És impossible deslligar el Ball de Diables de Tarragona de la Santa Tecla que coneixem avui en dia. No només perquè van formar part d’aquell grup de joves que van impulsar de nou el seguici, sinó perquè també estan darrere de qüestions com la Baixada de l’Àliga, la mamadeta, la samarreta de les festes o el seguici popular infantil. Elements indestriables de la nostra Festa Major.
Amb una primera referència de diables documentada el 1426, un grapat d’estudiants van decidir recuperar el Ball de Diables el 1983. Ràpidament, es van convertir en un dels principals dinamitzadors de la festa i el 1986 van decidir recuperar l’Àliga amb el suport de l’Ajuntament. De fet, es tracta d’una relació curiosa i que inclús alguns desconeixen. Potser per la seva naturalesa de foc la inèrcia els podia dur a reviure algun element de la mateixa tipologia, però es va triar l’Àliga, representant de la ciutat i present en els principals seguicis del país.
Precisament, aquesta peça s’ha convertit en un dels màxims exponents de la festa amb actes tan emblemàtics com la Baixada de l’Àliga. A més, la sortida nocturna del 21 de setembre va sorgir com un esdeveniment espontani, que cada vegada congregava a més persones fins que va esdevenir un punt clau del programa i de les festes.
La imatge de les festes
Un dels altres elements característics de Santa Tecla que van impulsar els Diables de Tarragona va ser la samarreta de les festes. En un principi, comptaven amb un disseny propi, però a partir de l’any 2000 es va lligar la samarreta amb la imatge del cartell de Santa Tecla de cada edició. “La samarreta és una manera d’unir la festa amb la ciutat. Fa goig veure com s’ha convertit en un símbol identificatiu de la festa cada any i veure com tothom la porta”, remarca orgullosa Patricia Fernández, cap de colla dels Diables Infantils.
Aquest 2023 la imatge de la samarreta serà un dels moments més especials per tots els teclers i també pel mateix Ball de Diables de Tarragona. El correfoc del dia de la Mercè, juntament amb la traca i els focs artificials a la Rambla Nova, és el colofó final de les festes i una de les cites imperdibles d’aquests dies. “És un moment trist perquè acaben les festes, però ens abracem tots i ens diem bon any”, explica Jose Mari Fernández, responsable de Relacions Internes a l’entitat. La Patricia també recalca que, com per molts tarragonins, “pels diables és quan comença l’any. Tenim dos caps d’any, el 24 de setembre i el 31 de desembre”.
La sàtira a les venes
Entre els altres actes del programa, el Jose Mari i la Patricia subratllen l’ofici “per la tranquil·litat que hi ha”, la professó o la crida, on els diables sobresurten entre el públic com una gran taca verda.
Tanmateix, si hem de buscar algun altre moment de les festes on els diables prenen la veu protagonista, hauríem de fixar-nos també en el ball parlat que actualment té lloc el 22 de setembre. Els seus versots, plens de crítica i humor, es desenvolupen amb les notícies més destacades de l’any i asseguren que sempre acaben caient informacions d’última hora que s’han de fer encabir en el guió. Per a Jose Mari, el ball parlat “és un tret que ens diferencia de la resta” i assegura que es tracta del moment “per reivindicar les nostres idees”. En la mateixa línia, la Patricia creu que amb aquesta actuació poden fer durant uns minuts de la “veu dels ciutadans”, amb tota la ciutat i el panorama polític local observant-los.
A més, en el cas del ball parlat infantil, la Patricia explica que sempre van a dues residències per fer la mostra dels versots. Una iniciativa que busca apropar la festa a la gent gran, sobretot a aquelles persones que no poden assistir-hi durant els dies de celebració.
La força dels més petits
A banda d’aquesta acció, el Ball de Diables Infantil ha sigut aquests anys un dinamitzador a l’hora d’obrir la festa a un ampli ventall de la població. El 1998, quan feia 15 anys que s’havia recuperat la versió adulta dels diables, van decidir anar un pas més enllà. “Si els adults poden fer-ho, per què no els nens?”, comenta la Patricia quan parla del moment en què es va decidir crear la secció infantil dels Diables. Amb aquesta, es podia permetre que “els nens també gaudissin de la festa des de dins”, ja que aleshores només hi podien participar a partir dels 16 anys. A més, cal destacar també que ja hi havia referències d’un Ball de Diables Infantil a l’Ermita de la Salut del 1922, un factor més que va impulsar la seva creació.
Com cada avenç dels diables, la seva acció va crear escola. Va suposar el germen de la Santa Tecla Petita i ràpidament altres membres del seguici van replicar els seus elements i balls a una mida més reduïda. La confecció del Seguici Popular Petit no ha servit únicament perquè els nens es fessin més seva la festa, sinó que també ha format una pedrera per mantenir viva les tradicions al llarg dels anys. “Quan es fan grans i fan el pas veus el resultat de la feina i la transició”, destaca la Patricia, que sempre posa molt d’èmfasi en transmetre entre els més petits la idea del Ball de Diables com una gran família.
Pels 40 anys de l’entitat i els 25 de la secció, tenen preparada tota una novetat. El dissabte 16 a les 21.30 hores, realitzaran la primera carretillada infantil que se celebra al Camp de Tarragona. La Patricia comenta que és un acte que no s’havia fet fins ara perquè suposa molt de foc i molta estona rodant, però els nens “s’hi van veure amb força i han assajat per poder-ho tirar endavant”. Una fita més per a l’entitat.
Aniversari tecler
A part de la carretillada infantil, el Ball de Diables ha programat un seguit d’actes per commemorar les seves quatre dècades modernes. El més important d’ells serà la presentació del nou vestit a la porta principal de l’Hospital Santa Tecla el 15 de setembre. La Patricia descriu el moment del canvi de vestuari com “un pas important perquè són la nostra senya identificativa”, mentre que el Jose Mari reconeix que “sempre és complicat aquest canvi i hi ha el dubte de si agradarà”. Tot i això, tots dos coincideixen en dir que són necessàries aquestes transformacions i estan convençuts de la bona rebuda que tindran.
Encara que no ens poden avançar com serà el seu disseny, obra d’Edu Polo i finançat amb el suport econòmic de Repsol i una campanya de crowdfunding; avisen que faran una picada d’ullet al passat de la colla i a l’anomenat ‘model de participació individual’. Els vestits continuaran sent pintats, una de les característiques del que es coneix com el model penedesenc (el que segueix l’entitat actualment), però “tenen alguna part que s’aproxima al de participació individual”.
Sigui com sigui, el vestit promet seguir la línia disruptiva característica dels diables tarragonins. En les vestimentes predecessores ja va succeir, sobretot amb els primers que es van enfundar el 1983. En aquella ocasió, el color predominant era el rosa. De fet, diversos membres de la colla coincideixen que ha esdevingut un dels vestits més estimats entre els seus membres. Al rosa de la primera dècada l’han seguit dissenys ben diferents, però que sempre han fugit dels cànons.
Tots els dissenys seran presents en un dels altres actes de celebració: la sortida commemorativa del diumenge 17 que es repeteix cada cinc anys. En ella, a banda d’ajuntar tots els vestits, també s’hi apleguen membres de l’entitat vinculats durant tota la història. “És un dia especial perquè et trobes amb la gent que fa temps que no ve, és un moment de retrobament”, descriu el Jose Mari.
Dins de les festes de Santa Tecla també seran els encarregats d’organitzar el dia 16 la 39a Mostra de Folklore Viu, anomenada “Retalls del vestit” perquè vol ser un recull dels elements que han inspirat els nous vestits. Alhora, el dimecres 20 després del Retaule de Santa Tecla s’oferirà una carretillada especial. Però aquests no són totes les activitats que s’han previst.
Abans que comencin les festes, concretament el dia 9 de setembre, organitzaran una gran jornada festiva que servirà com a aniversari de l’entitat. L’assaig obert de l’Àliga obrirà el dia al matí i el seguirà música de tota mena. “Hi ha diferents ambients perquè tothom s’hi senti còmode i tingui el seu moment”, remarca el Jose Mari. La rumba, l’indie, la música dels 80 i els djs seran el còctel perfecte perquè tot tarragoní pugui trobar el seu raconet en la festa d’una entitat elemental per Santa Tecla.
