El modificatiu de crèdit aprovat per plenari de l’Ajuntament de Tarragona el passat 10 de juliol ha fet vessar el got de la paciència del TGN Bàsquet. En aquella sessió del ple del consistori tarragoní es va donar llum verda, entre moltes altres coses, a una partida extraordinària de 60.000 euros per al CBT perquè aquest equip pugui militar a la lliga LEB Plata la temporada vinent. Els diners, que no estaven pressupostats, s’afegeixen als 210.000 euros anuals que el club blau rep cada any en concepte de conveni i que finalitza enguany. En total, per tant, 270.000 euros.
L’aportació extra de l’Ajuntament al CBT arribava només 10 dies després que la regidora d’Esports María José López assegurés a alguns dirigents del TGN Bàsquet que els convenis que havien finançat històricament alguns clubs de la ciutat amb diners públics estaven arribant al seu final, una afirmació que els responsables del club lila vam entendre com la fi d’una etapa d’injustícies i favoritismes inexplicables.
L’enuig del TGN Bàsquet no es produeix perquè un altre club de la ciutat rebi uns diners que el podrien fer competir més i millor en una categoria professional, sinó perquè suposen la perpetuació d’un model arbitrari de la gestió dels recursos públics. Una gestió que històricament ha premiat aquelles entitats que s’han endeutat recurrentment, havent de pagar la factura els ciutadans.
Aquest és un nou capítol d’una situació completament injusta que afavoreix uns determinats clubs de la ciutat mentre en margina d’altres. La situació, pel que fa al bàsquet —el futbol és un cas a part, però greu igualment— no és nova. El CBT va començar a rebre subvencions plurianuals en l’època de Joan Miquel Nadal (CiU) com alcalde i aquestes van continuar durant el mandat del socialista Josep Fèlix Ballesteros (2007-2019) i ara es perllonguen amb Pau Ricomà (ERC).
El 31 d’octubre del 2005 l’Ajuntament de Tarragona va aprovar un conveni pel qual aportaria mig milió d’euros al CBT. El conveni estava motivat per ajudar el club blau a eixugar el deute de 900.000 euros arran d’haver militat en lligues LEB entre els anys 2000-2005 (aquest deute va superar àmpliament el milió d’euros posteriorment). És a dir, la mala gestió d’un club s’havia de sufragar amb diners públics. L’any 2006 el CBT va rebre 400.000 euros i, consecutivament: 500.000, 521.000, 537.000, 544.000, 385.000, 165.393, 173.863, 201.393, 177.493, 240.000, 210.000 i 210.000 i, ara el 2020, 270.000 euros. En total, 4.535.142 euros.
El TGN Bàsquet ha rebut en el mateix període de temps menys de 80.000 euros —des d’alguns sectors s’insisteix que en la construcció del pavelló del Sagrat Cor, on juguen els equips del TGN Bàsquet, l’Ajuntament va fer una important aportació de diners. Aquests calés, però, van anar destinats al propietari de la instal·lació, l’escola Vedruna Sagrat Cor, no al TGN Bàsquet. El club lila fa una aportació anual a la Fundació de l’escola que li permet utilitzar el pavelló. Val a dir, a més, que els altres dos clubs de la ciutat utilitzen com a seu dos pavellons públics on tenen, a més, les oficines—.
Des del TGN Bàsquet creiem que aquesta situació és una vergonya i una falta de respecte pels clubs que, com la nostra entitat, treballem seriosament per la formació de joves esportistes i, a més, apostem per l’esport femení. Considerem inacceptable que l’Ajuntament aporti 60.000 euros extra a un club que enguany, per exemple, ha ascendit artificiosament el seu segon equip masculí, fent-lo pujar de Tercera Catalana a Copa Catalunya als despatxos. Treballant d’aquesta manera i pagant tots, és fàcil penjar-se medalles.
Des del club lila també ens sorprèn la situació de l’ADT, una altra entitat de bàsquet de la ciutat amb un conveni plurianual (més de 84.000 euros l’any) i que la pròxima temporada militarà a la lliga EBA (on fins aquesta temporada jugava el CBT) tot i que en la passada campanya lluitava per no perdre la categoria a Segona Catalana, és a dir, tres categories per sota d’on militarà ara.
El TGN Bàsquet és un club on ens ho fem tot, ens generem els nostres propis recursos. Amb la Covid-19 estem patint perquè no hem pogut fer algunes de les activitats que ens generen ingressos per a mantenir el club. Fem mans i mànigues per a trobar solucions enginyoses i no haver d’abaixar la persiana i després veiem com des de l’Ajuntament, que és una administració pública, s’afavoreix a determinats clubs amb els diners de tots.
Creiem que hi ha un tracte diferent a favor del CBT. És conegut per tothom que el director esportiu d’aquest club és un funcionari municipal adscrit a la regidora d’Esports i també és conegut que l’entrenador del primer equip és un regidor del consistori a l’oposició.
Des del TGN Bàsquet demanem igualtat de tracte per un club, el nostre, que compta amb 35 equips masculins i femenins, amb una clara vocació pel bàsquet femení, com ho prova la decisió de fa anys de tenir només un equip sènior femení que, per cert, militarà la temporada vinent a Copa Catalunya, la màxima del bàsquet català i la tercera lliga de tot l’estat. Amb la del pròxim any, l’equip lila haurà militat cinc temporades de les últimes sis a Copa Catalunya.
