L’Ajuntament de Reus ha ingressat fins ara 418.000 euros amb les multes coercitives imposades a les entitats financeres per tenir habitatges buits de forma permanent a la ciutat, segons ha anunciat aquest dijous el regidor d’Urbanisme, Marc Arza, durant la Comissió Especial de Polítiques d’Habitatge Social. El regidor ha emplaçat els membres d’aquest ens a debatre sobre les polítiques a què es destinaran els diners ingressats, que sempre estaran vinculades a la promoció d’habitatge social, segons ha garantit. L’any 2015, l’Ajuntament va iniciar 94 expedients de declaració d’habitatges buits, dels quals 55 es van tancar i 39 estan actualment en tràmit. D’aquests, sis han derivat en una primera multa coercitiva de 4.500 euros i, 33, en una segona multa -la primera de 4.500 i una altra de 5.500 euros-. L’any 2017, es van iniciar 37 expedients, 12 dels quals es van tancar i 25 continuen en tràmit, però fins ara cap ha derivat en multa.
La comissió ha fet balanç de les accions municipals per afavorir que les entitats financeres posin a disposició del Govern i de l’Ajuntament els immobles de la seva propietat actualment buits per tal de poder-los destinar a funcions d’habitatge social. En aquest sentit, ha constatat que les mesures de negociació i pressió amb les entitats funcionen, i que es tradueixen en progressos de les entitats financeres per posar els habitatges a disposició de l’administració.
La situació de desocupació permanent d’habitatges és una utilització anòmala de l’habitatge segons la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge. Si finalitzats els procediments per declarar la desocupació permanent no es resol la situació de l’habitatge, l’Ajuntament pot obrir, com a últim recurs, procediments sancionadors per una infracció molt greu de la Llei, amb multes d’entre 3.000 i 900.000 euros.
