L'Audiència de Tarragona ha absolt l'home acusat d’agredir sexualment una menor l’1 de febrer de 2024, quan tenia tretze anys, en un carrer de la Part Baixa de Tarragona. En la sentència, avançada per Diari de Tarragona i a la qual ha tingut accés l'ACN, el magistrat de la secció quarta argumenta que "no existeix prou acreditació" per sentenciar que l'investigat fos qui li va fer els tocaments a l'interior d'un pàrquing. "Considerem el quadre de prova suficient per acreditar els fets declarats com provats, però és insuficient pels efectes d'acreditar que l'acusat, que va negar la seva participació, sigui l'autor", sosté. Fiscalia li demanava tretze anys i sis mesos de presó per un delicte d’agressió sexual a menor de setze anys.
En la sentència, el jutge assenyala que la declaració de la menor- feta a través de la prova preconstituïda- ofereix un relat de "forma discontínua, no especialment descriptiva", sent necessari la intervenció de les psicòlogues per a intentar que l'adolescent "vencés la vergonya i les barres existents" per explicar l'agressió. "Narra amb convicció i concreció com van passar els fets, sense posar de manifest cap motivació aliena a la justícia, en la seva denúncia o declaració, ni tampoc motius d'incredibilitat ni objectiva ni subjectiva", argumenta el magistrat.
També assegura que va ser una declaració "emocionalment intensa", en la qual va mostrar "retracció" a l'hora d'explicar els fets "essencials", de caràcter sexual que es jutjaven en aquesta causa i remarca que la declaració de la menor no tenia "intenció de perjudicar" al processat. El jutge també defensa que l'adolescent va explicar els tocaments al seu padrastre poca estona després que passessin. Per això, argumenta, que queda exclosa qualsevol mena "d'influència externa o manipulació de la informació per part d'un tercer".
En la resolució, el magistrat també fa esment de l'informe mèdic d'urgències, fet el mateix 1 de febrer de 2024. Destaca que la doctora que va explorar la menor va corroborar que els genitals estaven eritematosos i envermellits. "És compatible amb el fet d'haver patit els tocaments denunciats", subratlla. Tot i això, el jutge assevera que la prova practicada durant el judici és "insuficient" per acreditar que es va produir "la introducció dels dits" a la vagina de la noia. Segons recull la sentència, la víctima va donar informacions "contradictòries i diferents" en relació amb els tocaments, les quals també van ser "escassament descriptives". "No existeix prou claredat per saber si es van introduir els dits o no", afegeix.
Finalment, el magistrat assenyala que en la seva declaració la menor no va aportar massa informació sobre com va ser el reconeixement de l'investigat. A banda, assevera que "no sembla lògic" que l'adolescent no fes referència al fet que l'investigat duia tatuatges a les mans, després de veure'l en tres ocasions prèvies a l'agressió. "Va observar les mans del seu agressor, descrivint-les com a grans i brutes, sense cap referència al fet que estiguessin tatuades", sosté. Alhora, indica que la primera descripció que va fer als Mossos d'Esquadra tampoc coincideix amb els trets de l'acusat. "El va descriure com un home d'aproximadament 1,85/1,90 metres d'altura i amb el nas petit i ulls negres, no té ni aquesta estatura ni un nas petit", certifica.
Per tot plegat, el magistrat de la secció quarta de l'Audiència Provincial dictamina que el reconeixement per part de la testimoni no ofereix "prou fiabilitat" i, per això, la Sala ha de fer prevaldre la presumpció d'innocència que té qualsevol persona acusada. "Per tot l'anterior, considerem que no existeix prou acreditació que l'acusat sigui l'autor dels fets declarats com a provats en la present resolució, per la qual cosa, es procedeix a la seva lliure absolució", sentencia. La resolució, datada el 10 de juny d'enguany, aixeca les mesures cautelars que estiguessin encara en vigor. L'home va ingressar a la presó, de forma provisional, el 6 de febrer de 2024.
