L'última proposta de Junts ha aixecat polseguera a Tarragona. Els postconvergents portaran al ple municipal d'aquest 19 de setembre una moció que planteja que l’Ajuntament elabori una ordenança pròpia que reguli els procediments d’alta, baixa i modificació al padró, que fixi protocols de verificació de residència i que estableixi un règim sancionador per a les falsedats. En aquest sentit, els de Jordi Sendra apuntaven directament a les ocupacions delinqüencials com un dels principals problemes d'aquest procediment. "No podem permetre que un delicte generi drets. Ocupar un immoble de manera il·legal no pot ser la porta d’entrada a recursos públics. El padró ha de ser un instrument seriós, que garanteixi drets, però també deures”, recalcava.
Les afirmacions no han trigat a tenir una resposta d'En Comú Podem, partit amb qui fins fa poc pretenia governar Junts. Els morats han carregat contra la moció de VOX -que rebutja al programa Ara a l'Escola- i la dels juntaires, titllant-les totes dues de "tristes". El seu portaveu, Jordi Collado, ha criticat que els postconvergents hagin fet aquest pas perquè noten "l'alè d'Aliança Catalana" i considera que estan "copiant l'estratègia" del partit de Sílvia Orriols. Amb tot, el líder d'En Comú Podem Tarragona avisa: "quan la gent ha d'escollir entre l'original i la còpia, agafa l'original".
Sobre el contingut de la moció, els morats creuen que es demana regular "una cosa que ja està regulada" i que es pretén "anar més enllà del que diu la llei" per "qüestionar drets" en lloc de "garantir-los". "Està demostrat que tenim un problema d'accés al padró, no d'excés. Si Junts creu que aquells que ocupen per delinquir s'empadronen, o no entenen el problema o no saben de què va la vida", ha etzibat Collado. A més, el portaveu de la coalició lamenta que es vulgui limitar un dret "que facilita la vida escolar i sanitària" als ciutadans de Tarragona.
Què diu la moció de Junts?
El text que presenta Junts aquest divendres es titula Moció per a la regulació del padró municipal i l'arrelament com a criteri de preferència d'accés a l'habitatge. Dins l'escrit s'afirma que s'ha de ser "rigorós" amb aquest procediment i que el marc legal ofereixen als ajuntaments les competències per verificar les dades dels ciutadans. En aquest sentit, posa en primer lloc el focus en les ocupacions delinqüencials. "No podem acceptar que la simple declaració de residència en un domicili generi automàticament drets plens en l'àmbit municipal. Això vulneraria el principi de seguretat jurídica i desvirtuaria la funció del padró", subratlla.
A més, considera que existeixen casos de frau en el padró, com ja han detectat consistoris postconvergents com Sant Cugat i Figueres el 2024 o la policia mateixa a Tarragona el 2019. Per aquest motiu, el grup liderat per Jordi Sendra proposa la creació d'una ordenança pròpia que reguli el padró a la ciutat, sancionant els suposats fraus; la creació d'una Unitat de Verificació del Padró, i la posada en marxa d'un Pla anual de verificació del padró.
D'altra banda, també demanen modificar els criteris d'accés a l'habitatge públic. "Cal que l'accés a l'habitatge públic prioritzi aquells que acreditin anys d'empadronament a Tarragona, ponderat amb altres factors socials com la renda, la unitat familiar, la discapacitat o les situacions d'emergència", afirma el text. Per això, posa sobre la taula establir un barem de punts segons els anys d'empadronament.