Fa poc que s’ha presentat el Pla d’Acció Municipal. En què s’han basat per confeccionar-lo?
En primer lloc en el coneixement de la ciutat que tenim els regidors i regidores de govern. Ja feia quatre anys que estàvem al govern de la ciutat i això ens fa tenir un coneixement profund de les necessitats i els reptes que té Reus. Per això ens vam basar en la necessitat que la ciutat té d’una major cohesió social i d’uns millors serveis i de millor qualitat per la ciutadania. Crèiem que aquests eren els dos grans objectius i a partir d’aquí vam anar desgranant quins eren els objectius que teníem en els diferents àmbits. Un era més adreçat al progrés de les persones, l’altre més centrat en l’espai urbà i la mobilitat, després el que fa referència a la dinamització econòmica i, per últim, l’àmbit organitzatiu del mateix Ajuntament i el salt qualitatiu que ha de fer l’administració per adaptar-se a les necessitats del segle XXI pel que fa a administració electrònica, transparència o govern obert.
Aquests són tots els objectius?
Els objectius són aquestes quatre àrees, però el que hem volgut fer és que vagin més enllà de les regidories. No hem volgut fer els objectius regidoria per regidoria perquè creiem que per transformar la ciutat s’ha de tenir una visió més global i més transversal. Per això l’hem centrat en aquestes quatre àrees. De fet, quan vam obrir el Pla d’Acció Municipal a la ciutadania perquè pogués participar i prioritzar quins objectius volien assolir abans, també vam voler que la gent votés àrea per àrea de manera que no poguessin competir entre elles.
Una de les novetats és que per primera vegada s’ha obert el PAM a la ciutadania en audiència pública. Perquè s’ha fet?
L’audiència pública és un dels instruments que està regulat en el reglament de participació que també vam aprovar recentment i significa la voluntat que tenim des del govern de retre comptes davant de la ciutadania, ser transparents, explicar que és el que volem fer a mitjà i llarg termini i que la ciutadania pugui interaccionar amb nosaltres, preguntar o fer les seves observacions de manera que s’estableixi un diàleg democràtic.
Creiem que en l’actualitat la democràcia va més enllà de votar cada quatre anys i la ciutadania es vol implicar més en allò que és públic. Per tant, hem de trobar instruments i vies en què puguem canalitzar aquesta participació i que la ciutadania pugui fer arribar els seus criteris i punts de vista en allò que ens afecta i que passa a la ciutat. Amb aquesta audiència pública es va donar a conèixer el que era el PAM per explicar de quina manera la ciutadania podia prioritzar aquests objectius.
És la primera experiència que hi ha hagut, però creiem que ja no hi ha marxa enrere pel que fa a la participació a Reus. En el mandat anterior, vam començar amb els pressupostos participatius i ara s’han consolidat i hem d’anar introduint elements de participació en totes aquelles qüestions que creiem que afecten la ciutadania per fer aquesta democràcia més profunda.
Com ha estat la rebuda d’aquesta acció per part dels reusencs i les reusenques?
En ser molt innovador, teníem les nostres incerteses de com seria rebuda. Sabíem que els pressupostos participatius eren d’una plasmació més directa, però en canvi prioritzar accions que estan previstes al PAM potser no tenia aquest reclam que tenien els pressupostos participatius. Però la realitat és que ha estat molt ben rebut. Crec que va ajudar molt el fet que hi hagués aquesta audiència pública perquè ens va permetre explicar-nos i que ens poguessin fer preguntes. De fet hi han participat 273 persones, el que considerem és una bona xifra per ser la primera vegada, i s’han prioritzat més de 3.000 accions.
Ara cada regidoria recollirà les prioritats en el seu àmbit i, a partir d’aquí, hi haurà un aplicatiu informàtic que ens permetrà fer el seguiment de totes aquelles accions que ens hem compromès a fer com a govern. El que tenim previst cada any és explicar quins objectius s’han assolit, en quin tràmit es troben els pendents o explicar perquè alguns no s’hagi pogut assolir.
Quines accions són les prioritàries?
Totes les accions es volen dur a terme. Nosaltres vam voler posar el termòmetre a la ciutadania per saber quina creu que s’ha de fer abans o quina creu que hem de dotar de més recursos. Això va acabar just abans de Nadal i ara hem de recopilar totes aquestes dades i, partint del que hagi decidit la ciutadania, abocarem més esforços i recursos en aquestes accions. Això no vol dir que la resta d’accions del PAM no es duguin a terme, però volem saber el sentir de la gent.
L’oposició ha estat molt crítica amb aquest Pla d’Acció Municipal. Concretament han esmentat que és “una pèrdua de temps total, paper mullat i un engany a la ciutadania”.
No hi coincideixo. Vaig dir que creia que l’oposició hauria d’estar d’acord com a mínim en la base del Pla d’Acció Municipal com a eina. És un instrument de planificació, de transparència i ens permet retre comptes. No només el govern duia un Pla d’Acció Municipal en el seu pla de mandat, sinó que altres grups de l’oposició també creien que era necessari tenir aquest document de planificació estratègica. En aquest sentit, crec que abans de portar-lo a la crítica, s’ha d’esperar a veure com es desenvolupa, si se li dona compliment i, un cop acabat el termini, serà el moment de valorar-ho. Però fer-ho de manera prèvia em sembla un prejudici.
Des de la CUP han dit que el PAM “és el programa d’ERC, ple de propostes inconnexes i carregat de contradiccions”, Què n’opina?
Tampoc no hi acabo d’estar d’acord. S’ha fet de manera transversal i crec que moltes accions, com per exemple la visió feminista i de salut de les polítiques que s’han de dur a terme o un urbanisme més sostenible i ajustat als objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030, plasmen tot el que seria el Pla d’Acció Municipal. Per tant, d’inconnex no en té res. Crec que està molt cohesionat i la voluntat que s’hagi organitzat per àrees dona encara més força en aquesta transversalitat i aquesta visió de conjunt de l’acció política que vol dur a terme aquest govern durant aquest mandat.
Quina valoració fa d’aquests primers mesos de mandat?
Molt positiva en el sentit que teníem una oportunitat quan ens vam constituir com a govern amb l’acord entre els tres partits. Crec que estem sabent aprofitar aquesta oportunitat al màxim. Hem aprovat els pressupostos del 2019 i del 2020, unes ordenances fiscals i un Pla d’Acció Municipal, per tant crec que no podem ser més eficients en aquests sis mesos que portem de mandat. Això és conseqüència d’un govern molt cohesionat i amb un rumb molt clar i definit a través d’aquest PAM en el qual la ciutadania també ha pogut fer les seves aportacions.
Per acabar, que li demana al 2020?
En l’àmbit nacional espero que es pugui resoldre políticament el conflicte polític que tenim a Catalunya i que els presos i preses polítiques i les exiliades puguin tenir llibertat. I en l’àmbit de ciutat espero que el govern sigui capaç de dotar de les eines i els serveis necessaris perquè tots els reusencs i reusenques tinguin les mateixes oportunitats a l’hora de desenvolupar-se individualment i col·lectivament.
