Un estudi coordinat des del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER) de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) confirma que adoptar una dieta mediterrània hipocalòrica, juntament amb un augment de l’activitat física, contribueix a reduir l’aparició de nous casos de diabetis tipus 2 en persones amb sobrepès i alt risc metabòlic. La recerca es publica en la revista Annals of Internal Medicine , revista del Col·legi americà de metges.
Així ho evidencien els primers resultats de l’estudi PREDIMED-Plus, un assaig clínic multicèntric espanyol finançat amb més de 15 milions d’euros, a través de diferents convocatòries, però amb aportació majoritària de l’ISCIII i el Consorci CIBER, que ha seguit durant sis anys a milers de persones a l’Estat espanyol.
L’estudi PREDIMED-Plus està coordinat per Jordi Salas Salvadó, investigador de la Universitat Rovira i Virgili i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i hi prenen part més de 200 especialistes de 23 universitats i centres de recerca espanyols que evidencien, per primera vegada de manera sòlida, que aquesta estratègia combinada és eficaç per a reduir el risc de desenvolupar diabetis tipus 2. La diabetis tipus 2, una malaltia crònica que deteriora seriosament la salut i la qualitat de vida ha experimentat un notable increment en els últims anys, en paral·lel amb l’epidèmia de l’obesitat. Per això, resulta essencial impulsar estratègies accessibles i sostenibles enfocades a la prevenció.
L’estudi PREDIMED (Prevenció amb Dieta Mediterrània), que porta més de dues dècades actiu, ja havia demostrat que una dieta mediterrània suplementada amb oli d’oliva verge extra o fruita seca reduïa la incidència de diabetis en un 30% en comparació amb una dieta baixa en greixos. No obstant això, aquesta reducció es va observar amb una disminució poc perceptible del pes corporal.
A partir d’aquest coneixement, l’estudi PREDIMED-Plus va plantejar una intervenció sobre l’estil de vida més intensiva, amb l’objectiu d’avaluar si podria aportar beneficis addicionals davant d’una altra mena d’estratègies menys intensives. Aquesta estratègia es basa en la pèrdua de pes mitjançant una dieta mediterrània lleugerament hipocalòrica —rica en fibra i de baix índex glucèmic— combinada amb la promoció de l’activitat física i suport conductual.
L’estudi ara publicat va incloure a 4.746 participants d’entre 55 i 75 anys amb sobrepès o obesitat i síndrome metabòlica i que no patien malalties cardiovasculars ni diabetis a l’inici. Els participants van ser assignats a l’atzar (50% de probabilitat) a un dels dos següents programes: un enfocat a seguir la dieta mediterrània (sense promocionar activitat física ni perseguir una reducció calòrica de la dieta), i un altre conductual enfocat a aconseguir una pèrdua de pes mitjançant una dieta mediterrània reduïda en calories (amb una reducció planificada de 600 quilocalories diàries), major activitat física.
Després de sis anys de seguiment, es va observar que els participants sense diabetis a l’inici assignats al grup d’intervenció intensiva (dieta mediterrània i activitat física) van mostrar una major adhesió a la dieta mediterrània, van augmentar la seva activitat física, van perdre més pes, i van necessitar menys medicaments per al control de la seva glucosa durant el seguiment una vegada diagnosticats de diabetis.
A més, el risc absolut de desenvolupar diabetis va ser del 12% (349 casos) en aquells participants que van seguir només la dieta mediterrània, davant del 9,5% (280 casos) d’aquells assignats a la intervenció intensiva. Aquesta última estratègia va reduir en un 31% els nous casos de diabetis en comparació amb la dieta mediterrània sense restricció calòrica ni recomanacions d’exercici.
L’equip de recerca conclou que els aliments i nutrients que integren la dieta mediterrània “actuen de manera sinèrgica a través de diferents mecanismes implicats en la diabetis tipus 2 com ara reduir la resistència a la insulina, la inflamació i l’estrès oxidatiu. Aquests efectes es veuen potenciats per l’activitat física i la pèrdua de pes. A més, en tractar-se d’una dieta saborosa, sostenible i culturalment acceptada, pot convertir-se en una estratègia ideal a llarg termini per a la prevenció de malalties cardiometabòliques”.
PREDIMED-Plus, un dels majors assajos sobre nutrició i salut realitzats a Europa, és un assaig aleatoritzat de prevenció cardiovascular basat en canvis en l’estil de vida. L’any 2023, la revista Nature Medicine ho va destacar entre els 11 estudis que canviaran la medicina en els pròxims anys, pel seu abast i rellevància científica.
Àmplia col·laboració a tot l’Estat espanyol
L’estudi PREDIMED-Plus ha comptat amb la participació de personal investigador del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER) -que pertany a l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII)-procedents de tres àrees: Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBEROBN), Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP) i Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM).
A més, han col·laborat nombrosos grups de recerca de diverses institucions, entre les quals destaquen: Universitat Rovira i Virgili i Institut d’Investigació Sanitària Pere i Virgili; Universitat de Navarra, IdiSNA e Atenció Primària, Servei Navarrès de Salut; Universitat de València, Universitat Jaume I i Conselleria de Sanitat Valenciana; IMIM-Hospital de la Mar i Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Miguel Hernández i UMH-ISABIAL (Alacant); Hospital Son Espases i IdISBa (Palma); Universitat de Màlaga i IBIMA; IMIBIC i Hospital Reina Sofia (Còrdova); Hospital Clínic i IDIBAPS (Barcelona); Universitat de Granada; Bioaraba, Osakidetza i UPV/EHU (Vitòria-Gasteiz); Universitat de les illes Balears – IUNICS; Hospital Verge de la Victòria i Universitat de Màlaga; Universitat de Las Palmas de Gran Canaria; Institut de Biomedicina (IBIOMED), Universitat de Lleó i Atenció Primària de Lleó (Sacyl); Districte Sanitari d’Atenció Primària de Sevilla i Universitat de Sevilla; Hospital Fundació Jiménez Díaz – IISFJD (Madrid); Hospital Universitari de Bellvitge – IDIBELL; Hospital Clínic Sant Carles – IdISSC (Madrid); Universitat de Jaén; Institut IMDEA Alimentació. Per a aquest article científic s’ha comptat amb la col·laboració de l’Harvard T.H. Chan School of Public Health dels Estats Units.