La dieta mediterrània, sovint posada com a model de nutrició equilibrada, podria no garantir una ingesta suficient de vitamines essencials com el folat (vitamina B9). Així ho conclou una recerca de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que ha analitzat els hàbits alimentaris i els nivells de vitamines a la sang de prop de 740 persones de la província de Tarragona. Els resultats han obert la porta a un debat que fins ara semblava llunyà: caldria fortificar aliments bàsics com la farina amb àcid fòlic, com ja fan més de 60 països arreu del món?
Segons l’estudi, publicat per l’equip de la investigadora Michelle Murphy, del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la URV, només un 17,5% dels participants seguien de manera estricta la dieta mediterrània. Tot i això, fins i tot dins d’aquest grup “saludable”, un 15% no consumia prou folat i gairebé un 9% presentava nivells per sota dels valors recomanats per l’Organització Mundial de la Salut. Entre aquells amb una baixa adherència a la dieta, la situació era molt més greu: set de cada deu persones no ingerien prou vitamina B9 i més d’un 25% presentaven deficiències en sang.
El folat és un micronutrient essencial per a processos com la formació del material genètic, la divisió cel·lular o el desenvolupament fetal. La seva manca pot causar anèmies, alteracions cognitives i, en dones embarassades, malformacions greus al fetus com l’espina bífida. Per aquest motiu, l’OMS recomana que les dones gestants o que planifiquin un embaràs complementin la seva alimentació amb àcid fòlic.
Tot i que tradicionalment s’ha considerat que la dieta mediterrània cobreix les necessitats vitamíniques de la població, l’estudi de la URV posa en dubte aquesta idea. “Els nostres resultats mostren que, tot i seguir una dieta equilibrada, no sempre s’arriba als nivells òptims de folat. Això suggereix que la població general podria estar més exposada a dèficits del que es pensava”, explica Murphy.
L’equip investigador considera que caldria obrir el debat sobre la fortificació vitamínica en aliments d’ús quotidià, com la farina, el pa o els cereals, una mesura que ja és obligatòria a països com els Estats Units o el Canadà des de finals dels anys noranta. “És una qüestió de salut pública: si podem evitar patologies greus amb una actuació preventiva tan senzilla, val la pena estudiar-la seriosament”, argumenta Murphy.
Malgrat això, els autors matisen que abans de plantejar una política de fortificació generalitzada cal disposar de més dades sobre la dieta i l’assimilació de vitamines a la població mediterrània actual. També defensen la necessitat de promoure campanyes d’educació nutricional i polítiques que incentivin el consum d’aliments frescos i variats.
En definitiva, el treball de la URV desmunta el mite que la dieta mediterrània és, per si sola, suficient per garantir un estat nutricional òptim, i convida a repensar estratègies de salut pública que assegurin que tota la població —i especialment les dones en edat fèrtil— disposin dels nivells adequats de vitamines essencials com el folat i la B6.