Carlos Brull va arribar a l’alcaldia de Falset el 2019, càrrec que va revalidar el 2023 amb una nova majoria absoluta. Aquell any també va passar a ser el president del Patronat de Turisme de la Diputació, des d’on ha volgut posar l’accent pel turisme als territoris d’interior. Entrevistem Carlos Brull per parlar de l’actualitat de la capital del Priorat i de la seva tasca al capdavant del Patronat.
Aquest 2025 Falset tindrà el pressupost més alt de la seva història. A què es deu?
A què s’ha fet molta feina buscant finançament d’altres institucions. Les subvencions de concurrència competitiva, els Next Generation, els fons de transició nuclear… A més, s’han arrossegat coses del pressupost del 2024 que eren obres a executar entre el 2024 i 2025.
Quines són les principals inversions?
En tenim de dos tipus. La primera és garantir el servei bàsic de l’aigua. Tenim inversions amb el nou pou o la substitució d’una canonada de fibrociment que no ens permet recuperar aigua de la mina dels Fontanals. A més, substituirem diverses vàlvules per sectoritzar el nostre municipi i actuar bé si hem de fer algun tall d’aigua per alguna avaria. A banda, dilluns hem presentat la línia especial per la Conca del Riu Siurana.
I l’altra tipologia d’inversions?
Són les que es troben en l’àmbit de la dinamització econòmica i social de Falset, com l’Espai del Vi. Ens permetrà tenir l’oficina comarcal de turisme, una zona de degustacions i un espai immersiu per explicar la història de la regió vitivinícola. És una acció finançada pels Next Generation i els fons de transició nuclear. Per un altre costat, en tenim d’altres de preservació de patrimoni. Estem en procés de licitació de l’obra del Portal dels Ferrers, que serà visitable. A més, hi ha la inversió del cementiri i estem preparant les noves accions del PUOSC.
“L’Espai del Vi ens permetrà tenir una oficina comarcal de turisme, una zona de degustacions i un espai immersiu”
En quin punt es troba la situació de sequera?
Com a municipi, a principis d’estiu vam fer un pou que ens permet deixar de dependre de cisternes d’aigua a una part del municipi. Aquesta captació ve d’un estudi hidrològic que vam fer el 2024. D’altra banda, les ajudes de l’ACA per recuperar la nova captació ens permet estar estables.
Una altra cosa és a nivell de comarca. Han començat les obres grans del pantà dels Guiamets per garantir el reg de suport o d’emergència i a la part nord també hi ha l’obra del pantà de Margalef. Tot i això, falta una gran obra al mig del Priorat, que agafa Falset. No està garantit el reg de suport i s’ha de decidir com es fa, quan i què. Queda pendent posar terminis sobre la taula.
L’ACA ofereix ajuts a la conca del riu Siurana, Montsant i Riudecanyes.
Sí, ens podem presentar els municipis per proposar un projecte pel servei d’aigua en alta. El que plantejarem és la interconnexió dels dos sectors de Falset. Si s’uneixen, podem guanyar molta eficiència.
Aquest any la Fira del Vi arriba a la 30a edició. Com l’encaren?
L’encarem amb ànim de celebració dels 30 anys, però també amb una certa preocupació pel dèficit hídric i la situació de tensió. Arribar als 30 anys és molt important per una de les millors fires del sector vitivinícola en obert. Es reuneixen vora 60-70 cellers dels dos DOs i és una festa de la comarca, on es fan molts actes paral·lels. Tindrem estands, festa, música, gastronomia i podrem ensenyar el bonic que tenim a Falset i al Priorat. Actualment, tenim una primavera i una tardor molt bona a nivell de turisme.
De totes maneres, no serà cap gran celebració, sinó que els 30 anys ens porten a fer memòria i a analitzar on estem. Arriba en una crisi per la geopolítica, que no sabem si afectarà les exportacions de vins, o amb obres que han de veure la llum com l’Espai del Vi o la dels Guiamets.
El sector està preocupat pel que pot venir?
El turisme és un sector molt volàtil. Qualsevol notícia de geopolítica o de catàstrofe mediambiental pot afectar. Per exemple, es va veure que hi havia una venda anticipada del mercat alemany el gener i febrer molt alta, però quan s’han celebrat les eleccions s’ha alentit. Al Priorat no afecta tant perquè és un turisme que busca producte de qualitat. El paisatge, els cellers, Escaladei, l’espai immersiu que tindrem… El que ens fa ser com som. A més, a l’institut del Priorat ens han donat el cicle d’esports, que té tot el sentit del món. Si comptes l’escalada, el senderisme i la bicicleta, som un bon lloc per tenir un cicle formatiu amb aquestes característiques.
La preocupació pot venir més per circumstàncies com les d’aquest estiu. Hi havia llocs amenaçats a tancar per falta d’aigua. Hem d’estar preparats perquè no torni a passar i evitar aquesta angoixa que pot tirar l’economia familiar.
“Els 30 anys de la Fira del Vi no serà cap gran celebració, sinó que ens porten a fer memòria i a analitzar on estem”
VITEC s’incorporarà a l’IRTA. Què suposa aquesta notícia?
És una seguretat per VITEC i l’estabilitat del projecte. Si la incorporació és tal com se’ns ha marcat al full de ruta, és una millora substancial. Tota la comarca s’ha abocat en aquest projecte i ara hem trobat una solució adequada per garantir la seva viabilitat. És un centre tecnològic on actualment treballen 25 persones, però la idea és que n’hi puguin treballar unes 50. Comença una nova era, que comporta canvis i alguna angoixa, però la gent veurà que era el camí a seguir.
Precisament, des del territori hi ha certs recels perquè es compleixi.
La clau és que en el full de ruta posa molt clar que hi haurà un consell en què formaran part les institucions i el sector privat vitivinícola. Estar dins del consell ha de garantir que el full de ruta es compleixi.
VITEC acabarà formant aquest hub a la fàbrica Falbar?
Són coses que queden més obertes, però no corren excessiva pressa. El primer que s’havia de garantir era la viabilitat i l’estabilitat. Ho portem treballant molt temps i ho hem aconseguit. A partir d’aquí, si creix l’activitat de VITEC incorporant-se a l’IRTA i les instal·lacions queden petites, el Falbar és allà. Tot i això, les coses poden ser canviants i ens hem d’adaptar.
“La incorporació de VITEC a l’IRTA dona estabilitat al projecte”
Parlem del Patronat de Turisme de la Diputació. El fet que vostè en sigui president és una aposta estratègica per l’interior?
La incorporació d’un diputat d’interior va ser un missatge. Hem aconseguit tenir dues eines: el Pla Conjunt de promoció turística de l’Interior de la Costa Daurada i un espai de millora de les experiències turístiques de Terres de l’Ebre. Sorgeixen d’una necessitat i d’un treball compartit amb els agents de l’interior. El més important és que neix amb pressupost i no és un eslògan. La setmana passada es va signar el conveni per licitar les accions de 2025 per promocionar l’interior i buscar la interrelació amb la costa. Nosaltres en pernoctacions potser no podrem oferir un volum molt alt, però Vila-seca i Salou sí. En canvi, potser Salou no podrà ofertar un espai de productes de proximitat com la DOQ Priorat i nosaltres sí. Buscar aquestes sinergies és clau. A banda, hem dotat de més pressupost la promoció de fires agroalimentàries.
El pressupost del Pla Conjunt d’Interior va únicament enfocat al màrqueting?
Sí, és promoció del territori d’interior allà on no hem arribat fins ara.
Quins són els perfils que busquen per les diferents marques turístiques?
Treballem en diferents àmbits. En àmbit cultural, esportiu, de negocis, enogastronòmic… busquem els llocs i les promocions adequades. Per exemple, a finals d’any hi ha hagut una campanya d’interior on mostràvem aquesta altra Costa Daurada. Pel que fa al litoral, tenim l’economia blava, el turisme nàutic, el de sol i platja…
D’on ve el turisme?
Durant l’estiu arriba molt d’irlandès i anglès, tot i que estem trobant ascendència amb mercats polonesos, suïssos i alemanys. És el que ens omple l’estiu i ens fa treballar molt l’aeroport. Després hi ha els extrems de la primavera i octubre-novembre, que van en línia ascendent. Això es deu al canvi climàtic i que la gent cada vegada busca aquesta desestacionalització. Sobretot s’observa a l’interior. El juliol és fluix, però als extrems de la temporada es nota un cert augment. La Costa Daurada pot donar una oferta tan àmplia… Una de les més importants és la gastronomia. Està en alça i la gent demanda cada vegada més experiències de qualitat, que pot oferir l’interior.
“El Pla Conjunt de promoció turística de l’Interior neix amb pressupost, no és un eslògan”
El fet que l’aeroport sigui una infraestructura que hiverni és un problema?
Cada vegada menys. El tenim obert vuit mesos, només ens en fan falta quatre. Des del Patronat liderem la taula estratègica de l’aeroport. L’any passat vam aconseguir que els municipis i la Diputació aportessin més diners per facilitar les noves rutes. N’hem augmentat, però el nostre objectiu és obrir tot l’any. Per això, potser ens hem de plantejar tenir alguna base d’una aerolínia o tenir alguna ruta de mercaderies, que és complicat. Farem un pla estratègic per veure quines necessitats hi ha. El mal endèmic de l’aeroport és la connectivitat. No tenim una estació de l’AVE a prop. Per exemple, ara Girona en farà una.
Aquí es planteja la intermodal.
No passarà en molts anys. Aquí s’ha de plantejar com Girona, una estació que passi prop de l’aeroport i estar comunicats amb Barcelona en mitja hora. És prioritari. D’aquesta manera, serem atractius. Les aerolínies miren això perquè els usuaris busquen comoditat. Des del Patronat ja estem fent les previsions del 2026, mentre que el 2025 manté un creixement que es consolida. S’està treballant en una línia ascendent.
“El mal endèmic de l’aeroport és la connectivitat”
El debat de l’aeroport del Prat ha d’implicar l’aeroport de Reus i Girona?
L’aeroport de Reus és un aeroport de destí. És a dir, es queden a la zona. Per aconseguir que vingués gent que es desplaci a Barcelona necessitaríem una bona connectivitat. Això passa per tenir l’estació pròxima i amb trens regulars. Aquests dies veiem que el sistema ferroviari és un fracàs.
Com ho viu des del Priorat?
És també un mal endèmic. Ens passa una R15 i fa anys que lluitem per millorar-la. Si no millora la xarxa del territori català, no podrem desenvolupar les polítiques socials que volem. Els estudiants que van a Tarragona estan hora i mitja i qui va a Barcelona dues hores i mitja, amb sort. Si es reduís el temps, et podries plantejar anar a Barcelona a estudiar al matí i tornar a Falset a la tarda. Reduiria el cost de les famílies i es quedaria el talent al territori.
L’augment de la taxa turística ha empipat la patronal del sector. És una barrera?
Penso que no és una barrera. Hi havia espai de millora i l’augment és necessari. Com a ciutats que rebem molt turisme, hi ha molta despesa i s’ha d’intentar finançar d’alguna manera. Neteja, seguretat, brossa, coses del dia a dia que la gent no veu. S’han de fer inversions per tenir ciutats maques pel turisme i que la gent que hi viu no vegi l’impacte negatiu. La taxa no afectarà cap creixement i inclús el sector pot millorar les condicions.
Un impacte negatiu són els pisos turístics. Què hem de fer?
S’ha de regular. Amb ella hem d’aconseguir que els que estan de manera il·legal no ho facin més i els qui estan de manera legal tinguin les premisses que se li demanen a la resta del sector. Em sembla perfecte que algú pugui decidir ficar un pis amb ús turístic, però ha de tenir uns requisits i pagar sobre aquests ingressos. Hem de preservar l’habitatge per davant de tot.
“L’augment de la taxa turística no és una barrera, inclús el sector pot millorar les condicions”
A l’interior afecta?
En un municipi com el nostre no tenim molt d’habitatge d’ús turístic. Tenim molta casa buida o gairebé en runes. Una manera d’evitar que caigui és reduir els metros útils perquè, si rehabilites la casa, puguis tenir una part per l’ús turístic o diversos habitatges. A més, potser no totes les tipologies de famílies volen o poder viure en una casa pairal. Ho estem treballant per modificar-ho al nostre POUM i les ordenances. La rehabilitació és molt costosa i aquest habitatge d’ús turístic ajudarà aquestes persones a pagar-la. Com a Ajuntament poca cosa més podem fer, no tenim prou ingressos per invertir-hi a fons perdut.
El gener van estar a FITUR, de què serveix la presència del Patronat en aquest fira?
Serveix de molt. Nosaltres tenim detectades tres fires: FITUR, ITB de Berlín i la World Travell de Londres. A banda d’altres sectorials. A les fires hi ha un espai de l’Aliança, on es reuneix el sector públic amb el sector privat, es tanquen operacions i consoliden el que passarà el pròxim estiu. Es donen a conèixer productes o es proposen coses. A FITUR hi ha molt moviment darrere de l’estand. Per exemple, fem les primeres visites presencials amb moltes aerolínies. L’agenda de FITUR està al voltant de les 40 reunions en tres dies.
“Em sembla perfecte que algú pugui decidir ficar un pis amb ús turístic, però ha de tenir uns requisits i pagar sobre aquests ingressos”
Han avançat en alguna qüestió important?
Bàsicament en propostes de creixement de rutes que poden vindre d’Alemanya o de mercats consolidats com l’irlandès o el britànic. A més, comences a treballar amb altres companyies aèries més complexes dins del seu món, com Ryanair.
En aquestes fires, hi ha municipis que cada vegada volen més espai propi, com el que té Salou. Té futur la marca Costa Daurada?
Salou és una de les ciutats de l’Estat que recapta més en taxa turística. És normal. Amb la meva presidència, l’alcalde Granados volia el seu espai i vam escoltar-lo. Ells es fan càrrec de l’espai que ocupa Salou, el paga. De totes maneres, la Costa Daurada creix. El Conveni Corner ha celebrat els 20 anys, afegint més municipis i actors privats. Penso que ja els està bé a molts municipis anar sota la marca de Costa Daurada, però després s’ha de buscar espais compartits on fer presentacions, com el que vam tenir a FITUR. Aquest espai s’ha de treballar, potser ampliar-lo o inclús fer-ne dos.
