Durant una nova sessió del cicle Bon dia, organitzada per la Cambra de Tarragona i Salut i Treball, firma especialitzada en prevenció de riscos laborals, el Dr. Toni Coello, psiquiatra i director mèdic de la Fundació Pere Mata, va subratllar que "Invertir en el benestar de les persones és, entre d’altres coses, invertir en reduir l’absentisme i, per tant, invertir en millorar la productivitat".
L’impacte econòmic i humà de la salut mental laboral
Coello va centrar la seva ponència sota el títol "Salut mental a la feina: un pilar fonamental per a l'èxit i competitivitat de les empreses", on va destacar que el benestar emocional dels treballadors no és un luxe sinó "la base sobre la qual es construeixen organitzacions resilients, productives i humanes".
A més, va assenyalar que "la inversió en salut mental rendeix dividends humans i econòmics", recordant que anualment problemes com la depressió o l’ansietat provoquen pèrdues milionàries de jornades laborals arreu del món amb conseqüències econòmiques devastadores. La mala salut mental no només afecta l’estat d’ànim dels empleats sinó que deteriora també el seu estat físic, augmentant notablement el risc d’accidents laborals i baixes prolongades.
Dades rellevants sobre els beneficis del suport psicològic empresarial
Basat en dades concretes, Coello va explicar que les empreses que prioritzen el benestar psicològic dels seus equips experimenten un increment del 90% en retenció del talent, una millora del 20% en productivitat i un augment del 75% en satisfacció i motivació laboral.
Diversitat d’entorns laborals amb reptes comuns
L’expert també va posar èmfasi que les preocupacions relacionades amb la salut mental no són exclusives d’un tipus concret d’organització. Des de startups fins a microempreses o grans corporacions globals, cada entorn presenta desafiaments específics però compartits quant al benestar dels empleats.
Tecnologia versus suport humà: una advertència important
A tall de reflexió final durant l’acte, Coello va remarcar amb contundència: "La IA no abraça", referint-se a aquells casos on davant problemàtiques relacionades amb la salut mental es recorre més sovint a solucions tecnològiques abans que al suport professional especialitzat.
