Generacions de vallencs han crescut amb el videoclub Cinerama sigui per llogar-hi pel·lícules o per comprar-hi llaminadures. El negoci va obrir fa gairebé quaranta anys, i després d'uns set anys, el 1993 el va adquirir el pare d'en Jonathan Adrián Ruíz, que és l'actual propietari. Així, fa disset anys, va agafar les regnes del negoci familiar, conjuntament amb la seva parella, la Montse, i, des de llavors, s'han adaptat als nous temps. Els canvis de formats, la pirateria, la Covid o l'auge de les plataformes, han provocat que el lloguer de pel·lícules sigui testimonial. De fet, des de fa anys, les llaminadures són la font principal dels ingressos, que complementen amb la impressió de fotografies i la venda de loteria.
"Des de la Covid fins ara, les pel·lícules s'han quedat pràcticament mortes", expressa Adrián en una entrevista a l'ACN. Els films ja només disposen de poc més d'una estanteria del local quan anys enrere ocupaven tot un pany de paret. "La pel·lícula ja és més com un moble o com un quadro que puguis tenir a casa; amb algun client, que de vegades, te n'agafa alguna", assevera Adrián. El responsable de l'establiment explica que fa aproximadament dos anys que el seu proveïdor va deixar d'enviar-los els llistats i que ja no n'han comprat més. "En tres mesos de covid, la gent que no sabia el que era una plataforma ho va saber i s'hi va posar. De llogar 100, 150 o 200 pel·lícules un dissabte, per dir una xifra, vam passar a 3 o 4", lamenta.
Pocs mesos abans de l'inici de la pandèmia van entrar en el negoci de la Loteria Nacional, que els va ajudar a continuar endavant. Tot i que no tenen data per fer canvis a la botiga, en Jonathan i la Montse tenen pensat reduir l'espai dedicat als films. "Estem plantejant-nos reubicar les coses, per deixar-hi una petita estanteria en la qual hi hagi pel·lícules o inclús introduir alguna d'antiga o alguna de nova, per fer-ho com un recordatori del que era", detalla. Concretament, volen mostrar la seva col·lecció de títols, entre els quals hi ha sagues com Fast & Furious, Harry Potter, El Gran Torino, Slumdog Millionaire o de Marvel, entre altres. L'objectiu és exposar-les i en algun cas llogar-les als més nostàlgics.
Pel Jonathan i la seva família, el videoclub ha estat part de la seva vida. Malgrat que li sap greu deixar de llogar cintes, diu, que ho fa perquè ja no és rendible. "Hi ha una part de nostàlgia, tenia quinze anys quan vaig començar a entrar aquí, sempre et toca, però has de ser realista perquè no pots llençar els diners", assenyala. "Com a negoci és inviable", tanca.