Sergi Prat, director artístic del festival Breus “Volem que la gent gaudeixi dels curtemetratges”

0
224
Sergi Prat, després de l’entrevista amb La Ciutat. Foto: DMJ.

Neix el festival Breus, festival de cinema curt europeu. Ens podria fer cinc cèntims de quina és l’escènica d’aquest festival?
L’escènica del festival és, sobretot, poder oferir un espai de visualització al curt europeu a la ciutat de Reus, una mica seguint l’estel del que ha estat el FEC. A banda, també volem implicar a tota la gent de Reus, i per això, a més de les projeccions, s’han programat activitats paral·leles pels més petits i, també, pels “avis” de la casa. La idea és involucrar a tothom i que durant els dies que es respiri ambient de festival a la ciutat. 

Aquest ha sorgit com a relleu del Festival Europeu de Curtmetratges (FEC) que ha estat present a la ciutat durant 20 anys. Aquest tindrà alguna influència al nou festival?
Sí. Tot i ser un festival diferent, volem agafar les coses que s’han fet bé i donar-los-hi una nova visió. Es podrà veure amb algunes de les activitats paral·leles. A algunes d’elles els hi donarem continuïtat, com per exemple  el taller de breus, que és el concurs on s’ha de crear un curtmetratge a partir d’una premissa. En d’altres, com el tema de moure’ns per les escoles, hem inclòs als alumnes de primària, que abans no es contemplaven. D’aquesta manera, podem començar a donar visibilitat al curtmetratge, i donar als nens més petits una introducció a aquest món. Per tant, podem dir que volem ser continuistes en certs aspectes però, també, volem incorporar i aportar novetats, com per exemple la introducció del documental. 

Quins objectius us plantegeu amb aquest nou festival?
Tenir les sales plenes seria un objectiu  a aconseguir, com tot festival d’aquest tipus. No obstant,  el principal de tots els objectius que ens hem marcat és que la gent de Reus gaudeixi dels curtmetratges, que són de molta qualitat. Alguns d’ells han estat guanyadors als Oscar, als Goya, als Gaudí… volem oferir un espai on poder veure curtmetratges, o cinema diferent del que estem acostumats (a les sales comercials). El llenguatge del curtmetratge ens permet gaudir d’unes històries que no estem avesats a veure. 

El nom del festival fa referència al seu caràcter. És difícil explicar històries en un espai tan curt de temps?
És difícil, sí. Primer, perquè has de captar l’atenció de l’espectador molt ràpid. La manera que tenim d’interioritzar la manera d’explicar històries al cinema convencional canvia una mica. Al món del curtmetratge es poden explicar històries diferents que no explicaríem al cinema comercial. En aquest sentit tenim, potser, més llibertat creativa a l’hora d’explicar històries. Un altre avantatge del curtmetratge és que també podem explicar moments, una anècdota… En una pel·lícula necessitem una història, una trama… En un curtmetratge no és així. Amb poca cosa podem fer un curt que ens funcioni perfectament.

Ens equivoquem si diem que el consum de curtmetratges és encara minoritari? (davant dels llargmetratges, sèries de televisió…)
Ho és. És minoritari. Primerament perquè, segurament, des de les grans distribuïdores o les sales de cinema no s’aposta massa pel curtmetratge. Hem de pensar que països com França o EE.UU, abans de les pel·lícules es projecta sempre un curtmetratge, i això ajuda molt al curtmetratgista, perquè al final ha de vendre uns drets i pot obtenir uns beneficis del curtmetratge. Hem de pensar que el pressupost per fer un curt surt, majoritàriament, de les persones que el fan. Sí que hi ha productores que hi destinen diners, però és un mercat complicat perquè no hi ha un mercat on poder-los vendre. Hem d’entendre que el curtmetratge no deixa de ser l’avantsala del cinema tradicional. El 99, 9% dels directors de cinema comercial han començat fent curtmetratges, per tant podem dir que és el banc de proves del cinema convencional.

El consum audiovisual ha canviat molt en els darrers anys. Disposem de moltes plataformes on poder consumir pel·lícules, curtmetratges, documentals… Creu que això afavoreix a apropar més aquest tipus de producte (el curtmetratge) a la gent?
Crec que sí. Sobretot perquè ens estem acostumant a consumir píndoles d’imatges. A les xarxes socials, per exemple, en veiem moltes. En aquest sentit, és evident que les plataformes poden ajudar al món del curtmetratge. Primer perquè està integrat allà, i si l’usuari pot, té l’opció de veure’ls. No t’hipoteca tota una tarda per veure un curt. Crec que, cada cop més, el tema de les píndoles consumibles ajudarà a aquestes plataformes a què això sigui una realitat. Al final és consum a la carta. Consumim el que ens ve de gust, no hi ha uns horaris preestablerts. Això dóna llibertat. Per exemple, ara triomfen molt les sèries de TV. Són capítols que duren poc i que, a estones lliures, podem anar veient. En aquest sentit, aquestes plataformes, si aposten pel curtmetratge, ens poden ajudar molt.

El mateix passa amb el documental. Hi ha percepcions errònies. La gent té una imatge equivocada. És un gènere que ha canviat molt. Hi ha documentals espectaculars que serveixen per informar-se, per veure el món d’una altra manera… i això és molt important. 

Està d’acord si diem que el cine, en termes generals, ajuda a donar vida al teixit social?
Sí, completament convençut. El cine, per si mateix, és un fet social. I més ara, amb tot el tema de multicines, on hi anem amb la família, la parella, els amics… Podem anar al cine i després aprofitar per anar a sopar. 

A banda de tot això, hi ha cinema social, documental… que fa pensar una mica, i això també és important per tot el teixit de la societat. Estem acostumats a consumir imatges i nosaltres hem d’arribar a la gent mitjançant la imatge, és important tenir això en compte. L’audiovisual cada cop té més pes, i és molt important per conscienciar a la gent, sobretot d’aspectes que semblen llunyans, però que no ho son tant. 

Per altra banda, aquí hem d’incloure-ho tot, pintura, teatre, escultura… estem a la societat de la imatge, i la manera més fàcil d’arribar a algú és mitjançant la imatge.

FER UN COMENTARI