Alba López (PSC) es va convertir l’octubre de 2025 en la primera alcaldessa de la història del Catllar, gràcies a un pacte a quatre en què tres formacions es repartien l’alcaldia durant tot el mandat. Parlem dels hàndicaps de les persones joves en política, dels principals problemes del poble i del futur de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona.
T’has convertit en la primera dona a ocupar l’alcaldia del Catllar. Què representa aquesta fita?
És molt rellevant pel paper de la dona en aquesta societat. A més, també se li suma el hàndicap de ser jove. És important que les noies joves vegin que podem estar en llocs de poder i acabar amb aquesta sensació de la política casposa i de gent gran que fa que la joventut se’n vagi a l’extrema dreta o digui que la política no serveix per a res. No! La política serveix per a tot. Que es vegi una dona jove al capdavant d’un ajuntament és un fet important perquè els altres joves s’hi fixin i perquè la gent més adulta vegi que estem preparats.
L’alcaldessa de Reus ha comentat en alguna entrevista els comentaris condescendents que s’ha trobat en aquests tres anys. També ho has viscut?
Sí, per desgràcia m’he trobat amb casos així. “Aquella nena”, “la noia”, “la filla de”... Em fa molta ràbia perquè et treuen la teva personalitat i el teu valor propi. No m’he callat. Igual que no se’ls acut dir aquestes paraules a un home, també m’han de respectar a mi. A vegades et diuen “que jove que ets”. No hauria de ser una sorpresa. Hem de canviar les mentalitats perquè la societat avanci.
Ets la tercera persona que ocupa l’alcaldia aquest mandat. És eficient per un Ajuntament aquesta manera de funcionar?
No afecta perquè hem canviat la figura de l’alcalde, però nosaltres hem continuat portant les mateixes regidories. Tenim coses molt transversals que va començar el Jordi, les va continuar el Xavi i les acabaré jo. A l’administració tot s’allarga en el temps, però teníem clares les línies a seguir i els projectes. Ens hem entès.
"És important que les noies joves vegin que podem estar en llocs de poder"
Es va fer un pacte a quatre per evitar que el partit guanyador governés. Com estan les relacions amb l’oposició?
Estan sent molt dures. Hi ha poca relació i la que hi ha no és que sigui la millor. Ens vam ajuntar aquests quatre partits que de primeres podries dir que no quallen gaire, però tots teníem la visió que volíem pel poble i això va fer que ens uníssim. Va poder més el sentiment d’estima al poble que les diferències polítiques. L’àmbit municipal és molt diferent de les altres esferes polítiques. L’oposició no ens ho està posant fàcil. Només cal veure el discurs de la presa de possessió, que estava molt fora de lloc i de to. No estan fent una oposició constructiva, sinó una de destructiva.
La ciutadania ha entès el pacte?
Gran part sí que l’ha entès. Hi ha gent que m’ha felicitat per haver deixat al costat les diferències polítiques que no afecten el municipi. Lògicament, no tothom ho entendrà, però hi ha moltes persones que estan contentes amb el pacte.
Quins són els principals projectes que heu tirat endavant aquests gairebé tres anys?
Hem avançat bastant en matèria d’igualtat i sobretot hem potenciat molt la cultura catalana, la tradició i les nostres festes populars. No pot agradar a tothom, però crec que és molt important que en un municipi tan extens on la ciutat se’ns menja deixem de ser un poble dormitori. No volem ser-ho. Volem un poble viu on la gent no vingui només a dormir i vagi al teatre fora o s’apunti a una colla de la gran ciutat. Hem consolidat aquesta aposta. A banda, tenim el projecte del pavelló, que és la nostra fita; hem fet el pati de l’Institut Escola, que era una demanda; hem doblat la plantilla de vigilants; hem posat les càmeres lectores de matrícules, i hem canviat tota la lluminària per ser més eficients.
L’aposta per la cultura s’ha criticat molt des de l’oposició.
Continuem apostant en cultura sense por. Hi creiem, però s’inverteix menys d’un 2% del pressupost. Pot semblar molt, però no és tant i la ciutadania ho gaudeix. A més, crea sentiment de pertinença al municipi. Vull que la gent vingui, gaudeixi, conegui les entitats, sàpiga que hi ha un castell… Hi ha gent que viu al Catllar i no sap que hi ha un castell. Amb aquests vessants podem fer que es creïn arrels al poble. Hi ha urbanitzacions que són a cinc minuts de Tarragona o davant dels Pallaresos i inclús no saben ni que viuen al Catllar. Hem de fer que baixin al poble, coneguin gent i s’apuntin a les entitats de cultura popular. Si el nen ve al poble, aquest nen tindrà sentiment de pertinença i arrossegarà els pares.
"Hem de fer que la gent de les urbanitzacions baixin al poble i s'apuntin a les entitats de cultura popular"
Quin full de ruta hi ha amb el pavelló?
El pavelló es farà al costat del camp de futbol. Hem comprat els terrenys i hem alliberat espai per planificar la futura zona esportiva per poder posar-hi més pistes de tenis, pàdel o un camp de futbol set. Tot i això, el primer objectiu és el pavelló, que serà una realitat. La idea és que les màquines estiguin treballant abans de les eleccions de 2027. Ho tenim tot encaminat i ho portem treballant molt de temps amb la Generalitat. Tenim finançament del PUOSC i de la Diputació compromesos ja.
Fa menys d’un any es va tirar endavant el que s’ha descrit com el dispositiu de seguretat “més gran de la història del Catllar”. Quin ha estat l’impacte? Teniu capacitat per abastar tot el municipi?
Al final, la gent et dirà que inverteixis més en seguretat, mai serà prou. A l’estiu hem aconseguit allargar el torn fins a les 3.00 del matí, dividim el Catllar per la meitat per tenir temps de reposta més ràpids o hem fet que vagin en binomi perquè anar sols no era segur per ells. Per molt que posem 200 vigilants, els delictes 0 no existeixen. Fem petites accions per evitar actes incívics i robatoris.
Fa uns mesos va haver-hi una onada de robatoris.
Va ser a la zona de davant dels Pallaresos en unes urbanitzacions en concret. Amb Mossos vam treballar amb dispositius, presència policial, controls a les rotondes i coordinació amb els vigilants. A banda d’això, potser era més important el que no es veia. Gràcies a les càmeres i a les denúncies dels veïns s’ha agafat aquesta banda organitzada, que ja estava delinquint a un altre lloc.
"La idea és que les màquines estiguin treballant en el nou pavelló abans de les eleccions"
La seguretat era un dels cavalls de batalla de l’oposició, que s’ha centrat molt en les urbanitzacions. En què ha millorat la vida de les urbanitzacions aquest mandat?
No diferenciaria entre urbanitzacions i el poble. Tot és el municipi. L’oposició es queixa que ens gastem els diners en cultura aquí al poble i no fem res a les urbanitzacions. Jo visc en una urbanització i sempre he vingut al poble a les festes i ha sigut el meu punt de trobada amb la gent. Que vulguin crear aquesta tensió entre urbanitzacions i el poble em fa mal. Això ho havíem superat.
La millora de les urbanitzacions ha estat la mateixa que la del nucli urbà. Estem canviant lluminària, s’han arreglat camins, s’han ficat badens i càmeres lectores de matrícules. Entenc que se'n voldria més, però la llei et diu que pots arribar fins a un cert punt. L’oposició es queixa que hi ha urbanitzacions a qui els hi donem molt i altres molt poc. La realitat és que n’hi ha algunes que estan recepcionades i són “propietat” de l’Ajuntament i n’hi ha d’altres que no i actuem fins on ens deixa la llei.
Què es planteja fer amb aquestes urbanitzacions no recepcionades?
N’hi ha algunes que ja estan treballant amb l’oficina tècnica i el nostre arquitecte es reuneix les vegades que faci falta. Estem a l’espera de la nova llei de la Generalitat d’urbanitzacions amb dèficit urbanístic. Veurem com queda i fins on podem arribar. De moment, només podem donar el màxim suport, però no podem fer-los-hi les obres. S’ha venut fum dient que l’Ajuntament no fa res. No, l’Ajuntament fa tot el que pot legalment. Potser canviarà amb aquesta nova llei.
Aquesta situació és carn pel populisme que creix a tot el país.
És molt fàcil fer un vídeo prometent coses i no pensar què faries si et vingués un interventor i et digués: “no, aquí no es pot”. La gent ho compra perquè ens agrada escoltar allò que volem sentir. És més fàcil això que preguntar. Si algú té dubtes, que vingui i pregunti. Si no puc fer alguna cosa, no t’ho prometré. És la meva línia vermella. L’única promesa que he fet és el pavelló perquè ho tinc claríssim.
"Em fa mal que l'oposició vulgui crear tensió entre urbanitzacions i el poble"
Han aprovat formar part de l’Associació per a l’Impuls de l’Àrea Metropolitana. Quin és el següent pas?
S’han de reunir, ens han d’acceptar formalment i a partir d’aquí començar a treballar. Som un municipi molt interessat perquè fem frontera amb molts d'altres. La mobilitat és un dels nostres talons d’Aquil·les. Treballant amb municipis més grans podem arribar molt més lluny. Si anem tots a l’una, serà molt més fàcil.
Quan el Catllar entri, tindrà el mateix estatus que els altres municipis?
Sí.
La intenció seria avançar cap a contextos com el de la Canonja, on arriba l’EMT?
Per la banda de Pallaresos i Sant Pere i Sant Pau arriba la línia de Tarragona a l’altre costat de la carretera. Els veïns de les urbanitzacions més pròximes se’n poden beneficiar. Per la zona de Llevant pot passar exactament el mateix. L’autobús arriba fins a l'Escorpí, que està a dos quilòmetres de la nostra primera urbanització. Podem connectar, no tenim cap problema amb què el bus passi pel nostre terme municipal. Es tracta d’un tema de legal que s’ha de treballar. En aquest sentit, hem de fer un model de transport metropolità com el de Barcelona i simplificar les coses a la ciutadania.
"Hem de fer un model de transport metropolità com el de Barcelona"
S’ha intentat en diverses ocasions crear aquesta àrea metropolitana. Per què ara ha de funcionar?
Perquè els grans pesos pesants -Reus i Tarragona- estan pel que han d’estar. Si tenim les capitals de cara, la resta de municipis ens hi hem de sumar i tapar les taques per aconseguir aquesta àrea metropolitana.
Alba López serà la candidata del PSC el 2027?
És la intenció.
Hi haurà alguna mena d’assemblea pel mig per oficialitzar-ho?
Tenim l’agrupació del Catllar i farem l’assemblea, però està parlat amb els membres que en formen part. De moment, no hi ha cap objecció.