David Giménez Ramos, un noi de 31 anys de Salou, ja ha posat en marxa el repte de la seva vida: recórrer a peu i en solitari més de 5.000 quilòmetres al voltant de la península Ibèrica. L’objectiu del David és sortir i tornar al mateix punt, després d’haver completat un llarg recorregut per Espanya i Portugal.
El David sempre ha tingut ànima viatgera. L’any 2024 va viure gairebé un any a Austràlia, on va estudiar i treballar, una experiència que li va fer créixer encara més les ganes de conèixer món i de posar-se a prova. Aquest hivern, a més, ha treballat a l’estació d’esquí de Formigal per estalviar diners i poder-se finançar aquesta aventura personal.
Una ruta ambiciosa
El recorregut previst és tant extens com ambiciós: des de Salou es dirigeix cap a Lleida, Osca, Pamplona i Irun, per després seguir el tros del nord del Camí de Santiago. Un cop a Galícia, recorrerà tota la costa atlàntica portuguesa, passant per les boniques platges de l’Algarve i Faro, fins a arribar a Tarifa. Des d’allí, remuntarà tot el litoral mediterrani passant per Marbella, Múrcia, València i, finalment, retornarà a Salou.
L’únic acompanyant en el seu camí és un carro de més de 35 kg on guarda aliments, estris bàsics de cuina, la tenda de campanya, un matalàs inflable i tot el necessari per sobreviure durant diversos dies sense haver de dependre de botigues o bars. El que Giménez té planejat és acampar gairebé cada nit, tot i que puntualment considera allotjar-se en algun hostal o alberg alguna nit per a descansar, “dutxar-se i afaitar-se en condicions” i recuperar-se.
Al llarg de tot aquest trajecte, el David comparteix la seva experiència a través de les xarxes socials, on publica vídeos i reflexions diàries sobre les etapes, els imprevistos i els paisatges que va trobant. Tant a Instagram com a TikTok el podeu trobar amb el nom d’usuari “@D3ividon” i acompanyar-lo en aquesta aventura.
Foto: Marina BurgosLa primera etapa dura però reveladora
Els primers dies han estat una autèntica prova de foc. La sortida des de Salou va ser un cúmul d’emocions: nervis, il·lusió i una intensa càrrega emocional. Envoltat d’abraçades d’amics i familiars. Fins i tot desconeguts que passaven pel carrer, en saber el que estava a punt de fer, li demanaven fotos i el van acomiadar amb aplaudiments espontanis. Enmig d’aquell petit comiat improvisat, el David va pronunciar unes paraules de gratitud i coratge a tota la seva gent, abans de fer les primeres passes d’una aventura que el posarà a prova com mai.
“Vaig començar a caminar i vaig començar a plorar perquè sabia que ja no hi havia marxa enrere”, explica visiblement emocionat. “Em separava dels amics, la família, de la Duna (la meva gossa), i sabia que ara sí que havia d’aconseguir-ho sí o sí”.
La primera etapa va acabar a Maspujols, on va acampar amb el permís d’un pagès que, en saber del repte, li va cedir un tros de camp. La nit va ser plujosa, però tranquil·la. Tot va canviar a la segona nit, a la Mussara, on va viure un autèntic infern meteorològic: “Va començar a diluviar que flipes. Hi havia tempesta elèctrica, vent, fred, em vaig mullar dins la tenda… ho vaig passar fatal. Em vaig quedar sense cobertura i vaig pensar: ‘Bua, el que m’espera en aquest repte’”.
Malgrat aquest dur començament, el David no s’ha rendit. Al contrari, el tercer dia es va aixecar feliç i amb moltes ganes de continuar. Va visitar el poble de Vallclara, on mai havia estat, i el bon temps el va ajudar a recuperar els ànims.
Una aventura vital carregada de valors
L’experiència, més enllà de ser un repte físic, és també un viatge emocional i introspectiu. La soledat, la natura, els imprevistos i les trobades inesperades amb gent nova formen part d’un camí que, segons diu, el farà créixer. “Els primers dies he tingut sentiments oposats… però sé que res em farà tirar la tovallola. Passi el que passi, jo aniré endavant i a per totes”.
Aquest jove salouenc no només es marca un gran repte físic, sinó que ens recorda la importància de lluitar pels somnis i de reconnectar amb un mateix i amb el món que ens envolta. El seu viatge tot just comença, però la seva història ja comença a deixar empremta.
