Així serà el nou parc fluvial de Reus: connectarà el Parc de la Festa i el Parc del Lliscament

L’actuació, amb un pressupost de 2,62 milions d’euros, connectarà el Parc de la Festa i el Parc del Lliscament i beneficiarà prop de 10.000 habitants

13 de novembre de 2026 a les 14:09h
Actualitzat: 13 de novembre de 2026 a les 14:10h

Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

La zona oest de Reus tindrà un nou espai fluvial naturalitzat que permetrà millorar la seguretat davant les inundacions i ampliar la infraestructura verda de la ciutat. La Junta de Govern Local de l’Ajuntament ha aprovat aquest divendres, 13 de novembre, el projecte de transformació de l’àmbit situat a la confluència dels barrancs del Molí i de la Font dels Capellans, al voltant del Parc de la Festa i el Parc del Lliscament.

L’actuació compta amb un pressupost de 2,62 milions d’euros i té com a principal objectiu augmentar la capacitat hidràulica d’aquest sector per reduir el risc de desbordaments durant els episodis de pluges intenses. Tot i l’aprovació del projecte, les obres no començaran de manera immediata. L’Ajuntament haurà de treballar ara per aconseguir les línies de finançament necessàries per executar la intervenció. La redacció del projecte ha estat possible gràcies a una subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

La transformació permetrà retirar els actuals endegaments de formigó i recuperar les lleres dels dos barrancs amb vegetació autòctona i solucions basades en la natura. Una de les actuacions principals serà la creació d'una gran zona central inundable que funcionarà com a espai de laminació de les avingudes, retenint temporalment l'aigua de pluja per reduir-ne l'impacte aigües avall.

El projecte també preveu construir una nova passarel·la de vianants de 30 metres per connectar el Parc de la Festa amb el Parc del Lliscament. A més, s'hi habilitaran nous itineraris per a vianants, accessos, guals i espais d'estada, així com elements d'interpretació ambiental.

Pel que fa a la recuperació paisatgística, es plantaran 60 arbres nous i més de 35.000 unitats de vegetació arbustiva adaptada a les condicions ecològiques de l'entorn. També es protegiran i estabilitzaran les lleres i els marges per evitar l'erosió mitjançant tècniques de bioenginyeria que combinen troncs de fusta, terra i vegetació.

Una capacitat de laminació cinc vegades superior

L'estudi hidràulic incorporat al projecte ha identificat limitacions de capacitat als barrancs del Molí i de la Font dels Capellans, que poden provocar desbordaments durant episodis de precipitacions molt intenses i afectar infraestructures, equipaments i vies de comunicació de l'entorn.

Per revertir aquesta situació, la nova zona central deprimida permetrà incrementar la capacitat de laminació de les avingudes fins als 11.003 metres cúbics, més de cinc vegades per sobre de la capacitat actual.

Segons els càlculs de l'estudi, amb avingudes corresponents a un període de retorn de 100 anys no es produiran desbordaments cap a la zona urbana. En el cas dels episodis amb un període de retorn de 500 anys, les inundacions també es reduiran de manera significativa, amb menys profunditat de l'aigua i afectacions més limitades respecte de la situació actual.

La intervenció permetrà, a més, ampliar la superfície revegetada fins als 6.863 metres quadrats i renaturalitzar 192 metres de llera fluvial.

Un nou corredor verd a la zona oest

Més enllà de la millora de la seguretat hidràulica, el projecte vol reforçar la connexió entre els espais verds de la zona oest i consolidar un corredor verd urbà amb funcions ambientals, paisatgístiques i de lleure.

La transformació s'integrarà en el futur gran parc de la zona oest i donarà continuïtat a les actuacions impulsades en el marc del projecte RENATUReus. Segons les estimacions municipals, la intervenció beneficiarà directament prop de 10.000 habitants i contribuirà a adaptar la ciutat als efectes dels episodis meteorològics extrems.

Sobre l'autor
Adrià Torres foto
Adrià Torres
Veure biografia
El més llegit