El consum freqüent de fruits secs comporta millores en la funció cognitiva i alenteix el seu deteriorament. És la principal conclusió d’un estudi de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i el Centro de Investigación Biomédica en Red de la Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición (CIBEROBN), que va examinar l’associació entre el consum de fruita seca i la funció cognitiva en una mostra de 6.630 adults majors amb sobrepès i síndrome metabòlica. Els resultats van mostrar que aquelles persones que consumien almenys tres racions de fruita seca per setmana, van presentar millores en la funció cognitiva i un alentiment en el deteriorament cognitiu en comparació amb aquells que ho feien amb menys freqüència o mai.
Els fruits secs, com ara nous, ametlles, avellanes, festucs, cacauets i macadàmies, entre altres, són reconeguts per les seves propietats cardiovasculars i la seva capacitat per reduir el risc de malalties cròniques, com la diabetis tipus 2, la hipertensió, els nivells de colesterol i les malalties del cor. En les últimes dècades, el seu consum ha estat objecte de creixent interès en relació amb la salut cerebral. Els resultats d’aquest nou estudi avalen recerques anteriors que suggereixen que la fruita seca pot tenir un efecte beneficiós sobre la cognició i la prevenció del deteriorament cognitiu relacionat amb l’edat, així com la seva potencial capacitat per reduir el risc de malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer i altres demències.
“Les troballes confirmen la idea que una alimentació saludable, que inclogui el consum freqüent de fruita seca, pot exercir un paper important en el manteniment d’un correcte estat cognitiu a mesura que envellim”, afirma Jordi Salas Salvadó, investigador principal de l’estudi, catedràtic de Nutrició i Bromatologia de la URV i responsable del Grup de Recerca Alimentació, Nutrició, Desenvolupament i Salut Mental (ANUT-DSM), de l’IISPV: “Els resultats suggereixen que els fruits secs podrien ser considerats com a part d’una estratègia dietètica global per a promoure la salut cerebral i reduir el risc de deteriorament cognitiu.”
L’estudi també ha tingut en compte altres factors d’estil de vida, com l’activitat física, el tabaquisme, el consum d’alcohol i el nivell educatiu, que podrien tenir relació amb la funció cognitiva. No obstant això, fins i tot després de controlar aquests factors, l’associació entre el consum de fruita seca i la millora cognitiva es va mantenir significativa.
Nancy Babio, dietista nutricionista, professora agregada de la URV i corresponsable del grup de recerca ANUT-DSM, de l’IISPV, assenyala que l’estudi confirma els fruits secs com “un tresor per a la salut cognitiva”, ja que “són rics en nutrients essencials, com ara àcids grassos insaturats, vitamina E i altres antioxidants i fitoquímics, que exerceixen un paper fonamental en el manteniment òptim de la cognició”. El seu consum regular, uns 30 grams al dia, pot ser, segons Babio, “una estratègia simple i efectiva per protegir contra aquest deteriorament cognitiu relacionat amb l’edat, a més d’una opció saludable i accessible per a tothom”.
L’estudi destaca la importància d’adoptar una alimentació saludable i equilibrada, que inclogui el consum regular de fruita seca, per mantenir la funció cognitiva en l’edat adulta. A mesura que la societat envelleix, és fonamental promoure la consciència sobre els beneficis d’una alimentació adequada i fomentar hàbits saludables per al benestar cerebral i general a llarg termini.
El treball, publicat a The American Journal of Clinical Nutrition, ha estat realitzat en la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV per la investigadora predoctoral Jiaqi Ni i dirigit per Jordi Salas-Salvadó, catedràtic de Nutrició i Bromatologia de la URV i director de la Unitat; Nancy Babio, professora agregada, i Stephanie K. Nishi, professora visitant del Canadian Institutes of Health Research (CIHR). Tots aquests autors formen part del CIBEROBN i de l’IISPV-A prop. Aquest treball es va realitzar en col·laboració amb el consorci d’investigadors PREDIMED-Plus.
