RESET. Reflexiones antropológicas ante la pandemia de COVID-19 és una obra coral de 48 autors, entre antropòlegs, professionals sanitaris i del món social que aporten les seves impressions sobre la pandèmia escrites entre el 14 d’abril i l’11 de maig de 2020. Són textos breus, de lectura àgil, que la psicòloga clínica de Metges Sense Fronteres Stella Evangelidou i el professor de la URV Angel Martínez-Hernáez han recopilat en una antologia amb el segell editorial de la Universitat Rovira i Virgili, Publicacions URV. La presentaran el proper 14 d’octubre a les 17 h, en línia des del compte de Facebook del Departament d’Antropologia, Filosogia i Treball Social.
A través de les prop de 50 aportacions, el llibre reflecteix la incertesa, l’esperança que es produeixin canvis i les precaucions que comporta un reinici, el que la pandèmia de COVID-19 ha suposat per al món, tant a nivell individual com social. “Hi ha un desig de canvi que no sabem si es materialitzarà o no”, apunta Stella Evangelidou, perquè “el sistema és pesat i no acaba de reiniciar-se”, hi afegeix Angel Martínez.
Una vegada van rebre els textos escrits des de diferents països (Xile, Brasil, Grècia, Gran Bretanya, Espanya…) Evangelidou i Martínez-Hernáez van estructurar-los en sis seccions, que permeten mirar la pandèmia des de diferents punts de vista. En la primera, “Mirades”, s’hi reflecteix com la situació d’emergència i el distanciament va obrir un petit espai per a l’autoavaluació.
A “Atenció”, hi ha reflexions sobre el funcionament dels sistemes sanitaris i autoetnografies de professionals sanitaris que apunten a la seva vulnerabilitat, a l’arma de doble fil que suposa tractar-los d’herois, i a la necessitat d’humanitzar els serveis de salut. “Relacions” tracta les conseqüències socials de les mesures de confinament, el distanciament físic i la quarantena. “Vulnerabilitats” reflexiona sobre les desigualtats socials, com les mesures per prevenir els contagis no sempre han considerat les necessitats específiques d’alguns grups de població i l’increment de les diferències socioeconòmiques que ha comportat la crisi.
També hi ha lloc per a l’avaluació de la mateixa disciplina de l’Antropologia a “Metodologies”, la importància de la mirada antropològica en aquest moment i la necessitat de reflexionar sobre les metodologies antropològiques contemporànies. I, per últim, una secció de “Propostes” apunta canvis en la salut pública, l’educació i els models de cures amb un abordatge antropològic. “Es tracta de posar les persones en primer lloc i reforçar aquests serveis molt castigats des de la crisi de 2008”, explica Martínez-Hernáez.
La presentació de Reset, pensada perquè es pugui seguir als diferents països amb contribucions a l’antologia, serà a càrrec de Francisco Ortega, professor titular de l’Institut de Medicina Social de la Universitat de l’Estat de Río de Janeiro (Brasil), i de Carmen Martínez-Viciana, assessora de Salut mental i ús de substàncies per a Centreamèrica, Carib Llatí i Mèxic (Oficina de OPS/OMS a Panamà).
