15 anys i mig de presó per a l’home que va asfixiar la seva parella en un hotel de Salou

El tribunal estima parcialment el recurs d'apel·lació del ministeri públic i desestima el de la defensa

06 de març de 2026 a les 17:23h

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha imposat quinze anys i sis mesos de presó a l’home que va asfixiar la seva parella en un hotel de Salou el 2 de juliol de 2023. El tribunal ha incrementat la pena en mig any després d’estimar parcialment el recurs d’apel·lació presentat per la Fiscalia.

El ministeri públic havia sol·licitat una condemna de fins a 20 anys de presó per un delicte d’assassinat amb els agreujants de parentesc i discriminació de gènere. Tot i això, la sala del TSJC comparteix el criteri de la magistrada de l’Audiència de Tarragona i considera que no s’ha d’aplicar l’agreujant per discriminació, ja que l’acusat va actuar motivat per la ruptura sentimental amb la víctima.

Segons exposen els magistrats, “l'acusat va actuar motivat per la ruptura sentimental, decidida per la víctima, no s'infereixen marcadores de més antijuridicitat que reclama l'agreujant, siguin manifestació de desigualtat entre homes i dones, i de domini i superioritat”.

En canvi, el tribunal sí que ha estimat el recurs de la Fiscalia pel que fa a la individualització de la pena. La sala considera que la presència de l’atenuant simple per intoxicació d’alcohol i drogues juntament amb l’agreujant de parentesc “no permet la rebaixa de la pena en un grau”, fet que ha comportat l’augment de la condemna en sis mesos.

D’altra banda, el TSJC ha desestimat el recurs d’apel·lació de la defensa del condemnat, que al·legava trencament de normes i garanties processals, vulneració dels drets fonamentals a la tutela judicial efectiva, a la defensa i a la presumpció d’innocència, així com denegació de prova.

El tribunal sosté que el veredicte del jurat popular “té un fonament raonable”, ja que reflecteix “amb claredat quin va ser el procés de convicció sobre la culpabilitat de l'acusat en l'acte de donar mort a la víctima”.

A més, la sala rebutja l’argument de la defensa sobre una suposada manca de motivació del veredicte i afirma que “l'afirmació de la manca de raonament sobre l'exclusió de la tesi defensiva no té cap fonament”. Segons els magistrats, “els jurats han justificat àmpliament les raons que els han portat a declarar provada la hipòtesi acusatòria, i també, han motivat explícitament perquè han descartat la tesi de la defensa relativa a una mort suïcida”.