Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
El judici del cas Inipro ha viscut una nova jornada marcada per les declaracions d’antics treballadors de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSS), de l’expresident del seu comitè d’empresa, Juan Antonio Rivas, i de l’exregidora de la CUP Laia Estrada. Les defenses han posat el focus en el que consideren contradiccions sobre l’origen de les primeres sospites, el coneixement dels treballs realitzats per l’empresa i la manera com determinada documentació administrativa va acabar arribant a la formació política.
Un dels principals punts de discussió ha estat com es va iniciar la investigació interna sobre Inipro. Mentre que una treballadora vinculada al registre administratiu hauria explicat que les primeres factures es van localitzar de manera casual durant una revisió d’expedients relacionada amb una reivindicació laboral, l’expresident del comitè d’empresa ha situat l’origen de les seves sospites en una factura de més de 8.000 euros, registrada l’any 2012.
Segons el relat de la seva declaració, una administrativa va reconèixer Alejandro Caballero, un dels treballadors vinculats a Inipro, perquè el coneixia del barri. A partir d’aquella identificació i de l’import de la factura, que li va semblar elevat, Rivas hauria començat a buscar informació a través d’internet i les xarxes socials per esbrinar quines activitats desenvolupava l’empresa i qui eren els seus treballadors.
Les defenses han intentat aclarir durant quant de temps va efectuar aquestes comprovacions, quina informació va consultar i de quina manera va poder conèixer el contingut de les factures. També haurien assenyalat diferències entre les seves referències inicials a una única factura i les posteriors mencions a diverses factures.
Els advocats han preguntat com era possible conèixer determinada informació sense accedir a l’expedient administratiu corresponent i han insistit a aclarir qui podia consultar aquella documentació i amb quina autorització.
Qüestionen com es podien valorar uns treballs sense conèixer les competències del servei
Un altre dels aspectes rellevants dels interrogatoris ha estat el coneixement que els membres del comitè d’empresa tenien sobre les funcions de la Unitat Tècnica d’Immigració i Ciutadania (UTIC), el servei municipal relacionat amb l’àmbit d’actuació del contracte d’Inipro.
Segons el relat de les declaracions, els representants del comitè no haurien sabut concretar quines eren les competències d’aquesta unitat ni descriure amb precisió els treballs que desenvolupava.
En particular, les defenses haurien preguntat a l’expresident del comitè com podia sospitar que determinades tasques no s’havien dut a terme si desconeixia quines eren exactament les funcions de l’àrea municipal encarregada de l’atenció a la immigració.
Aquesta qüestió adquireix rellevància perquè el contracte d’Inipro estava relacionat amb actuacions de suport a l’associacionisme i a la integració de la població immigrant, unes activitats que, per poder ser avaluades, requerien conèixer tant l’objecte contractual com les funcions desenvolupades pels diferents serveis municipals.
Els mateixos membres del comitè haurien reconegut que les seves comprovacions directes sobre la presència de treballadors d’Inipro van ser limitades. Segons les declaracions exposades, haurien consultat una persona de la UTIC que va reconèixer haver vist treballadors de l’empresa en dependències municipals, tot i que feia temps.
Durant el judici també s’ha fet referència a la creació de tres noves associacions de persones immigrades, un aspecte que les defenses consideren rellevant per determinar quines activitats es van poder desenvolupar efectivament.
La data del trasllat de la UTIC a Campclar també genera discrepàncies
Les preguntes de les defenses també han abordat la ubicació física de la unitat d’immigració i les dates en què les seves dependències es van traslladar de la Rambla Vella al barri de Campclar.
Segons el relat de l’interrogatori, l’expresident del comitè d’empresa no hauria pogut precisar quan es va produir aquell trasllat, una circumstància que les defenses han relacionat amb els dubtes sobre el coneixement directe dels llocs on es desenvolupaven els treballs.
La cronologia del Pla Integral de Campclar també ha aparegut en aquest debat. Una guia municipal de l’època situava l’any 2011 com a data prevista de finalització del programa, iniciat el 2005, mentre que estudis posteriors situen el tancament de les seves actuacions l’any 2012.
En qualsevol cas, per establir amb precisió la data del trasllat de la UTIC caldria consultar la documentació administrativa específica d’aquella unitat.
Laia Estrada i la procedència de la documentació
La declaració de Laia Estrada ha constituït un altre dels moments destacats de la jornada. L’exregidora de la CUP ha defensat que la formació va rebre informació relacionada amb Inipro per diferents vies, algunes de les quals anònimes.
Els advocats de les defenses han intentat concretar quina informació va arribar realment de manera anònima, quina procedia dels integrants del comitè d’empresa i quins contactes es van produir abans de presentar la denúncia davant la Fiscalia.
Segons les qüestions plantejades durant l’interrogatori, Estrada hauria reconegut l’existència de contactes amb qui aleshores era president del comitè d’empresa per preparar la denúncia.
Les defenses també han abordat la posterior vinculació laboral de Rivas amb l’entorn municipal de la CUP, tot i que aquesta circumstància, per si mateixa, no acredita cap conducta irregular.
Un dels aspectes que els lletrats consideren pendents d’aclarir és l’aparició de fotocòpies de documentació administrativa que, segons la versió exposada per la CUP, van arribar a la formació de manera anònima.
Els advocats han plantejat la possibilitat que algú hagués accedit a l’expedient sense l’autorització corresponent per obtenir còpies del seu contingut.
Tanmateix, aquesta hipòtesi no ha quedat acreditada durant la jornada. Tampoc s’ha demostrat que l’eventual coordinació entre treballadors i representants polítics per presentar una denúncia comportés cap actuació il·lícita.
Durant l’interrogatori d’Estrada també s’haurien produït moments de tensió amb l’advocat d’Inipro, que li va retreure la manca de concreció en algunes de les seves respostes.
Els antics responsables de l’IMSS reconeixen problemes administratius generalitzats
Més enllà de les qüestions relacionades amb l’origen de la denúncia, les declaracions d’antics responsables de l’IMSS han permès abordar el funcionament administratiu de l’organisme durant els anys investigats.
La gerent que va succeir Antonio Muñoz hauria reconegut que existien nombrosos contractes en situacions administratives similars a la d’Inipro, especialment per l’acumulació de pròrrogues i les dificultats per tramitar noves adjudicacions.
Segons la seva explicació, la insuficiència de personal i de recursos administratius va provocar retards que van necessitar anys per regularitzar-se.
En aquesta mateixa línia, el secretari delegat de l’IMSS va explicar en una sessió anterior que, tot i que el procediment negociat sense publicitat no era el sistema habitual de contractació, la seva utilització no era necessàriament irregular. També va assenyalar que la tramitació d’una nova adjudicació podia allargar-se entre un any i un any i mig.
Aquestes declaracions introdueixen en el judici el context administratiu en què es van produir les pròrrogues investigades, sense que això determini per si mateix la legalitat de les actuacions concretes.
L’origen de la denúncia, novament sota examen
Tretze anys després que el cas arribés a la Fiscalia, els interrogatoris han tornat a situar el focus sobre com es va començar a investigar la contractació d’Inipro, qui coneixia les activitats desenvolupades per l’empresa i quin recorregut va seguir la documentació que posteriorment va sustentar la denúncia.
Les defenses qüestionen especialment que les sospites inicials sobre la manca de realització de determinats treballs es poguessin formular sense un coneixement precís de les funcions del servei municipal i sense comprovacions suficients de les activitats contractades.
També mantenen interrogants sobre l’accés a les factures i la procedència de les còpies de documentació que van arribar a la CUP.
Per la seva banda, la formació política sosté que va rebre informació per diferents vies i que la denúncia responia a les irregularitats que va considerar necessari posar en coneixement de la Fiscalia.
El tribunal haurà de valorar aquestes declaracions juntament amb la resta de proves documentals i testificals, tant per determinar si els serveis contractats es van prestar efectivament com per aclarir les responsabilitats que s’investiguen.
De moment, les diferències assenyalades per les defenses i els dubtes sobre el recorregut de la documentació formen part del debat judicial. Cap d’aquestes circumstàncies permet concloure, sense proves addicionals, que es produís un accés il·lícit a l’expedient.
