La festa de Santa Tecla va renéixer de les cendres amb l’arribada dels primers ajuntaments democràtics i sobretot amb l’impuls d’una ciutadania tarragonina que respirava aires de canvi. Una de les peces fonamentals per tenir avui dia un dels seguicis més complets va ser la feina dels dos esbarts. D’ells van sortir la majoria de balls que participen de les cercaviles del 22 i 23 de setembre i alhora han esdevingut clau per donar un caràcter global a la festa. “Formar part d’una entitat com l’esbart fa sensació de conjunt, el que volem que tingui Santa Tecla”, afirma Rosa Llorach, presidenta de l'Esbart Santa Tecla.
Precisament, el seu Esbart compta amb diversos aniversaris. Quatre dels cinc balls que tenen presència al seguici compleixen anys aquest 2025. Els 50 del Cos de Bastoners, els 45 del Ball del Patatuf, els 40 del Ball de Cercolets i els 35 del Ball de Turcs i Cavallets.
El ball més inclusiu
Després que el 1975 l’Esbart Santa Tecla tirés endavant el Cos de Bastoners per no perdre la tradició del Ball de Bastons a Tarragona, va ser el moment d’un dels balls més diferenciats del seguici: el Patatuf. En un principi i davant la manca de documentació a l’abast que permetés retrobar els balls genuïnament tarragonins, es va optar per introduir balls d’altres llocs. Els responsables d’interpretar-los entre 1981 i 1984 van ser els esbarts, però el 1985 es va decidir substituir-los per balls tarragonins.
D’aquella etapa, l’únic que va perdurar és el Ball del Patatuf. Tot i que no es té constància que hagués format part del Seguici, era un ball estès a la Catalunya Nova i, en veure’l per primer cop a Santa Tecla, va fer florir els records de la infantesa de molts dels teclers.
De fet, es tracta de l’únic ball del seguici que està interpretat per canalla. Un tret que va permetre la participació d’aquest segment de la població abans que es creés el seguici petit. “Quan passen veus el futur de la Festa Major. Són la canalla que d'aquí a uns anys sortiran amb altres elements i balls”, ressalta la Mariona Prunera, monitora del Patatuf. Ella va començar a ballar-lo el 1988, quan tenia 10 anys. Després de passar per altres seccions de l’Esbart va acabar com a monitora del Patatuf fa 20 anys.
Malgrat que tota la resta de balls de Santa Tecla estan interpretats per a adults, el Patatuf no ha canviat mai. “Era un ball que normalment es ballava amb els avis i àvies, era un joc pels infants. No tenia molt de sentit que fos per a adults”, comenta la Mariona.
A banda de comptar amb nens, el ball té un altre fet diferencial. És l’únic que té cançó i melodia, mentre que la resta únicament disposen de melodia. A més, des del 2022 la lletra de la cançó està interpretada en llenguatge de signes. “Parlant-ho amb les monitores vam pensar que seria una bona idea i aleshores ens la va preparar una persona intèrpret de llenguatge de signes. Vam adaptar els signes al ball perquè fos més fàcil i va funcionar”, relata.
L’únic moment en què els balladors no l’interpreten és quan es fa el lluïment del 23 de setembre al matí sobre la tarima de la plaça de la Font. En aquest cas és una parella la qui ho signa i mai falten voluntaris. “Sempre hi ha bufetades per fer-ho", bromeja la Mariona.
Els ulls posats en el capità
El primer ball recuperat amb arrels al seguici no va arribar fins al 1985. En aquell moment, l’Ajuntament va demanar tant a l’Esbart Dansaire de Tarragona com a l’Esbart Santa Tecla que donessin vida a un ball per la cercavila. Els primers van optar pel Ball de Gitanes, mentre que els segons van triar el Ball de Cercolets.
Els cèrcols o arcs ja apareixen en el Seguici tarragoní l’any 1577, concretament amb una colla de balladors del Gremi de Sant Marc, dels sabaters, que va tenir continuïtat fins al 1804. El ball manté una estreta relació amb les cerimònies agrícoles i a Tarragona va tenir continuïtat fins al 1891. Amb tot, durant el segle XX consten algunes actuacions esporàdiques, com l'any 1954.
La Judit Guasch, membre del Ball de Cercolets, reconeix que un dels moments més especials durant el ball és quan fan la bota i hi pugen el nen. És l’instant en què tothom aplaudeix i es converteix en el centre de les mirades i els fotògrafs. Curiosament, la Judit està lligada a l’Esbart gairebé des del seu naixement, quan va ser protagonista d’aquest moment com a capità petit. Després va marxar als Diables petits i, en l’impàs entre grans i petits, va decidir tornar als Cercolets. “Volia continuar vivint Santa Tecla des de dins i era el que em cridava més l’atenció”, comenta. D’aquí ja no s’ha mogut.
El Ball de Cercolets s’ha convertit en el ball juvenil dins de l’engranatge de l’Esbart. Els més petits tenen a la seva disposició el Patatuf i les rèpliques del seguici petit. Normalment, un cop superada aquesta etapa, alguns marxen a Cercolets. El següent pas ja acostuma a ser Turcs i Cavallets o el Ball de Valencians. A més, molts d'ells també passen en algun moment pel Cos de Bastoners.
Un pas més enllà
El 1990 l’Esbart va tornar a recuperar un nou ball. En aquesta ocasió, la Rosa destaca que volien fer “una cosa més grossa” i l’escollit va ser el Ball de Turcs i Cavallets. Aquesta dansa és especialment important a Tarragona. El 1383 ja hi havia referències de cavallets a la ciutat i són considerats els més antics de Catalunya. Entrats al segle XV, ja s’enfronten als Turcs i tenen continuïtat fins al 1804.
En definitiva, es tracta de la representació de les batalles entre turcs i cristians als Països Catalans. Les turques són sempre dones, duen un turbant, escut i espasa. Mentre que els cavallers cristians estan integrats en uns cavallets de fibra de vidre i duen casc, espasa i l’escut d’armes. Aquests representen les set cases senyorials tarragonines i el vuitè cavaller és el rei Jaume I. De manera anecdòtica, altres anys un dels cavallets ha portat penjada una bosseta amb tarrons de sucre, ja que un dels seus portants era diabètic. Quan hi havia algun xiquet curiós que preguntava per la bossa, ell sempre li responia: “és pel cavall”.
Més enllà de cavallets i turques, el ball compta amb un últim integrant que és l’arcàngel i s’intercanvia l’espasa i el banderí amb el rei. “El moment més especial és quan l’angelet diu un vers, dona l’arma a Jaume I i comença la batalla”, recalca la Mireia Pous, membre del ball.
La batalla per norma general té els cristians com a guanyadors, però disposa de comptades excepcions. “Quan fem anys les turques maten els cavallers. Ha sigut fruit de l’evolució i s’ha quedat així”, explica. Per tant, aquest any veurem com les vencedores són les turques.
Tot i això, la Mireia no hi podrà ser present perquè està embarassada. “No m’imagino una Santa Tecla sense ballar, però aquest any em tocarà. Per mi, Santa Tecla és Esbart”, reconeix. El seu nadó serà possiblement un més dins de la família de l’Esbart Santa Tecla i, de fet, la seva primera filla ja ha seguit els seus mateixos passos: “Em van apuntar en néixer, vaig fer de capità petit als Cercolets i he anat passant per tots els balls menys Valencians. La meva filla va començar als Cercolets petits fent de capitana i, amb dos anys i mig, aquesta serà la seva tercera Santa Tecla”.
Més protagonisme pels balls
Santa Tecla és plena de moments màgics i la pluja és normalment sinònim d’anècdotes. La Mariona explica que als del Patatuf de tant en tant els agrada que plogui en algun seguici, ja que els permet aixoplugar-se en espais on no entrarien habitualment. “Són moments especials i la canalla s’ho passa teta. Un any vam haver de quedar-nos a Casa Balcells i vam posar tots els nens a les escales. Quan els venien a buscar, els aplaudíem i els hi dèiem coses”, recorda amb un somriure.
Tot i això, una de les fotos més especials és la baixada per les escales de la Catedral després de l’entrada del braç. Totes tres coincideixen que és un moment molt bonic, però la manca de gent fa que quedi una mica deslluït. Això canviarà aquest 2025, donat que els balls baixaran després dels elements de foc i les bèsties quedaran al final. A banda de permetre optimitzar el temps, el canvi donarà protagonisme als balls, que veuran la plaça de les Cols i les escales plenes a vessar quan passin.
La Mariona apunta que serà una gran ajuda pels nens, que havien d’estar parats gairebé una hora al pla de la Seu. “Sempre pregunten quan baixarem, és un moment molt especial. Però la baixada de bèsties és molt més lenta que la dels balls i estàvem una hora de rellotge esperant. Serà molt més ràpid i aquestes evolucions fan que el seguici estigui viu. No podem estar encotillats”.
Per la seva banda, la Judit i la Mireia creuen també que els balls brillaran molt més. “Si ja és impressionant amb poca gent, quan tinguem a tothom mirant-nos encara serà millor. Ja era hora que se’ns donés una mica d’importància”, recalca la balladora de Cercolets. “La gent s’esperarà a l’Àliga i veurà que el seguici és molt més. Els balls també hi som”, comenta la Mireia.
La Rosa, que va formar part d’aquest impuls per recuperar la festa, considera que els balls sempre se’ls ha considerat els “germans pobres” i que falta “pedagogia” per reforçar la “unitat del seguici”. Una pedagogia que hauria de posar en valor un dels autèntics cors que fa bategar Santa Tecla i que ofereixen a la ciutat un ventall de cultura popular pràcticament inigualable.
Un trencaclosques
Tot i el llarg catàleg de balls de la festa major i la seva activitat habitual, l’Esbart Santa Tecla assagen en un petit local del carrer Soler. Aquests dies l’agenda està tan atapeïda que han de fer autèntics malabars perquè tothom pugui trobar el seu moment. Malgrat sortir-se'n, reclamen un local social i no haver d’utilitzar la major part del seu pressupost al lloguer.
