Una bèstia gran i escamada com un drac, rodona com una tortuga i amb boca i cua de cocodril. La llegenda diu que atemoria els vilatans de Tarragona, els quals es van haver d’encomanar a una donzella per calmar-la. Les referències històriques ens expliquen que sortia per Corpus i que, amb el seu coll allargat, es cruspia els barrets dels qui no es descobrien en passar la custòdia de la processó.
Fa 35 anys, l’Associació de Veïns de la Part Baixa va decidir que aquesta bèstia tornés als carrers de la ciutat i es convertís en una nova peça d’un seguici que aleshores començava a recuperar-se. La Cucafera tornava a néixer.
Originària del segle XIV
Per trobar la primera referència de la Cucafera a la ciutat ens hem de remuntar a l’any 1381, quan en una festa extraordinària la Cucafera de Montblanc va fer acte de presència. Dos anys després, Tarragona ja comptaria amb la seva pròpia Cucafera, propietat del Gremi de Pellissers.
Originàriament, sortia per Corpus amb la particular tasca d'agafar els barrets dels assistents amb una queixalada. Amb el temps, però, aquesta bèstia es va perdre i no seria fins al 1991 que tornaria a aparèixer a Tarragona.
La nova figura conservava alguns trets característics dels seus inicis, sobretot la mobilitat articulada de diverses parts del cos: els ulls, la boca, el coll i la cua. “Hi ha uns mecanismes dins que permeten manipular el moviment. És el seu tret diferencial”, explica l’Adrià Recasens, membre de la colla. Dins seu, set persones fan de peus dels 200 kg de la peça i un d'ells s'encarrega del mecanisme. Tots han de tenir una alçada i una força similars per mantenir l’equilibri: “és com un pas de setmana santa”.
A més, la llegenda diu que la bèstia un cop domesticada tirava caramels per la boca, una acció que feia en els primers anys de la seva recuperació i que va reprendre poc després de ser restaurada. Tot i això, l’Adrià apunta que és un mecanisme que s’espatlla amb facilitat i que actualment són els mateixos portants els qui llancen els caramels manualment.
La Cucafera va tornar als carrers de Tarragona per Santa Tecla, però no va tenir cabuda per Corpus. De fet, en aquesta festa litúrgica únicament són presents les tres parelles de gegants. L’Adrià subratlla que han proposat en alguna ocasió tornar a formar part del Corpus, però la resposta sempre ha sigut negativa. “No és que diguéssim que ens volem incorporar de sobte. Si hi ha documentació que en els orígens sortia per Corpus, la gràcia seria recuperar aquesta tradició”, argumenta.
La llegenda pren vida
Amb el pas dels anys, la Cucafera va tenir la seva versió en miniatura el 2002, reservada per als xiquets d’entre sis i dotze anys. Malgrat que la intenció era que també pogués ser portada per aquests nens, finalment es va haver d’optar per incorporar-hi rodes per facilitar el desplaçament.
A banda de la seva figura petita, els nens i nenes de Tarragona també tenen el seu protagonisme quan la llegenda pren vida. El primer dissabte de festes, el cavaller caça la Cucafera just al costat de la Casa de la Festa i la duu fins al Pla de la Seu, on la donzella l’espera a les escales per domar la fera.
L’acte va sorgir quan els membres de la Cucafera volien formar part de la Baixada de l’Àliga, però se’ls va vetar la participació. L’Adrià reconeix que en un primer moment hi va haver “indignació” i fins i tot el 2012 van fer baixar una panerola quan tots els elements ja havien passat per les escales de la Catedral.
La situació va forçar a l’Ajuntament a oferir a la Cucafera una baixada pròpia. En un primer moment, es feia sempre el 20 de setembre, però posteriorment es va traslladar al primer dissabte de festes perquè fos més participativa. En les últimes 12 edicions no ha parat de créixer: “des del primer any va tenir molt bona acollida, però a partir de la pandèmia hem notat un increment de gent”.
Ara, la següent fita que es marquen és ampliar la llegenda fins a convertir-la en una obra teatral completa. “El director Carrión ja ha fet una obra sobre la llegenda i seria interessant tirar-ho endavant en el marc de les festes. Com Dames i Vells”, expliquen.
Si finalment s’acaba gestant, la proposta donaria encara més protagonisme a la Cucafera durant el calendari festiu. Amb la despertada per la Festa Major del barri, el càsting de cavaller i donzella per Sant Magí i l’acte de la ‘Cucafera Baixa!’, la bèstia ha ampliat el seu univers fins a copar totes les festes locals. Potser ja no es dedica a arrencar els barrets dels tarragonins amb la boca, però en aquestes tres dècades i mitja ha creat noves tradicions que l’han ajudat a guanyar-se un lloc propi dins de l’imaginari tarragoní.
Per commemorar l'aniversari la Cucafera baixarà per les escales de la Catedral plena de globus aquest dissabte 12 de setembre i fins al 24 de setembre hi ha una exposició al pati Jaume I de l'Ajuntament.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat