Un de cada dos trastorns psiquiàtrics es manifesta per primera vegada abans dels 14 anys. El 70% es es fa evident abans dels 18 anys, segons les dades de la Societat Europea de Psiquiatria Infantil i Adolescent. La relació entre salut mental, edat, nivell socioeconòmic i sexe s’estudia cada vegada més. Ara bé, com perceben els adolescents la seva salut mental en funció del gènere? I com influeix en la manera en què enfronten els problemes psiquiàtrics?
Fins ara, la majoria d’anàlisis han estudiat aquesta relació a través d’una etiqueta binària de sexe que ha demostrat no ser suficient per comprendre els vincles entre salut mental i gènere. Un nou estudi, publicat a la revista European Child & Adolescent Psychiatry i liderat per Xavier Cela Bertran, doctor per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i exprofessor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), aprofundeix en aquests vincles i proposa un índex amb el qual treballar en el futur per incloure en aquest tipus d’estudis una visió més àmplia i complexa de la relació entre salut mental i gènere.
La relació entre salut mental i gènere
Cada quatre anys, l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) elabora un informe força ampli sobre adolescència i salut: Factors de Risc en Estudiants de Secundària (FRESC). L’ASPB fa una enquesta a gairebé 4.000 adolescents d’entre 13 i 19 anys que recull una bateria de preguntes molt àmplia, que inclou des de patrons de consum de substàncies fins a alimentació. No obstant això, com altres estudis similars, conceptualitza el gènere de manera binària, a través d’una pregunta senzilla, si la persona enquestada és noi o noia.
“Les dades del FRESC són molt interessants, però detectem que no sempre s’analitzaven de manera detallada. Crèiem que contenien molta més informació valuosa”, explica Xavier Cela. “Des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona es van mostrar molt contents de formar part de l’equip d’anàlisi i de cedir-nos les dades. A partir d’aquestes dades, el nostre equip de recerca va intentar trobar tendències en salut mental.” L’estudi va confirmar que tant l’edat com el fet de presentar un estatus socioeconòmic baix tenen un impacte negatiu en la salut autopercebuda i el nivell de patiment psíquic o benestar emocional de les dones joves.
“Podem dir que el gènere condiciona com s’expressa el patiment mental, però també com se cerca ajuda. D’aquesta manera, els adolescents identificats com a nenes presenten més probabilitat de patir problemes emocionals, encara que tenen un comportament més prosocial -una conducta positiva per socialitzar i comunicar-se amb els altres-“, afegeix Asunción Pié, professora i investigadora del grup CareNet dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC. “Per contra, els adolescents identificats com a nens presenten més probabilitat de patir problemes relacionats amb el comportament, símptomes associats amb el dèficit d’atenció i problemes amb els pares”.
D’acord amb la investigadora, una pitjor salut mental o un patiment mental més gran expressat en les dones socialitzades es podrien explicar per dos motius. D’una banda, és el resultat d’un sistema social sexista i patriarcal, en què les desigualtats de gènere i la violència masculina contra les dones tenen un impacte en la seva salut mental. D’altra banda, té relació amb la capacitat d’expressar vulnerabilitat i afecte per part de les nenes, un tret associat amb la socialització femenina i molt més desenvolupat que en les persones que socialitzen com a homes.
Una eina per aprofundir en la relació entre salut mental i gènere
El primer objectiu de l’estudi era demostrar l’existència d’una relació clara entre gènere i salut mental. El segon, anar més enllà per crear un índex d’adherència de gènere que proposa partir d’una idea de salut mental i de gènere que no sigui binària, que aprofundeixi en què significa ser home, què significa ser dona i què és la salut mental. “El que buscàvem era generar eines que puguin capturar des de l’àmbit científic una realitat que no és binària”, detalla Xavier Cela.
La proposta de l’estudi és el Gender Adherence Index (GAI), un índex basat en una anàlisi multivariable de comportaments i hàbits socials i creences associades amb el gènere. “El càlcul d’aquest índex serveix per analitzar les relacions entre la salut mental dels adolescents, els seus patrons de conducta i la seva socialització de gènere, de manera independent de la determinació sexual o, si es vol, aportant un complement explicatiu a aquesta etiqueta binària”, afegeix Asunción Pié.
La hipòtesi general de la qual parteix l’estudi és que el gènere, com a procés social, influeix en el nivell i la manera d’expressar patiment mental entre els adolescents. D’aquesta manera, el gènere condiciona els processos de cerca d’atenció, tant formals com informals, així com les estratègies amb les quals s’enfronten a les situacions adverses. Així doncs, el Gender Adherence Index vol afegir un valor explicatiu a les dades que pot ajudar a dissenyar actuacions de prevenció i assistència més adequades.
En aquest primer estudi, els investigadors reconeixen que, encara que la contribució del GAI és significativa, el seu efecte encara és moderat. Això es deu, sobretot, al fet que les dades disponibles són insuficients, ja que l’enquesta de l’informe FRESC no es va dissenyar amb aquest objectiu. De cara al futur, cal dur a terme un estudi més detallat i profund de les variables i les seves relacions per millorar la capacitat interpretativa i dissenyar de manera adequada les preguntes del Gender Adherence Index.
“La nostra proposta implica poder generar en les pròximes edicions del FRESC o algun altre estudi d’aquest tipus una eina efectiva per poder estudiar de manera més profunda la relació entre gènere i salut mental. L’objectiu últim seria incorporar aquesta eina en estudis més grans de salut pública que, normalment, solucionen el tema de gènere de manera molt ràpida, amb una simple pregunta binària”, conclou Xavier Cela.
L’article liderat per Xavier Cela s’ha desenvolupat a partir de la seva tesi doctoral, dirigida per Ángel Martínez-Hernáez, professor del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV, i per Asun Pié Balaguer, dins del programa de doctorat en Antropologia i Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili. Tots dos directors de tesis són també coautors de l’article.
