Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Portar un gegant no és només carregar una figura de quatre metres d’alçada sobre les espatlles. És assumir una part de la història d’una ciutat, fer-la ballar pels carrers i aconseguir que una tradició passi d’una generació a una altra. El Carrasclet ho sap molt bé. Aquest 2026 celebra quaranta anys des que va sortir per primera vegada a la plaça del Mercadal i ho fa amb una programació especial que s’allargarà fins a finals de 2027.
Per a Adrià Serrat, portador del Carrasclet, arribar a aquesta efemèride és una manera de prendre consciència del camí recorregut. “Arribar als quaranta anys és, sobretot, la constatació que aquell projecte que va començar gairebé com una iniciativa cultural entre amics ha transcendit completament els seus orígens”, explica.
I és que el Carrasclet va néixer precisament així: de la iniciativa de quatre amics que l’any 1985 van voler crear un element festiu propi i, alhora, recuperar una figura històrica vinculada al territori.
Un gegant amb història
La tria no va ser casual. Pere Joan Barceló i Anguera, el Carrasclet, era un personatge originari de les nostres comarques i vinculat a la resistència antiborbònica posterior a la Guerra de Successió. Per això, des del seu naixement, el gegant va anar més enllà de la simple representació festiva.
“No volien simplement crear un gegant, sinó que aquest tingués una càrrega simbòlica i una vinculació clara amb el territori”, assenyala Serrat.
El resultat va ser una figura que combinava cultura popular i memòria històrica. El gegant es va acabar durant l’estiu de 1986, amb uns quatre metres d’alçada i 76 quilos de pes, i es va presentar oficialment el 24 de setembre d’aquell mateix any.
La plaça del Mercadal va ser l’escenari del bateig. El Carrasclet hi va arribar acompanyat dels seus padrins: el gegant Indi, la Vitxeta i la Colla Sardanista Rosa de Reus. La resposta de la ciutat va ser immediata. “Va ser una diada preciosa, amb la plaça plena a vessar de reusencs i reusenques que van voler donar la benvinguda a la nova figura”, detalla Serrat. Aquella acollida va acabar determinant el futur del gegant. Inicialment, la colla no havia plantejat que el Carrasclet hagués de formar part del Seguici Festiu. Amb el temps, però, la seva presència continuada a les festes i la bona resposta de la ciutadania van fer que s’hi integrés de manera natural.
Quatre dècades fent ciutat
“Segurament el que més ha canviat és tot allò que envolta el gegant”, explica el portador. La Festa Major de Reus ha evolucionat, el Seguici Festiu s’ha ampliat i consolidat i la mateixa entitat ha anat adaptant-se als nous temps.
També han canviat les persones que fan possible que el Carrasclet continuï sortint al carrer. Al llarg d’aquestes quatre dècades, diverses generacions han passat per la colla. Alguns han estat portadors durant anys, d’altres han assumit altres tasques i molts han contribuït, d’una manera o altra, a mantenir viva la figura.
Actualment, l’entitat compta amb una vintena de balladors i balladores. A més, les sortides del Carrasclet tenen l’acompanyament musical dels Filbertons, grallers de Reus.Però per a Serrat, el nombre de membres no és el més important. “Més que la xifra concreta, el que ens importa és mantenir una colla cohesionada i assegurar el relleu generacional”. Perquè aquesta és una de les claus de la supervivència d’un element festiu: que sempre hi hagi algú disposat a agafar el relleu.”Perquè el Carrasclet pugui celebrar molts més aniversaris, cal que continuï havent-hi persones disposades a implicar-s’hi i a fer-lo ballar”, afirma.
Portar-lo és mantenir-lo viu
Darrere d’un gegant que balla durant una cercavila hi ha moltes hores de feina que el públic sovint no veu. Preparar les sortides, conservar la figura, organitzar activitats i, sobretot, trobar persones que vulguin dedicar una part del seu temps a l’entitat. Darrere del Carrasclet continua havent-hi persones que voluntàriament dediquen el seu temps a portar-lo, fer-lo ballar, conservar-lo i mantenir viva la tradició”, explica Serrat.
És precisament aquest component humà el que considera que no ha canviat en quaranta anys. “Aquesta és la seva essència”, afirma.
Un aniversari compartit amb la ciutat
El primer gran tast es va viure durant la Festa Major de Sant Pere, el 26 de juny, quan el Carrasclet va participar com a convidat especal a la Nit de fer l’Índiu, acompanyat per la Banda Simfònica de Reus.
Però el moment central arribarà aquest setembre. El 24 de setembre, exactament quaranta anys després del seu bateig, la colla recrearà aquella primera jornada. Els padrins del Carrasclet l’acompanyaran fins a la plaça del Mercadal per tornar a simbolitzar la seva arribada a la ciutat.
"La voluntat és que el quarantè aniversari serveixi alhora per celebrar, per recordar la història del Carrasclet i per mirar endavant amb la il·lusió del primer dia”, explica Serrat.
Dos dies després, el dissabte 26 de setembre, serà el torn del Trabuc Fest. La jornada començarà amb una cercavila des de l’Ajuntament fins a la plaça de la Llibertat i continuarà amb glosa, música i festa. El programa inclou Los del Camp Improvisat, Sergi Miquel, Caram Band, PD Intenses, El Pony Pisador i DJ Ceba.
Durant el 2027, la colla continuarà celebrant les quatre dècades del gegant amb nous projectes. Entre aquests hi ha una trobada de gegants, la primera que organitzarà l’entitat, una exposició dedicada a la trajectòria del Carrasclet i un llibre que recollirà les vivències de la colla durant aquests quaranta anys.
“Fer-lo ballar amb les faldilles ben enlaire” és, per a la colla, molt més que una manera de celebrar l’aniversari. És la manera de demostrar que, quatre dècades després, aquell projecte nascut entre quatre amics continua més viu que mai.
