Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Els alcaldes de vuit municipis del Camp de Tarragona han reclamat aquest dilluns una gestió integral dels riscos associats a l’activitat química, el transport de mercaderies perilloses i les grans infraestructures del territori. Els representants municipals han signat a Vila-seca el “Manifest per una gestió del risc compatible amb el futur del Camp de Tarragona”, en què reclamen més coordinació entre administracions, inversió, tecnologia i un marc normatiu actualitzat.
La declaració ha estat subscrita pels alcaldes de Vila-seca, Tarragona, Constantí, la Canonja, la Pobla de Mafumet, el Morell i Vilallonga del Camp, així com pel primer tinent d’alcalde de Salou. Els municipis defensen una estratègia conjunta davant una realitat territorial en què conviuen en un espai reduït nuclis urbans, indústria química, infraestructures logístiques, xarxes ferroviàries i viàries, activitat turística i espais de pública concurrència. Aquesta superposició, segons els ajuntaments, obliga a abordar els diferents riscos des d’una perspectiva territorial.
L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha defensat que la seguretat de les persones ha de continuar sent “sempre la primera prioritat”, però ha remarcat que aquesta protecció ha de ser compatible amb la vida quotidiana dels veïns, el desenvolupament dels municipis i la continuïtat d’una activitat industrial que considera estratègica.
“La pregunta no ha de ser només fins on arriba un risc. La pregunta també ha de ser què podem fer perquè aquest risc sigui cada vegada menor i perquè la seva projecció sobre el territori sigui cada vegada més limitada”, ha assenyalat Segura.
Actuar sobre l’origen del risc
L'alcalde de Vila-seca ha resumit la proposta dels municipis en quatre passos: identificar el risc, reduir-lo en origen amb tota la tecnologia disponible, gestionar el risc residual i fer-lo compatible amb la vida quotidiana i el desenvolupament del territori.
Segura ha defensat així un canvi d’enfocament que, segons els alcaldes, no es basi únicament en les distàncies de seguretat, les limitacions urbanístiques o l’allunyament de les persones respecte dels focus de risc. “No amb la gent”, ha remarcat durant la seva intervenció, en referència a la necessitat d’actuar sobre l’origen dels riscos.
En aquest sentit, els municipis consideren que el nou marc regulador català per als establiments amb risc d’accidents greus és una oportunitat per incorporar els avenços tècnics i metodològics més recents. També reclamen que la gestió del risc tingui en compte l’evolució de les infraestructures i dels municipis.
Segura ha posat com a exemple algunes situacions urbanístiques de Vila-seca en què, segons ha explicat, determinades afectacions derivades del risc poden condicionar noves actuacions. Ha citat el cas d’una nova plaça de prop de 300 metres quadrats situada al costat del nucli urbà, per a la qual s’hauria de garantir el confinament de les persones davant d’un eventual episodi de risc.
L’alcalde ha qüestionat que aquestes mesures puguin acabar afectant nous desenvolupaments mentre es mantenen altres elements existents en entorns similars. Per això, ha reclamat que les decisions es basin en una identificació clara i transparent dels riscos i que es prioritzi actuar sobre els seus focus.
Cinc demandes dels municipis
El manifest concreta aquesta posició en cinc grans línies d’actuació. La primera és crear una estratègia territorial integrada i una cartografia dinàmica dels riscos que permeti tenir identificades les diferents capes de risc, els elements vulnerables i les mesures de prevenció existents.
La segona reclama prioritzar les inversions i aplicar la millor tecnologia disponible per reduir els riscos en origen. Els alcaldes proposen identificar les actuacions necessàries, establir responsabilitats i terminis i crear línies específiques de subvencions per a la indústria química. També aposten per reforçar els sistemes de detecció, monitorització, seguretat i automatització.
En tercer lloc, demanen una política específica per al transport de mercaderies perilloses, tant per carretera com per ferrocarril. La proposta passa per analitzar els fluxos des d’una perspectiva quantitativa del risc, tenint en compte factors com el tipus i volum de mercaderies, les freqüències, les velocitats, les característiques de les infraestructures, els sistemes de seguretat i les possibles rutes alternatives.
La quarta reclamació és actualitzar el marc normatiu català i establir criteris homogenis per gestionar el risc residual. Els municipis volen que el futur decret incorpori metodologies europees avançades i que no es limiti a fixar distàncies o afectacions, sinó que també reguli la manera d’analitzar, prevenir, reduir i gestionar els riscos.
Finalment, plantegen una governança territorial estable amb participació efectiva dels municipis. La proposta passa per crear un espai permanent de coordinació entre la Generalitat, els ajuntaments, l’Estat, els gestors d’infraestructures i el sector industrial.
Els ajuntaments demanen més informació sobre els riscos
Durant la compareixença, Segura també ha reclamat més transparència i informació sobre els riscos que afecten els municipis. “Volem una taula de transparència, de claredat i, sobretot, identificar cadascun d’aquests riscos”, ha afirmat.
En aquest sentit, ha defensat que els ajuntaments puguin conèixer amb més detall quins són els riscos existents, quins elements els originen i quines actuacions es poden aplicar per reduir-los. Segura ha criticat que algunes eines de càlcul quantitatiu del risc no siguin accessibles als consistoris tot i que poden acabar generant afectacions sobre les activitats que es desenvolupen al territori.
Els alcaldes també han anunciat que demanaran una reunió amb la Generalitat i els departaments competents per començar a treballar en aquesta taula de coordinació territorial. L’objectiu és que els municipis afectats tinguin un paper més actiu en les decisions relacionades amb la planificació, la cartografia i els criteris tècnics que poden condicionar el seu desenvolupament.
