Després de tres anys de mandat, l'anella cultural de Valls ha crescut amb la posada en marxa de Ca Xapes i l'inici de les obres a Ca Padró. En fem balanç amb l'alcaldessa de la capital de l'Alt Camp, Dolors Farré, qui també tracta projectes estratègics com el futur Parc Sanitari, la reordenació del transport públic o la nova seu de la Policia Local.
L’anella cultural ha sigut un dels principals projectes de Valls. L’última peça ha sigut Ca Xapes. Com han estat els primers mesos de funcionament?
La Llar de Jubilats a Ca Xapes tenia un problema d’estructura de l’edifici i van haver de marxar. Primer pensaven que seria per uns pocs anys i al final n’han sigut 13. El retorn de Ca Xapes ha sigut una meravella per a la nostra gent gran. Ha anat a un edifici recuperat, industrial, modern, còmode, accessible i amb moltes aules per fer-hi activitats. A banda de la Llar de Jubilats, també hi ha un Casal Cívic en què totes les entitats de la ciutat en poden fer ús. Hi ha una sala polivalent a la part de dalt per fer presentacions, exposicions i xerrades. Els socis dels jubilats han crescut i la junta està molt satisfeta. És una junta on pràcticament tot són dones i es nota. Les dones anem per feina.
Quin feedback arriba del nou equipament?
Estan molt contents. Han recuperat els balls de cap de setmana, que no ho podien fer al local on estaven.
La següent passa és Ca Padró.
Ca Padró ja està avançat. S’han fet els enderrocs que toquen al carrer Peixateria per posar-hi la nova seu de l’Escola de Música Robert Gerhard. A la ciutat no s’havia fet mai tanta inversió com als últims anys. És una ciutat viva i que avança. El nostre projecte és revertir la situació del Centre Històric i tot el que és equipament municipal el fem aquí. Ca Padró està al cor de la ciutat i serà un element dinamitzador. Les obres van sobre calendari.
Quines són les altres inversions que tenen en marxa?
En aquests moments estem treballant en la recuperació de la muralla, Ca Padró i començarem l’Hort del Rector. Estem fent obra al carrer pel valor de 14 milions, dels quals 8 els hem aconseguit amb finançament extern. Estem tirant endavant molts projectes que no li costen tant a la butxaca del ciutadà.
"El retorn de Ca Xapes ha sigut una meravella per a la nostra gent gran"
Valls es va quedar sense el Pla de Barris a la primera convocatòria, ara ho tornaran a intentar? Han hagut de retocar el projecte?
Hi ha hagut algun canvi petit. A la convocatòria de l’any passat es van presentar molts ajuntaments, en van quedar 20 i nosaltres vam quedar en el lloc 21. Esperem que enguany ens toqui. Vam presentar un molt bon projecte i serà una injecció de 25 milions d’euros pel Centre Històric que es notarà molt.
Han presentat un projecte per revitalitzar el comerç del Centre Històric. Quins són els punts dèbils i com es poden revertir amb aquest pla?
Tenim un potencial molt gran amb el comerç perquè és de proximitat i singular, però no hi ha relleu generacional. Quan els pares o avis es jubilen, no agafen el relleu. És un problema que pateix el comerç aquí i arreu. L’altre problema és la venda per internet. La gent jove compra molt per internet i el comerç local ho pateix. Tot i això, no tenim la vareta màgica. Estem fent campanyes de suport al comerç, però falta conscienciació. Perquè el comerç local no tanqui, som els ciutadans qui podem revertir la situació. Per una part, que la ciutat es quedi a comprar a Valls. I, d'altra banda, que el comerciant adapti els seus productes a les necessitats i els horaris quan la gent pot anar a comprar, els dissabtes. S’ha de fer una aposta forta per obrir els comerços dissabte a la tarda.
En la dinamització econòmica, n'hi ha una de freda i una de calenta. El tancament d’International Paper, però l’arribada de l’empresa brasilera Raft Embalagens.
International Paper no va tancar perquè l’empresa no funcionés, sinó que va ser una decisió que venia de fora, dels Estats Units. Però jo diria que el polígon industrial en aquest moment està de moda. Fa poc vam anunciar aquesta empresa brasilera que a partir del setembre ja produirà. Fa mesos que estem treballant en altres possibles inversions que espero anunciar en un futur. Estem en un lloc estratègic i molt ben comunicat. Ens falta més sòl industrial i ja vam signar amb Incasòl l’ampliació de 63 hectàrees a la part nord que anava condicionada a uns habitatges del Centre Històric. El polígon de Valls és un dels 10 més grans de Catalunya i en els últims anys hi hem fet molta inversió amb l’asfaltatge i enllumenat. Estem en un moment dolç de captació al polígon industrial.
"Estem en un moment dolç de captació al polígon industrial"
Després de desbloquejar el contracte del bus urbà, queda pendent el de la brossa. En quin punt ens trobem?
És un contracte molt complex i s’ha de fer molt bé. El de jardineria el tenim pràcticament tancat i el de neteja i brossa l’estem acabant de tancar. Esperem que abans de final d’any surti. Fa temps que el treballem, però la maquinària es va modernitzant. És un plec amb moltes variants. L’hem de treure molt bé perquè veiem com altres ciutats tenen molts problemes. Segur que en tindrem, però hem d’intentar fer-lo el millor possible per tenir els menors problemes després.
Actualment, no hi ha trens a Valls per les obres. Quin futur ferroviari té la ciutat?
S’ha de fer un replantejament global amb la mobilitat del país. No només amb el tren, sinó amb l’autobús. Per exemple, per anar a Reus tenim autobusos amb uns horaris que no són gens compatibles. A nivell de trens, estem sense. Ho he dit sempre: mentre es facin obres, l’alcaldessa de Valls no es queixarà. Ara bé, quan acabin, demanem que tinguem els trens que necessita la ciutat per anar a Barcelona a estudiar i treballar. Per això, vaig tirar endavant la plataforma d’alcaldes que va des de la Conca fins a Roda de Berà. Vam fer una primera reunió a Barcelona i penso que va anar força bé. Esperem que acabin les obres i, quan es posi l’R13 100% en marxa, acordarem els horaris.
Se senten escoltats?
En aquella reunió ens vam sentir escoltats, però et diré si va anar bé o no quan tinguem la foto final dels horaris de l’R13 per anar a Barcelona.
Està funcionant l’Associació per l’Impuls Metropolità?
Està en una fase molt embrionària. En l’últim any les comissions han treballat l’habitatge, la mobilitat, l’energia o la sostenibilitat. Ara hem encarregat un estudi sobre la mobilitat al Camp de Tarragona, que és una pota que podem treballar molt. A més, s’ha demanat una anàlisi de la forma jurídica que ha de tenir i un document per construir una eina que presti serveis energètics a nivell metropolità. Hem d’agafar dos o tres temes i començar-los a treballar. Hem de fer una xarxa que millori les comunicacions al territori. Com més agents socials hi hagi serà millor.
Una de les transformacions de futur és la del Parc Sanitari. Com avança el projecte?
El Parc Sanitari és un projecte estratègic més important que tenim com a ciutat. El CAP se li ha quedat petit a la Generalitat, l’hospital està en un lloc que no és adient i també s’està quedant petit i el socio és de jutjat de guàrdia com està. Ens vam asseure amb la Generalitat i vam dir de fer un Parc Sanitari que inclogui els tres. És una inversió de 70 milions d’euros. Ara estem fent la modificació urbanística d’aquest àmbit, a la part esquerra quan entres a Valls per la part de Mas Miquel. El Pius dona servei a l’Alt Camp i a la Conca de Barberà. És necessari i urgent. No m’agrada donar dates, però crec que és un projecte de 8 10 anys.
"El Parc Sanitari és un projecte estratègic més important que tenim com a ciutat"
I les negociacions per a la seva gestió?
Amb la consellera vam dir que quan féssim l’aprovació de la modificació urbanística ens asseuríem per veure com farem la governança.
Quines són les previsions amb la seu de la Policia Local?
Per aquesta legislatura teníem Ca Xapes, que ja està obert; la seu de la Policia Local, i l’Escola de Música. Amb aquest calendari. Tot i això, ens van donar una subvenció per l’Escola de Música i la vam passar per davant. Tenim la modificació urbanística feta i hem tirat endavant el concurs d’idees, que tenen uns sis mesos per presentar les propostes. Esperem que a finals del 2027 puguem començar la comissaria.
Quin balanç fa de la reedició del pacte amb Esquerra?
És un pacte sòlid i fort. Hem tirat endavant els projectes que teníem. Ha estat una legislatura còmoda, tot i que en tots els partits ha marxat gent.
El mandat passat ja va anunciar molt tard que es tornaria a presentar. Per què espera tant?
No és que m’agradi esperar tant, però quan tinc la responsabilitat de governar hi dedico tota la meva feina. La gent que no governa té temps de fer llistes i preparar campanyes. Em vaig comprometre a ser alcaldessa de tots i a tirar uns projectes endavant. Quan vegi que ho tinc tot encarrilat, m’asseuré i pensaré què vull fer. En aquests moments no tinc al cap ni la candidatura ni què vull fer.
