Després d'acabar el mandat a l'oposició per una moció de censura, l'EINA ha tornat a l'alcaldia d'Altafulla gràcies a un pacte amb Junts. La fórmula de coalcaldia, amb Jordi Molinera i Alba Muntadas, liderarà el govern municipal els primers dos anys i mig. Mentre que la juntaire Eva Martínez agafarà el testimoni l'últim any i mig. Entrevistem Alba Muntadas per repassar com està funcionant aquesta coalició i parlar sobre els principals projectes a la localitat del Baix Gaià.
Com valora el retorn a l’alcaldia?Evidentment, és una valoració molt positiva. Vam marxar per una moció de censura i ens van quedar molts temes pendents. Quan entres amb un nou projecte, els primers anys són de planificació. A sobre, ens va enganxar la covid. Aleshores, quan ens van fer fora, era el moment en què començaven a sortir aquests projectes. Alguns regidors que al principi de mandat es plantejaven fer només quatre anys van canviar d’opinió arran de la moció de censura. Repetim tots perquè van quedar coses pendents. Hem revalidat aquests 5 regidors i això ens fa veure que els ciutadans es creuen el nostre projecte.
Es va haver de pagar un peatge car per revalidar l’alcaldia, cedint la vara a Junts els últims anys? Com està funcionant el govern?Acceptem el poder que tenia Junts a la negociació, tenia la clau. Podia pactar tant amb Alternativa com amb nosaltres i, tot i ser una força més minoritària, això li donava poder. Per aquest motiu, compartir l’alcaldia no va ser un obstacle. A partir d’aquí, hem anat llimant l’esprors de dificultats programàtiques. En el dia a dia, ens anem parlant les coses en què som més distants. Les qüestions en què teníem visions diferents, com les platges, sempre les debatem tots junts per acostar posicions. Un govern de coalició és una negociació amb els aspectes en els quals no estàs tan d’acord.
És difícil arribar a aquests acords?N’hi ha de més difícils i de més fàcils. La voluntat és l’entesa. Un dia cedeixes tu i l’altre ells.
Què ha suposat aquest any d’Alternativa per Altafulla al govern?Ens hem trobat una despesa descontrolada. Hi ha moltes factures que van entrant i no tenen la consegüent reserva pressupostària. Són sorpreses que ens trobem i encara avui dia no sabem quin és l’estat real del pressupost. Això ha passat també amb La Violeta, que ells la van reivindicar com a segell de programació de qualitat. Però no es poden anar fent factures i pensar que ja es pagaran... És com sembla que ha funcionat. No s’ha fet una bona gestió perquè la partida de La Violeta s’ha superat amb escreix. Com a gestor t’has de cenyir al pressupost. D’altra banda, també ens vam trobar que van encarregar un mural amb un disseny de la Pilarín Bayés, que val més de 12.000 euros i no té partida reservada.
Quin és el seu projecte per a La Violeta?El primer és obrir-la a altres activitats culturals. Hi ha d’haver una programació constant amb projecció, però és un casal on han de tenir cabuda totes les expressions culturals del poble. Des que estem al govern la Violeta s’ha obert a actes que no es podien fer per pluja, al jazz o al cinema, moltes de la mà d’entitats locals. Hem de combinar les diverses realitats culturals i cenyir-nos a un pressupost. En els comptes de 2024 destinarem una partida a La Violeta i desplegarem una programació durant tot l’any compaginant-la amb les aportacions de l’activitat cultural del poble.
Com ha funcionat el municipi aquest estiu?Hi ha hagut una bona ocupació, però sembla que la despesa per turista no ha sigut tan elevada i no s’ha deixat notar tant. Hi ha hagut molta afluència tant a la platja com al casc antic. En general, fem una bona valoració. També s’ha fet molt d’èmfasi a intentar millorar el servei de neteja. A més del reforç de l’empresa adjudicatària, n’hem fet un d’extra de brigada per donar un millor servei. No hi ha hagut molt de desbordament ni grans problemes amb la neteja. Només n'hem tingut alguns de puntuals que s’han de millorar.
I la platja?Pel que fa a la platja, ara arriba la gestió d’hivern que ens ha de permetre que a l’estiu tinguem una platja digna pels visitants i els vilatans. La següent actuació de protecció pels possibles temporals la farem al Parc Voramar.
Ara s’ha iniciat un estudi de l’UPC per analitzar el fons marí. Quines solucions pot tenir la manca de sorra a Altafulla?És un problema complex i global. És impossible mirar-ho localment i enfocat només a la nostra platja. Intentem tenir un enfocament global. El primer és saber què passa dins del mar. Per això, tenim l’estudi de l’UPC, que proposarà possibles solucions per mantenir la sorra que hi ha. Un cop tenim aquestes solucions, ja no serà competència nostra. Haurem d’anar a Costes de l’Estat, que valorarà en el global quins llocs són prioritaris i com actuar. Tenim competència limitada.
En quins àmbits poden actuar?On sí que tenim competència i podem actuar més és a la zona de la platja. Les solucions són diferents segons la zona. Botigues de Mar és la més exposada i hem d’anar a afiançar el passeig. Hi haurà actuació per part de l’Estat per afiançar l’escullera i mirarem si cal un reforç sota del passeig amb formigó. A més, hi ha previst treure les dues entrades principals del passeig, que estan més exposades, i posar uns accessos més permeables. Hem d’intentar potenciar les defenses naturals de la platja com poden ser cordons dunars a la zona del Voramar.
D’altra banda, hem de crear sinergies per les aportacions de sorra. Tenim el Port Torredembarra que reté la sorra i hauria de deixar-la al seu espai natural. No té per què ser la platja d’Altafulla, però hem de crear sinergies amb els diferents actors per optimitzar aquest recurs buscat. No podem abocar sorra sense saber què passarà, no és sostenible ni mediambientalment ni econòmicament.
No es descarten abocaments, però des d’una lògica ambiental.Ambiental i dinàmica. No és el mateix abocar a una zona de platja o a una altra. Els criteris sempre han de ser tècnics i sense estar enfocats només en la nostra platja. Aportacions més locals que intenten ser més duradores són més importants que simplement tirar sorra. És molt mediàtic, però només ens permet tenir platja durant poques setmanes. Tot i que sabem que aquesta sorra marxarà, hem d’intentar retenir-la el màxim possible.
Aquest estiu no hem tingut piscina municipal. Les obres ja han sortit a licitació, però amb un projecte diferent del de l’anterior govern.Quan el mandat anterior se’ns va plantejar aquest projecte, creiem que era desmesurat econòmicament. Aleshores, vam agafar el projecte, que tenia com a base aturar les filtracions, i el vam modificar. Discrepàvem una mica amb el paviment final que es posava a la piscina. És una piscina d’ús recreatiu i creiem que podíem fer un paviment que no fos tant de luxe i més econòmic. D’altra banda, la reforma de la piscina petita costava uns 100.000 euros. És molt semblant a la que podem trobar a una comunitat de veïns i encarregar-la a un especialista en piscines encaria el cost. Vam decidir deixar-la fora, buscant en un futur renovar-la amb un cost inferior.
La reforma del carrer de Dalt ja ha entrat també a licitació. Com projecten el futur del casc antic?S'emmarca d'un projecte global del casc antic. Fa uns anys es va reformar el carrer de Baix i ara continuem amb el mateix projecte. La idea és pacificar l’entorn, donant-li més prioritat al vianant. La zona ha de ser per veïns i càrrega i descàrrega. Faltaria acabar també un tram del carrer de Baix, al carrer Sant Martí.
Què els diria als detractors d’aquestes restriccions del vehicle privat?Si no ets veí, hi ha alternatives de circulació al voltant. Buscarem habilitar algun aparcament dissuasori perquè aquests carrers són per gaudir-los a peu. Som un poble on les distàncies no són tan grans, però tenim una percepció en què distàncies que a una gran ciutat no et semblen res aquí són molt grans.
Els veïns de Baix a Mar demanen que s’accelerin les actuacions per evitar les inundacions. Quin és el full de ruta?Les actuacions més imminents han sigut la neteja dels embornals i els canals. Fem petites passes per mitigar les inundacions, sabent que l’erradicació és molt difícil o pràcticament impossible. A banda d’aquestes actuacions, n’hi ha d’altres de petites pel primer trimestre de l’any vinent. Una és fer un camí des del parc del Canal fins a la Rasa perquè la maquinària pugui baixar a fer el manteniment. D'altra banda, Aigües d’Altafulla també està estudiant fer algun pluvial principal a les zones més afectades.
A mitjà termini tenim les basses de laminació. Estem en procés de fer l’expedient d’expropiació dels terrenys i els pressupostos ja incorporaran l’execució de la bassa de laminació petita. La idea és licitar-la a la tardor vinent. En paral·lel, hem presentat les subvencions a Acció Climàtica per tenir major finançament i també estem buscant abaratir costos amb la gestió de residus. La bassa gran serà més complicada perquè són 2 milions d’euros i haurem de parlar amb l’ACA. A més, l'anterior mandat es va demanar una subvenció per redactar un estudi sobre la inundabilitat i les actuacions que es poden fer. Quan el tinguem, veurem com fer les actuacions.
Un cop es licita la bassa petita, quin termini té d’obres?De sis mesos. La idea seria que en dos tardors estès operativa. Amb la gran encara no tenim terminis, però l’expedient d’expropiacions el fem conjuntament. Així que ja tindríem un pas avançat.
La gran majoria de municipis han hagut d’apujar les ordenances fiscals per la desviació pressupostària. Quina és la situació a Altafulla?Estem com tots els municipis i tenim uns 800.000 euros de desviació de pressupost. Ens plantegem apujar certes taxes, però encara ho hem d’acabar de lligar. Segurament, hi haurà pujades tant a la taxa de la brossa com a l’IBI. La de la brossa és especialment important perquè el 2025 haurem d’igualar els costos i les despeses, i actualment hi ha un diferencial de 200.000 euros. Aquest diferencial s’ha d’anar eixugant. Al mateix temps que treballem aquesta pujada, mirem les bonificacions per aquella gent que no pot pagar-ho.
Quines han de ser les principals partides i inversions?Seran bastant continuistes globalment perquè no ens podem moure gaire. On sí que veurem canvis serà en les inversions. Una que segur que estarà serà la bassa de laminació petita i veurem quines altres podem incorporar.
S’obrirà la negociació als altres grups?Sí. De fet, el Dani Franquès ja ha fet la crida un parell de cops als dos grups de l’oposició per veure quines línies generals podrien tenir i incorporar-les al primer esborrany. Tan bon punt el tingui, els el farà arribar perquè facin aportacions. La idea és negociar-ho. Crec que amb el PSC ja ha tingut una primera reunió exploratòria i Alternativa ha demanat alguna documentació per plantejar idees.
Quina relació hi ha amb l’oposició? Particularment amb Alternativa.Ens tornem a trobar en un lloc difícil. Ens vam conjurar a principis de mandat per intentar mantenir concòrdia i cordialitat. Sobretot, que les discussions fossin polítiques i sense traspassar els temes personals per no crear més crispació. Al principi tot eren bones paraules, però ja ha tornat a sortir el tema personal i l’assetjament a xarxes. Volem tornar-ho a denunciar, no és normal. Evidentment, amb aquest ambient les relacions no poden ser cordials perquè hi ha un atac personal. Seran les estrictament necessàries, però no poden esperar més perquè no estan en posició de demanar-nos més.
