de Tarragona, així  com més costos per als fabricants de pinsos i tota la cadena posterior. És més, el desviament de vaixells i els seus corresponents negocis també han vist incrementats els preus pels costos addicionals de logística i transport; pel qual, alguns importadors s’han vist en l’obligació de traslladar els costos de les demores als preus  finals de compra.

Per tant, tota la matèria primera que arriba al Port de Tarragona porta  afegida el “peatge” del conflicte laboral. Així mateix, la manca d’assignació personal en la descàrrega de productes agroalimentaris se suma als problemes de demora i un baix ritme de treball, i per tant, com a vaga encoberta dels estibadors, ha incrementat la quantitat a pagar per part dels importadors.

Conjuntament amb les males condicions meteorològiques a Europa, en general, han  augmentat les necessitats d’importació de grans per a l’alimentació animal per la manca  de producció estatal.

Peticions del sector 

Els signants demanen als diferents agents implicats al sector que actuïn per donar  resposta al conflicte de l’estiba. Durant aquest temps, “l’Autoritat Portuària ha mantingut  una posició neutral, d’àrbitre”, exposa M. Carme Soler. Per això, amb la voluntat de disminuir les conseqüències imminents, instem l’administració general i les autoritats competents per obtenir una solució a curt termini que millori la situació entre els  estibadors i els treballadors del Port.

Així mateix, el vicepresident de la Llotja de Cereals de Barcelona, Pere Lluís Guillamet, argumenta que “les decisions del Port generen problemes als portadors i armadors”. Per aquest motiu, demanen una solució temporal o definitiva que permeti evitar un col·lapse aquest estiu.

Concretament, caldria arribar a un acord abans del mes d’agost, que és quan  arribaran les noves collites; augmentar la plantilla del personal portuari, eliminar el  conveni intern que prioritza l’assignació dels estibadors a determinats productes i millorar la capacitat horària dels serveis inspectors del Port de Tarragona. A llarg termini, caldrà incrementar l’eficiència i l’horari dels treballadors, així com facilitar tant la formació com les pràctiques (800 hores) que garanteixin una incorporació ràpida i eficaç de  treballadors. 

Som conscients dels últims moviments per part d’empreses i treballadors, i les notícies  semblen bones, però fins que no s’hagi signat, sapiguem en quines condicions queda  tot i passin alguns dies on es pugui veure l’autèntica operativa, no podrem estar tranquils  davant d’un conflicte que pot afectar tota la cadena agroalimentària. 

Impacte econòmic i previsions 2023/2024 

Les entitats signants adverteixen que el conflicte no només perjudica les empreses del  sector, també incrementa el preu dels aliments, tenint en compte les previsions de  producció agroalimentària a Espanya: 

Cooperatives Agroalimentàries preveu una collita de 9 Mt, xifra que suposaria un 48,5%  menys del que havia recollit l’any passat. Les d’ACCOE (Associació de Comerç de  Cereals i oleaginoses d’Espanya) preveuen un descens del 50,22% respecte a l’any anterior amb 7,3 Mt, mentre que ASAJA planteja un dels escenaris pitjors amb només 5 Mt de producció de cereals i una reducció del 65% respecte de l’any anterior. 

De fet, aquesta situació s’agreujarà a partir d’ara perquè, enguany, la producció només cobrirà una quarta part de les necessitats del mercat intern. Així, aquesta mancança s’haurà de substituir per importacions i es preveu que s’arribarà a les 7-7’5 milions de tones de productes agroalimentaris, en lloc de les 5 Mt habituals en un any de collita normal, sense les afectacions climatològiques per la sequera d’aquest 2023.

Tot i això, les previsions d’aquest 2023 al Port de Tarragona són les següents:

• Previsió d’importació de 600.000 tones mensuals
• Previsió de circulació de 900 camions diaris 
• Necessitats de descàrrega d’un panamax (60.000-70.000 tones aprox) cada dos  dies
• Ara mateix els preus de descàrrega i emmagatzematge al Port de Tarragona,  gairebé s’han doblat, passant dels 7-8 €/t als 14-15 €/t

També, el director de CESFAC, Jorge de la Saja ha valorat que “no es tracta només d’un problema laboral, de descoordinació empresarial ni econòmic per les associacions representades, sinó que afecta tota la població”. Aquesta crisi de l’estiba provoca sobrecostos a tots els consumidors, com a part final de la cadena, i les perspectives són que segueixi empitjorant. Els obstacles pels productors repercuteixen en tota la cadena.

Actualment, hi ha aproximadament 5 vaixells aturats a l’entrada del Port, però l’estiu passat es va arribar a superar la vintena d’importadors que no podien descarregar. El temps mitjà de demora és de 10 dies, per la suma del temps d’espera sense poder accedir al Moll i el temps de demora provocat pel ritme baix de descàrrega.

Altres organitzacions afectades que donen suport al comunicat

• ASOPROVAC CATALUNYA 
• FAC: Federació avícola Catalana 
• Fundació d’Empreses de la Carn: Federació Avícola Catalana (FAC),  l’Associació Catalana de Productors de Porcí (PORCAT), l’Associació  d’Empresaris d’Escorxadors i Comerç d’Aus, Conills, Ous i Caça de Catalunya  (ASSOCAT) i la Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrnies (FECIC) 
• FEDERACIÓ DE COOPERATIVES AGRÀRIES DE CATALUNYA
• FEAT: Federació d’Autotransport de Tarragona 
• AGTC: Associació General d´Autònoms-Pimes Transportistes de Catalunya
• ANPROGAPOR: Asociación Nacional de productores de ganado porcino
• TRAFEBE: Transportes Fernández y Belmonte