Reus ha viscut avui una jornada especialment significativa per al futur dels barris del sud de la ciutat. El Centre Cívic Migjorn ha acollit un acte institucional organitzat per l’Ajuntament de Reus per celebrar que la ciutat ha estat seleccionada com un dels 20 municipis de Catalunya beneficiaris del Pla de Barris i Viles 2025-2029 de la Generalitat de Catalunya. L’acte ha culminat amb un brindis amb cava, en un ambient festiu i de complicitat amb el veïnat, que ha estat protagonista i part activa del procés.
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha estat l’encarregada d’explicar amb detall l’abast de la notícia i el camí recorregut fins arribar a aquest moment. Davant veïns i veïnes dels barris del sud, Guaita ha volgut recordar l’origen del projecte i la feina prèvia feta conjuntament amb la ciutadania:"Sabeu que ja fa dies que vam venir a explicar el que seria el pla de barris, que afectava a totes les barris del sud, i vam explicar que el pla de barris venia amb un pressupost total de 25 milions d'euros, dels quals 12 i mig són de l'Ajuntament de Reus i 12 i mig són de la Generalitat de Catalunya."
L’alcaldessa ha detallat que aquest mateix matí el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat oficialment els municipis beneficiaris del Pla de Barris, confirmant que Reus rebrà la totalitat dels 12,5 milions d’euros aportats per la Generalitat. Un fet que permet activar el projecte de manera immediata. "Hi ha 20 municipis de tot Catalunya que els han concedit el pressupost del pla de barris, un dels quals és Reus", ha afirmat Guaita.
A partir de l’1 de gener, el Pla de Barris de Reus podrà començar a desplegar-se, ja que l’Ajuntament ja tenia prevista la seva aportació pressupostària i ara compta també amb la confirmació del finançament autonòmic.
Una notícia celebrada amb el veïnat
Guaita ha subratllat el simbolisme del dia i la voluntat del govern municipal de compartir la notícia amb les persones que han contribuït a donar forma al projecte, aportant idees, propostes i també expressant dubtes i necessitats concretes dels barris del sud.
"Pensàvem que era un dia maco, que era un dia bonic, celebrar amb vosaltres, els veïns i veïnes del sud de la ciutat, ja que també ens havíeu fet propostes de com millorar el pla de barris", ha agraït Guaita a la ciutadania.
La tarda ha estat encara més rodona amb una segona bona notícia: l’aprovació definitiva de sis milions d’euros destinats a la reforma de l’eix Astorga, una de les actuacions clau per a la transformació urbana del sud de la ciutat.
En total, Reus ha assegurat avui 18,5 milions d’euros per a projectes estratègics, un fet que l’alcaldessa ha comparat amb un premi extraordinari. "Hem dit que era com si fos la Loteria de Nadal per la ciutat, però és veritat, perquè són 18,5 milions d'euros que avui hem aconseguit per la nostra ciutat, ha exclamat l'alcaldessa."
Guaita ha volgut remarcar que, tot i que el focus principal són els barris del sud, el projecte tindrà un impacte positiu per a tota la ciutat.
Un pla de 25 milions per transformar el sud de Reus
Reus ha estat seleccionada dins la convocatòria d’ajuts del Pla de Barris i Viles 2025-2029, un programa de la Generalitat que té com a objectiu la regeneració urbana i social de zones amb indicadors baixos de renda, dèficits d’equipaments, serveis o problemes d’habitatge. En el cas de la capital del Baix Camp, la subvenció de gairebé 12,5 milions d’euros permetrà desplegar un projecte global valorat en prop de 25 milions d’euros, cofinançat entre la Generalitat i l’Ajuntament al llarg de cinc anys.
El Pla de Barris de Reus inclou un total de 31 actuacions estructurades en tres grans eixos: la transformació física de l’espai urbà, les accions sociocomunitàries i les iniciatives vinculades a la transició ecològica.
Aposta decidida pels barris del sud
La transformació urbanística serà una de les cares més visibles del projecte. Destaca especialment la reforma del carrer Astorga, que es convertirà en un gran eix cívic amb voreres més amples, arbrat i més espai per als vianants, millorant la connexió dels barris del sud amb el centre de Reus. També es preveuen actuacions a l’entorn del Carrilet i al carrer Escultor Rocamora.
Una altra línia estratègica del Pla de Barris és la renovació del parc d’habitatge, especialment envellit en aquesta zona de la ciutat. El projecte destina 2,1 milions d’euros a subvencions per millorar l’accessibilitat dels edificis, principalment mitjançant la instal·lació d’ascensors. A més, es preveuen 500.000 euros per a actuacions d’eficiència energètica i una partida d’entre 200.000 i 300.000 euros per a l’adquisició d’habitatges destinats a lloguer social i assequible.
Nous equipaments educatius i socials
En l’àmbit dels equipaments, el Pla de Barris farà possible la construcció de la nova Escola Bressol Municipal L’Ametller, amb un pressupost aproximat de 3 milions d’euros. Aquest nou centre completarà una illa educativa de 0 a 16 anys juntament amb l’escola Eduard Toda i l’Institut Roseta Mauri. El projecte també inclou el futur equipament municipal del Carrilet, amb el Mercat com a element central i nous usos socials, culturals i cívics.
Reduir desigualtats i reforçar la cohesió social
El component sociocomunitari és un dels pilars del Pla de Barris de Reus. Entre les actuacions previstes destaca l’ampliació del programa Temps per Cures, amb una dotació de més de 540.000 euros, per facilitar la conciliació familiar. També es reforçarà el programa Xarxa als Barris, que utilitza el joc com a eina d’inclusió social, es desplegaran accions formatives orientades a la inserció laboral i es crearà un punt d’informació del Servei d’Atenció Especialitzada per a persones majors de 60 anys.
Més verd i mobilitat sostenible
Finalment, el projecte incorpora actuacions vinculades a la transició ecològica i a la millora de l’espai públic, com la renaturalització del pati de l’escola Eduard Toda, la dinamització i gestió dels horts urbans de l’eix Astorga, l’ampliació i creació de carrils bici i la construcció de dos nous passos de vianants a les avingudes de Salou i del president Macià.
L’acte d’avui al Centre Cívic Migjorn ha estat, així, no només una celebració institucional, sinó també un punt de partida simbòlic d’un projecte ambiciós que vol transformar els barris del sud de Reus i millorar la qualitat de vida de tota la ciutat.