L'Audiència de Tarragona ha condemnat l'home acusat de violar una dona a l'exterior d'una discoteca de Salou el gener de 2024 a set anys de presó per un delicte d'agressió sexual amb accés per via bucal i anal amb violència. El president de la secció quarta i una de les dues magistrades consideren que la declaració de la víctima és "constant, congruent i persistent" i que aquesta concorda amb les imatges de les càmeres de seguretat. També argumenten que el relat de l'investigat és "inversemblant". En canvi, una altra de les jutgesses afirma que "existeix un dubte raonable en com es van produir els fets que es jutgen" i sosté que té dubtes sobre si les relacions van ser consentides o no. Per això, ha emès un vot particular a la sentència.
Els dos magistrats subratllen que no es posa en dubte que es produís la relació sexual entre el processat i la víctima. "La valoració probatòria gira al voltant de si va ser consentida o no la relació sexual", indiquen en la resolució que ha tingut accés l'ACN. Els jutges argumenten que es van trobar restes de semen de l'home a la roba interior de la dona que acrediten la relació sexual. A més, entre els arguments per acreditar els fets també destaquen la trucada entre la víctima i la seva amiga per demanar-li ajuda a les 6.21 h de la matinada del 21 de gener de 2024. "Considerem plenament coherent el relat de la víctima tant pel que fa al contingut com en l'hora i el moment que es produeix la trucada", afegeixen.
Respecte a la declaració de la dona agredida, els magistrats remarquen que va ser "constant, congruent i persistent en la incriminació, sense que s'apreciés cap contradicció en el plenari respecte a les anteriors, oferint una explicació raonable a les diferents qüestions". Segons els dos membres del tribunal, els informes dels Mossos d'Esquadra recullen les imatges de l'interior de la discoteca que demostren que no van interactuar dins del local. A la vegada, consideren que també s'ha corroborat la cronologia dels fets amb les imatges gravades de l'exterior on es veu la víctima córrer carrer avall mig despullada i l'acusat sortint del mateix punt, però en direcció contrària, així com de les imatges arribant a l'hotel on s'allotjava.
"Les imatges d'ella semidespullada són elements que sense dubte acrediten el temor, l'angoixa o la desesperació que ella sentia, va prioritzar la seva fuga, la seva seguretat, davant la vergonya que pogués sentir per la seva imatge projectada a terceres persones", sostenen els magistrats. I afegeixen: "Aquesta conducta és absolutament compatible amb el fet d'haver estat víctima del que s'ha denunciat i resulta altament incompatible amb les manifestacions de l'acusat que deia que les relacions sexuals havien estat consentides". Així mateix, argumenten que si les relacions ho haguessin sigut, l'investigat no hauria marxat amb una caputxa.
En aquest sentit, els jutges consideren que el relat de l'acusat és "inversemblant" i que no és "fiable". Per un costat, pel seu contingut i per l'altre per les proves. "És poc plausible i explicatiu que després de la relació sexual consentida la denunciant marxés corrent mig despullada i cridant del lloc dels fets", insisteixen. "Ell explica que quan es va adonar que no era una dona sinó un home, va ser ell qui li va dir de no; després va ser ell qui li va anar al darrer i es va parar per marxar cap a casa", recorden. Davant de la seva declaració, els magistrats asseveren que la seva versió dels fets no concorda amb les imatges de les càmeres de seguretat.
Per tot plegat, els dos membres del tribunal afirmen que la declaració de l'investigat pot ser lògica en el "legítim dret" de defensa, però no té elements que el dotin de "veracitat". Per això, consideren que els fets són constitutius d'un delicte d'agressió sexual comès utilitzant violència, amb penetració bucal i anal, tal com van concloure el ministeri fiscal i l'acusació particular, els quals demanaven dotze anys de presó. Segons fonts judicials, Fiscalia i acusació han recorregut la sentència.
7 anys de presó
El tribunal ha condemnat l'acusat a set anys de presó i li ha imposat la prohibició d'aproximar-se a la víctima a una distància inferior a 500 metros o de comunicar-s'hi durant un període de deu anys. També vuit anys de llibertat vigilada i la inhabilitació especial durant deu anys per exercir qualsevol professió o ofici relacionat amb menors.
A banda, un cop complertes dues terceres parts de la condemna, amb la concessió del tercer grau o de la llibertat condicional se li pot substituir la resta de la pena per l'expulsió del territori espanyol amb la prohibició de retornar-hi en un termini de vuit anys. Pel que fa a la responsabilitat civil, li imposa indemnitzar la víctima amb 16.000 euros en concepte de reparació per les lesions i els danys morals causats.
Vot particular
Tot i la resolució, una de les magistrades ha emès un vot particular perquè divergeix dels altres dos companys del tribunal sobre la versió de la víctima, considerant que no ha estat "prou reforçada pels elements corroboradors". Aquest fet, diu, li ha generat dubtes. Per la qual cosa, afirma que hauria d'haver prevalgut la presumpció d'innocència. Entre els arguments que eximeix la jutgessa hi ha el fet que la víctima li va ocultar a l'investigat que tenia genitals i això, sosté, li resta credibilitat.
També argumenta que es va quedar a fora de la discoteca esperant un taxi en lloc d'anar-lo a buscar a la font lluminosa de Salou. "Malgrat que va notar com un estrany la mirava més del normal es va quedar allí; no dic que una dona no tingui el dret de passejar o quedar-se sola a la via pública a altes hores de la nit, sinó que davant d'una situació així seria lògic que busqués abandonar el lloc i no es quedés sola, llevat que a l'interior del local s'haguessin produït gestos i mirades entre tots dos, tal com diu l'acusat", assevera entre altres arguments.
Per la magistrada existeixen contradiccions i interrogants sobre com va passar l'agressió sexual. "El resultat del quadre probatori no només ha de permetre justificar que la hipòtesi acusatòria correspon als fets sinó que les alternatives no tenen una mínima probabilitat, en cas contrari, sorgeix l'obligació de declarar no acreditada la hipòtesi acusatòria", comenta. "Insisteixo, el problema se centra en el diàleg entre dues hipòtesis, l'acusatòria i la defensiva, que no parteixen de les mateixes exigències d'acreditació, la primera, reclama un fonament probatori que resulti altíssimament concloent, mentre que la segona, no", afegeix.
Finalment, la jutgessa afirma que té dubtes sobre si és plausible el relat del processat sobre que les relacions van ser consentides. "Relat que no puc descartar davant la falta d'elements de prova contundent de corroboració; això fa que consideri que ha de ser absolt per l'aplicació del principi de in dubio pro reo", tanca.
