El poblat d'Hifrensa recupera part de la seva brillantor. L’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant ha completat recentment els treballs de restauració del pavelló i de l’Escola Àster, situats dins el conjunt residencial conegut com a poblat Hifrensa. Aquest complex, construït el 1975 amb la finalitat d’allotjar els treballadors de la central nuclear Vandellòs I, està dissenyat segons les directrius arquitectòniques d’Antonio Bonet Castellana i és reconegut com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), sent un exemple destacat del racionalisme arquitectònic a Catalunya.
Aquesta intervenció forma part del projecte denominat “Hifrensa Viva, energia per descobrir. L’última colònia industrial de Catalunya”, que ha comptat amb un pressupost total de 1.319.143 euros, finançats íntegrament mitjançant fons europeus Next Generation, canalitzats pel Ministeri d’Indústria i Turisme dins el marc del Programa per a la Millora de la Competitivitat i Dinamització del Patrimoni Històric amb ús turístic. L’execució dels treballs es va iniciar l’abril del 2025, culminant aquest juliol. Les actuacions han inclòs tant adequacions funcionals com restauracions orientades a conservar els valors patrimonials originals.
Què s'hi ha fet?
A l’escola s’han reparat cobertes, s’ha rehabilitat l’estructura de formigó vist, s’han eliminat annexos aliens al projecte original i s’han recuperat horts didàctics. Pel que fa al pavelló, s’han rehabilitat les fusteries originals, s’ha reparat el formigó vist, s’han reformat i reubicat elements afegits en intervencions anteriors i s’ha adequat l’espai interior a la normativa vigent de seguretat en cas d’incendis i evacuació.
Les obres, que han afectat una superfície construïda de 2.177,75 m², tenien com a objectiu principal la preservació del patrimoni arquitectònic dissenyat per Antonio Bonet, així com posar-lo en valor per a usos culturals i turístics. De fet, actualment dins el conjunt es pot visitar el Petit Museu Antonio Bonet, creat el 2018 a partir d’un projecte de transferència de coneixement de la Fundació URV.
L'alcaldessa del municipi, Assumpció Castellví, ha agraït a la filla d'Antonio Bonet -present a la visita- el llegat de l'obra del seu pare i el valor per al territori. "Per a nosaltres és un tret identitari i històric de l'Hospitalet de l'Infant. És història, conservar el llegat i també un reclam turístic, arquitectònic, cultural i esportiu", afirma. Per la seva banda, el rector de la URV, Josep Pallarès, ha mostrat la satisfacció pel projecte ja que és un exemple, tal com ha assegurat, de la transferència a la societat de la recerca i l’expertesa del personal investigador de la URV, i ha subratllat la importància de preservar, posar en valor i difondre l’obra d’un dels arquitectes de referència a la demarcació de Tarragona.
Un exemple únic de l’arquitecte racionalista Antonio Bonet Castellana
El poblat Hifrensa és un conjunt residencial ubicat entre la línia fèrria de Barcelona i Tortosa i la primera línia de la costa. La singularitat del poblat prové del seu origen perquè va ser construït amb capital de l’empresa Hifrensa (Hispano Francesa de Energia Nuclear SA) amb la finalitat d’allotjar els treballadors de la central nuclear de Vandellòs-I. Des que la central va tancar el 1989, els espais comuns són de titularitat municipal i els habitatges es van destinar al mercat lliure.
El conjunt, que comptava amb escola, biblioteca, club social, residència per als empleats solters, una zona esportiva i les dotacions necessàries per abastir uns 280 habitatges, és un exemple únic a l’estat de l’obra de l’arquitecte racionalista Antonio Bonet Castellana, que li va donar una concepció modular i integrada al paisatge.
Juan José Ródenas, redactor del projecte de rehabilitació, subratlla el "valor patrimonial" del poblat. "És una urbanització d'habitatge obrer. Normalment, associem el patrimoni als mil anys d'història, als palaus o als edificis religiosos, però aquest és un cas molt particular", explica. A més, remarca que l'edificació es va fer amb uns "criteris de sostenibilitat" que continuen vigents avui en dia. "Són arquitectes que no parlaven de sostenibilitat, però utilitzava estratègies que es poden fer servir ara", remarca.
De cara al futur, l'alcaldessa Castellví assegura que tenen al cap donar-li continuïtat a la rehabilitació d'aquest indret. Segons apunta, el següent pas serà l'alberg, que necessitaria una inversió al voltant del milió d'euros.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat