EDITORIAL: La Ciutat Residencial i el mal perdre

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, van tancar ahir definitivament el debat sobre el futur de la Ciutat Residencial. Ho feien amb el compromís de modificar el Pla Especial de la Ciutat de Repòs i de Vacances i excloure així el possible ús de l’equipament com a centre de menors. D’aquesta manera, es garanteix que l‘alberg sigui “per a famílies i joves” i es dissipen els dubtes que un bon nombre de veïns van tenir. La notícia, en lloc de veure’s com un avenç, es va utilitzar per part de la majoria dels consellers d’ERC per atacar el PSC i els veïns de Llevant, que ja havien acusat de “racistes” durant les consultes sobre l’alberg. A més, l’excap de gabinet de Ricomà, Judit Borrell, també va aprofitar l’avinentesa per llençar greus acusacions contra aquest mitjà.

La senyora Borrell ens feia partícips d’una “campanya de mentides” i ens descrivia com a “pamflet”. Una afirmació sense cap mena de fonament, ja que nosaltres únicament ens vam fer ressò de les demandes veïnals de manera honesta, tal com van fer també altres mitjans de la ciutat. Encara més, vam donar l’oportunitat tant al govern municipal com a l’autonòmic per donar la seva versió dels fets i poder-se defensar, com ha de ser. A la vista dels resultats electorals, els membres d’ERC no van ser capaços de transmetre amb claredat el seu missatge i van donar peu als dubtes entre els veïns, que no se’ls van creure. Però això, naturalment, no és responsabilitat nostra ni de cap altre mitjà.

Encara que la senyora Borrell ho pensi, els ciutadans no són persones sense raonament i manipulables amb qualsevol notícia. Els tarragonins són crítics i capaços de formar-se les seves pròpies opinions sense que ningú els hagi de marcar el camí. Com esperava que reaccionéssim els mitjans davant d’una protesta social que va revolucionar els barris? Silenciant-la? Aquesta manera antidemocràtica i sectària de funcionar no és la d’aquest mitjà. Totes les entitats i les institucions públiques tindran a La Ciutat un espai on donar veu a les seves reivindicacions.

Les paraules de l’excap de gabinet de Ricomà tampoc sorprenen especialment. La seva actitud sectària i amb voluntat de silenciar les veus dissidents no són cap novetat. La Ciutat mateixa va patir els seus retrets per publicar massa informació sobre els partits de l’oposició, quan al mateix temps s’informava també sobre el seu govern. Per molt que s’entesti la senyora Borrell, ni els mitjans ni les protestes veïnals van ser la causa dels resultats electorals. L’única responsabilitat recau en la seva gestió i les seves mancances a l’hora de comunicar correctament els projectes del govern.